Lambert Wilson

Lambert Wilson (Neuilly-sur-Seine, 3 d'agost de 1958) és un actor francès d'origen irlandès pel costat patern. És fill de l'actor Georges Wilson. També ha fet teatre i en alguna ocasió ha tingut l'oportunitat d'estrenar-se en el camp de la cançó. Com a actor, Lambert Wilson és conegut sobretot a nivell internacional pel seu paper a la pel·lícula Matrix Reloaded i Matrix Revolution l'any 2002. Parla anglès, italià, espanyol i francès, cosa que li ha permès també fer doblatge.

Lambert Wilson

Biografia
Naixement	3 agost 1958 (66 anys) Neuilly-sur-Seine (França)
Formació	Drama Centre London
Activitat
Ocupació	cantant, actor, gerent, actor de televisió, actor de cinema, director de cinema, director de teatre
Activitat	1977 -
Membre de	Moviment Emaús
Veu	Baríton
Instrument	Veu
Família
Pare	Georges Wilson
Premis
(18 novembre 2017)  Comandant de l'Orde Nacional del Mèrit (2006)  Oficial de l'orde de les Arts i les Lletres  Orde de les Arts i les Lletres

Biografia

Fill de l'actor i escenògraf Georges Wilson, Lambert Wilson viu des de petit en el medi teatral. Va tenir una infantesa no difícil, però canviant d'escola cada any. A cada tornada a classes, la seva angoixa era fer-se estimar, acceptar, integrar-se a la classe i als altres alumnes. Al contrari, afirma :« No porto bé els grups. [...] Fujo dels grups. Això em recorda el pati. Anava sempre en direcció oposada, perquè volia ser un cas particular.

Al començament, Lambert Wilson no s'interessa gaire pel teatre francès i ambiciona ser « un actor americà ». Segueix formació d'actor al Drama Centre London, amb la finalitat de traçar el seu camí tot sol sense ser un simple « fill de », però també per perfeccionar el seu anglès i seguir així el seu somni hollywoodienc. A més de l'ofici d'actor, aprèn cant i música.

Jove actor, busca la celebritat per tots els mitjans: « m'he dit molt d'hora, cal entrar al star system [...], pujar graons per tenir els millors papers [...], m'he donat als mitjans mostrant el meu rostre [...], això em tranquil·litzava ». El 1977, Lambert Wilson debuta al cinema amb Julia, sota la direcció de Fred Zinnemann. Dos anys més tard, té el seu primer paper en un film francès amb El gendarme i els extraterrestres, de Jean Girault, en una escena que ha quedat de culte davant de Maurice Risch. Sempre motivat pel seu desig de treballar en el cinema americà, obté el seu primer gran paper l'any 1982 en Five Days One Summer, dirigida per Fred Zinneman que l'havia fet debutar a la pantalla, i on dona la rèplica a Sean Connery. El film és no obstant això un fracàs comercial, com l'any següent, Sàhara, on comparteix cartell amb Brooke Shields.

Finalment és en el seu país natal on Lambert Wilson troba l'èxit: després d'una aparició a La Boum 2, té el 1984 un paper important a La Femme publique d'Andrzej Żuławski. L'any següent, destaca a Rendez-vous, d'André Téchiné: la seva interpretació d'un personatge turmentat li val una nominació al César al millor actor. En els films següents, interpreta personatges romàntics (Rouge Baiser) o pel contrari, inquietants (L'Homme aux yeux d'argent). El 1987, apareix a Chouans !, de Philippe de Broca, i l'any següent a Les Possédés de Żuławski i amb El Dorado de Carlos Saura, a continuació amb La Vouivre, adaptat i realitzat pel seu pare Georges Wilson. Però la carrera de Lambert Wilson s'alenteix per una sèrie de fracassos comercials. Empès pel que considera com una mena d'esnobisme, l'actor busca aleshores aparèixer en films de prestigi. Però l'èxit no arriba: ni Les Possédés, ni sobretot El Dorado, no troben el seu públic. El ventre d'un arquitecte, de Peter Greenaway, és saludat per la critica però només arriba a un públic limitat. Lambert Wilson estima després que ha aparegut en films fallits de grans realitzadors.

El 1989, Lambert Wilson interpreta el paper de l'Abat Pierre a Hiver 54, l'abat Pierre. Aquesta interpretació saludada per la professió li suposa el Premi Jean-Gabin, que premia les esperances del cinema francès i és de nou nominat als César. Explicarà després que, encara que desconfiat respecte als dogmes religiosos

«

Les religions creen les guerres. La fe engendra l'amor

»

, es bateja durant el rodatge del film per l'Abbé Pierre, ja que li agradaven tots els valors.

Malgrat l'èxit d'estima que li suposa aquesta interpretació, és menys present a la pantalla a la primera meitat dels anys 1990. Alguns dels seus films passen desapercebuts, sobretot L'Instint de l'àngel, de Richard Dembo, que té un fracàs lacerant. Lambert Wilson passa llavors tres anys sense rodar. Recorda després haver estat considerat com el que els Americans anomenen un box-office verí, és a dir un actor la prèsencia del qual a la pantalla garanteix el fracàs comercial.

Lambert Wilson al festival de Canes 1996.

Durant aquest període, Lambert Wilson actua al teatre, i grava un àlbum de cançons. Torna a la pantalla amb papers secundaris en produccions prestigioses, com el film històric Jefferson a París (1995) de James Ivory. Actuant en registres lleugers troba els favors del públic, sobretot gràcies al musical On connaît la chanson (1997) d'Alain Resnais, després la comèdia Jet Set (2000) de Fabien Onteniente. Els èxits populars d'aquests films li suposen tornar al primer pla. És igualment contractat de nou pel cinema americà: és el « Merovingi » a Matrix Reloaded (2002) i Matrix Revolutions (id.), a continuació apareix als crèdits de Presoners del temps (2002) i Catwoman (2004), realitzat pel seu compatriota Pitof. A França, contínua apareixent en films pel gran públic, com les comèdies L'Aniversari o Palau reial!, totes dues estrenades l'any 2005. No desdenya tanmateix les experiències més atípiques i, el 2006, actua al film de ciència-ficció Dante 01 de Marc Caro.

El 2010, Lambert Wilson interpreta el personatge principal del film Des hommes et des dieux, èxits de critica i públic i pel qual és de nou nominat al César al millor actor. El 2012, se'l veu al film d'aventures còmic Sobre la pista del Marsupilami, realitzat per Alain Chabat. Té a continuació altres papers importants al cinema, alternant comèdies i films dramàtics, així com films d'autor i grans produccions. Lambert Wilson ha rodat també per la televisió, sobretot el 2004 amb el telefilm Colette, una dona lliure, realitzat per Nadine Trintignant.

La carrera teatral de Lambert Wilson és rica: Ashes de Harold Pinter el 1998, L'Amor de l'Amor, La Màquina Infernal, La Celestina, Eurydice, Ruy Blas. Va actuar a Les Caprices de Marianne el 1994 i a Bérénice, amb Kristin Scott Thomas, el 2002. El 2010, és a l'escenari del Théâtre du Châtelet amb la comèdia musical de Stephen Sondheim A Little Night Music.

Teatre

Lambert Wilson és també cantant i ha gravat alguns discos (Musicals el 1989 i Démons i merveilles l'any 1997) i interpretat la cançó La Cambra. El 15 d'octubre de 2007, surt un nou àlbum titulat Lluny, en un registre totalment diferent de les seves precedents interpretacions de les quals ha escrit un dels textos. El compositor n'és Jean-Philippe Bernaux, però l'àlbum inclou també dues composicions de Jean-Jacques Sage, igualment el productor de l'artista, i una de Christophe Mali (Tryo). Els autors que han treballat en aquest projecte són Boris Bergman, Philippe Latger, Marc Esteve i Marie Nimier. Grava igualment lectura de poesies i de grans textos de la literatura (Musset, Proust…). El 12 de febrer de 2016, surt un àlbum homenatge al cantant Yves Montand amb la finalitat de commemorar els 25 anys de la desaparició de l'artista. Els arranjaments musicals d'aquest àlbum que es diu Wilson canta Montand han estat realitzats per Bruno Fontaine. Entre els 17 títols de l'àlbum hi ha Mais qu’est-ce que j’ai ? que ha estat composta per Henri Betti sobre lletra d'Édith Piaf el 1947. L'àlbum hauria de servir de base a la creació d'un espectacle on Lambert Wilson podrà expressar tots els seus talents de cantant i de ballarí. El juny de 2016, és present als Chorégies d'Orange i interpreta en aquesta ocasió Syracuse d'Henri Salvador (de la qual proposa una versió simfònica en el seu àlbum Wilson chante Montand), i igualment La Chanson de Lara, del Doctor Jivago, en duo amb el tenor líric Florian Laconi

Lambert Wilson al dinar dels nominats dels César 2011.

• L'octubre de 2008, Lambert Wilson és el president del jurat del Festival de cinema britànic de Dinard.
• Del 6 al 12 de juny de 2012, és el copresident (amb Michael Madsen) del 1er Camps-Élysées Film Festival. D'altra banda, del 30 de novembre de 2012 al 8 de desembre de 2012, forma part del jurat del 12è Festival internacional de cinema de Marrakech; jurat presidit per John Boorman, on retroba James Gray, Marie-Josée Croze o Gemma Arterton.
• Del 14 al 25 de maig de 2014, és el mestre de cerimonies del festival de Canes, el jurat del qual és presidit per la realitzadora Jane Campion.
• Del 13 al 24 de maig de 2015, és de nou a la plaça de mestre de cerimònia al festival de Canes el jurat dels quals és presidit per Joel Coen i Ethan Coen.
• El 2017 és president del jurat del 28e Festival Premiers Plans d'Angers.

Lambert Wilson ha participat en una campanya publicitària a la ràdio a favor de la Fundació Abat-Pierre. El 2009, escriu el prefaci del llibre de Loïc El Goff sobre el Moviment Emmaüs Companys de l'abat Pierre, publicat a edicions Bayard. El 2013, és convidat per l'ONU en el marc de la missió de la Minustah en el suport que l'actor vol aportar a Haití, sobretot en el projecte immens de reforestació, Haití és a un estat de desforestació dramàtica, a penes 2% del territori haitià és encara boisé. Des de 2015, és l'ambaixador oficial de l'associació « Les Toiles Enchantées », associació que porta el cinema als hospitals pels nens malalts i als centres especialitzats pels adolescents discapacitats.

Filmografia

Any	Títol original	Títol doblatge català	Paper	Director	Notes
1977	Julia	Julia	Walter Franz	Fred Zinnemann	Sense acreditar.
1978	Gaston Phébus	-	Yvain	Bernard Borderie	Sèrie de televisió, 6 episodis (completa).
1979	Le Gendarme et les Extra-terrestres	El gendarme i els extraterrestres	Un extraterrestre	Jean Girault	Sense acreditar.
	New Generation	-	Jean-Charles	Jean-Pierre Lowf Legoff
	Lady Oscar	Lady Oscar	Un soldat insolent	Jacques Demy
	Contro 4 bandiere	-	Patrice	Umberto Lenzi
1980	Cinéma 16	-	Gilbert	Gérard Chouchan	Sèrie de televisió, 1 episodi.
	Au feu le préfet	-	Patrick Callaghan	Alain Boudet	Telefilm.
	L'inconnue d'Arras	-	L'avi	Raymond Rouleau
1981	Quatre femmes, quatre vies	-	Jean-Paul Taillandier	Jacques Trébouta	Minisèrie de televisió, 1 episodi.
	La dernière nuit	-	L'ajudant del botxí	Didier Decoin	Telefilm.
	Chanel Solitaire	-		George Kaczender
	Histoire contemporaine	-	Henri de Brèce	Michel Boisrond	Minisèrie de televisió.
1982	Emmenez-moi au théâtre	-	Paris	Yves-André Hubert	Sèrie de televisió, 1 episodi.
	Five Days One Summer	-	Johann Biari	Fred Zinnemann
	La boum 2	-	Félix Maréchal	Claude Pinoteau
	Ce fut un bel été	-	Antoine	Jean Chapot	Telefilm.
1983	Sahara	-	Xeic Ahmed al Jaffar	Andrew V. McLaglen
	La caravane	-	Éric	Roger Gillioz	telefilm.
1984	Le sang des autres	La sang dels altres	Paul	Claude Chabrol	Telefilm.
	La femme publique	-	Milan Mliska	Andrzej Zulawski	Nominat al César al millor actor secundari 1985.
1985	Rendez-vous	Rendez-vous	Quentin	André Téchiné	Nominat al César al millor actor 1986.
	L'homme aux yeux d'argent	-	Villain	Pierre Granier-Deferre
	Rouge Baiser	-	Stéphane	Véra Belmont
	Abandons	-		Pierre-Jean de San Bartolomé	Curtmetratge.
1986	Bleu comme l'enfer	-	Ned	Yves Boisset
	Corps et biens	-	Michel Sauvage	Benoît Jacquot
	La Storia	-	Carlo Vivaldi	Luigi Comencini	Minisèrie de televisió, 3 episodis (completa).
	La forêt noire	-		Béatrice Jalbert	Curtmetratge.
1987	The Belly of an Architect	El ventre d'un arquitecte	Caspasian Speckler
1988	Les possédés	-	Nikolaj Stavrogin
	Chouans!	-	Tarquin	Philippe de Broca
	El Dorado	El Dorado	Ursúa	Carlos Saura
	Margot et le voleur d'enfants	-		Michèle Reiser	Curtmetratge.
1989	La vouivre	-	Arsène Muselier	Georges Wilson
	Suivez cet avion	-	Rémi Cerneaux	Patrice Ambard
	Hiver 54, l'abbé Pierre	-	L'abat Pierre	Denis Amar	Nominat al César al millor actor 1990.
1991	Shuttlecock	-	John Prentis	Andrew Piddington
	Un homme et deux femmes	-	Dr. Paul Baudoin	Valérie Stroh
1992	Strangers	-	El noi	Wayne Wang	Telefilm dividit en tres parts.
	Warszawa. Année 5703	-	Alek	Janusz Kijowski
	Frankestein	-	Clerval	David Wickes
	L'encyclopédie audio-visuelle	-	Ell mateix	Peter Greenaway	Sèrie de televisió documental, 1 episodi.
1993	L'instinct de l'ange	-	Henry	Richard Dembo
1994	Une qui promet	-	Ferdinand	Marianne Lamour	Telefilm.
	Les caprices de Marianne	-	Octave	Jean-Daniel Verhaeghe
1995	Jefferson in Paris	-	Marquès de Lafayette	James Ivory
	Rage and Outrage: The Dreyfus Affair	-		Raoul Sangla	Telefilm.
	Pour une vie ou deux	-	Noël Gregorio	Marc Angelo
1996	Les caprices d'un fleuve	-	Monsieur de la Malène	Bernard Giraudeau
	Le secret d'Iris	-	Pierrot	Élisabeth Rappeneau	Telefilm.
	The Leading Man	Un home d'èxit	Felix Webb	John Duigan
1997	Marquise	-	Racine	Véra Belmont
	On connaît la chanson	Coneixem la cançó	Marc Duveyrier	Alain Resnais	Nominat al César al millor actor secundari 1998.
	Quand le chat sourit	-		Sabine Azéma	Telefilm.
1998	Trop (peu) d'amour	-	Paul	Jacques Doillon
1999	The Last September	-	Hugo Montmorency	Deborah Warner
2000	Don Quixote	-	Duc	Peter Yates	telefilm.
	Jet Set	-	Arthus de Poulignac	Fabien Onteniente	Nominat al César al millor actor secundari 2001.
	Combat d'amour en songe	-	Sebatol	Raúl Ruiz Pino
2001	HS - hors service	-	Francis	Jean-Paul Lilienfeld
	Far from China	-	Jean-Pierre	C.S. Leigh
	Le divin enfant	-	Pare Marc Aubray	Stéphane Clavier	Telefilm.
2002	Les tombales	-	Joseph	Christophe Barratier	Curtmetratge.
2003	Il est plus facile pour un chameau...	-	Aurelio	Valeria Bruni Tedeschi
	The Matrix Reloaded	Matrix Reloaded	Merovingi	Germanes Wachowski
	The Matrix Revolutions	Matrix Revolutions	Merovingi	Germanes Wachowski
	Enter the Matrix	-	Merovingi	Germanes Wachowski	Videojoc, només veu.
	Dédales	-	Brennac	René Manzor
	Timeline	-	Lord Arnaut	Richard Donner
	Pas sur la bouche	A la boca no	Éric Thomson	Alain Resnais
2004	Colette, une femme libre	-	Henry de Jouvenel	Nadine Trintignant	Minisèrie de televisió, 2 episodis (completa).
	People	-	Germà Arthus	Fabien Onteniente
	Catwoman	Catwoman	George Hedare	Pitof	Nominat al Premi Golden Raspberry al pitjor actor secundari.
2005	The Matrix Online	-	Merovingi	Germanes Wachowski	Videojoc, només veu.
	Sahara	Sahara	Yves Massarde	Breck Eisner
	Mort à l'écran	-	Daniel Brullmann	Alexis Ferrebeuf	Curtmetratge
	Gentille	-	Philippe	Sophie Fillières
	L'anniversaire	-	Raphaël	Diane Kurys
	Palais royal!	Palau reial	Princep Arnaud	Valérie Lemercier
2006	Coeurs	Assumptes privats en llocs públics	Dan	Alain Resnais	Nominat a millor actor als Premis Lumières 2007.
2007	Flawless	Un pla brillant	Finch	Michael Radford
	Tous à l'Ouest: Une aventure de Lucky Luke	Tots cap a l'Oest	Lucky Luke	Olivier Jean-Marie	Veu, pel·lícula d'animació.
2008	Dante 01	-	Saint-Georges	Marc Caro
	Le grand alibi	-	Doctor Pierre Collier	Pascal Bonitzer
	Comme les autres	-	Doctor Emmanuel François Xavier Bernier "Manu"	Vincent Garenq
	Babylon A.D.	-	Darquandier	Mathieu Kassovitz
	The Lazarus Project	-	Avery	John Glenn
2009	The Philanthropist	-	Yves Moehringer	Charlie Corwin	Sèrie de televisió, 1 episodi.
	Victor	-	Courcelle	Thomas Gilou
2010	Imogène McCarthery	-	Samuel Tyler	Alexandre Charlot
	La princesse de Montpensier	-	François de Chabannes	Bertrand Tavernier
	Des hommes et des dieux	De déus i homes	Christian	Xavier Beauvois	Nominat al César al millor actor 2011.
2012	À l'aveugle	-	Narvik	Xavier Palud
	Sur la piste du Marsupilami	A la recerca d'en Marsupilami	General Pochero	Alain Chabat
	Vous n'avez encore rien vu	Encara no heu vist res	Lambert Wilson / Orfeu 2
	Ernest et Célestine	Ernest i Célestine	Ernest	Stéphane Aubier	Veu, pel·lícula d'animació.
	The Hollow Crown	-	Carles, rei de França	Dominic Cooke	Sèrie de televisió, 1 episodi.
	Manipulations	-	Franck Barrot	Laurent Herbiet	Telefilm. Nominat al millor actor en un telefilm del Monte-Carlo TV Festival.
2013	Alceste à bicyclette	Molière en bicicleta	Gauthier Valence	Philippe Le Guay
	Vinodentro	-	Professor	Ferdinando Vicentini Orgnani
2014	Barbecue	Barbacoa d'amics	Antoine Chevalier	Eric Lavaine
	5 to 7	De 5 a 7	Valéry Pierpont	Victor Levin
	The Nostalgist	-	L'home	Giacomo Cimini	Curtmetratge.
	Posthumous	-	Daniel S. Volpe	Lulu Wang
	Suite Française	Suite francesa	Vescomte de Montmort	Saul Dibb
2015	Enragés	-	El pare	Éric Hannezo
2016	Assolo	-	Michele	Laura Morante
	La vache	La vaca	Philippe	Mohamed Hamidi
	L'odyssée	L'odissea	Jacques-Yves Cousteau	Jérôme Salle	Nominat al millor actor dels Globes de Cristal Awards 2017.
	Le confessioni	-	Kis	Roberto Andò
	Tout de suite maintenant	-	Barsac	Pascal Bonitzer
	Notes on Blindness	-		Arnaud Colinart	Veu, videojoc.
2017	Corporate	Corporate	Stéphane Froncart	Nicolas Silhol
	Telle mère, telle fille	A tal mare, tal filla Tal la mare, tal la filla	Marc Daursault	Noémie Saglio
	L'échange des princesses	Canvi de reines	Felip V	Marc Dugain
2018	Volontaire	-	Comandant Rivière	Hélène Fillières
	Au bout des doigts	La classe de piano	Pierre Geithner	Ludovic Bernard
2019	Reve de cinéma	-	Lambert Wilson	Jeremy Frey	Curtmetratge.
	Calls	-	Paul Donner	Timothée Hochet	Sèrie de televisió, 1 episodi.
	Papillons bleus	-	Baró Papillon	Axel Courtière	Videoclip.
	Les traducteurs	Els traductors	Éric Angstrom	Régis Roinsard
2020	De Gaulle	De Gaulle	Charles de Gaulle	Gabriel Le Bomin	Nominat al César al millor actor 2021.
	Shuttlecock	-	John Prentis	Andrew Piddington
2021	Benedetta	-	El nunci	Paul Verhoeven
	The Matrix Resurrections	-	Merovingi	Lana Wachowski
	Totems	-	Charles Contignet	Frédéric Jardin	Sèrie de televisió, 8 episodis (completa).
2022	Mrs. Harris Goes to Paris	-	Marquès de Chassagne	Anthony Fabian
	Plancha	-	Antoine Chevalier	Éric Lavaine
	Ernest et Célestine: Le voyage en Charabie	El viatge d'Ernest i Célestine	Ernest	Julien Chheng	Veu, pel·lícula d'animació
2023	Les choses simples	Les coses senzilles	Vincent	Éric Besnard
	Star Wars: Visions	-	Jon	Eunyoung Choi	Veu, sèrie de televisió d'animació, 1 episodi.
	Des mains en or	-	François	Isabelle Mergault
	5 hectares	-	Franck Bernard	Emilie Deleuze
2024	Klandestin WT	-	Richard	Angelina Maccarone
	La Maison	-	Vincent Ledu	Fabrice Gobert	Sèrie de televisió, 10 episodis (completa).

Nominacions

• 1985: César al millor actor secundari per La femme publique.
• 1986: César al millor actor per Rendez-vous.
• 1990: César al millor actor per Hiver 54, l'abbé Pierre.
• 1998: César al millor actor secundari per Coneixem la cançó.
• 2001: César al millor actor secundari per Jet Set.
• 2004: Premi Golden Raspberry al pitjor actor secundari per Catwoman.
• 2007: Millor actor als Premis Lumières per Assumptes privats en llocs públics.
• 2011: César al millor actor per Des hommes et des dieux.
• 2012: Millor actor en un telefilm del Monte-Carlo TV Festival per Manipulations.
• 2017: Millor actor dels Globes de Cristal Awards per L'odissea (pel·lícula).
• 2021: César al millor actor per De Gaulle.