Le chiavi di casa
Le chiavi di casa (en italià Les claus de casa) és una pel·lícula de coproducció germano-italiana del 2004 dirigida per Gianni Amelio amb un guió basat en la narració curta Nati due volte de Giuseppe Pontiggia, en la qual indaga en la paternitat i els seus conflictes, i en la naturalesa de la discapacitat física i psíquica.[1]
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Gianni Amelio  |
| Protagonistes | |
| Producció | Elda Ferri |
| Dissenyador de producció | Giancarlo Basili |
| Guió | Stefano Rulli, Gianni Amelio i Sandro Petraglia |
| Música | Franco Piersanti |
| Fotografia | Luca Bigazzi |
| Muntatge | Simona Paggi |
| Productora | Rai Cinema, Achab Film (en)  , Arena Films (en) i Pandora Film |
| Distribuïdor | 01 Distribution |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | França, Alemanya i Itàlia |
| Estrena | 2004 |
| Durada | 105 min |
| Idioma original | italià francès anglès alemany |
| Rodatge | Berlín |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
| Tema | paternitat, relació parentofilial i vinculació humana |
| Lloc de la narració | Berlín i Noruega |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
         
| |
Sinopsi
modificaPaolo va néixer després d'un part difícil i pateix danys físics i mentals. El seu pare, Gianni, en veure com la seva amant moria en donar a llum a un fill minusvàlid psíquic, el va abandonar i no ha tornat a veure'l des de llavors. Quan quinze anys després Paolo necessita viatjar a Berlín per motius mèdics, coneix al seu pare i entre ells comença una bonica relació en la qual Gianni aprèn a estimar al seu fill i, gràcies a Nicole, una dona forta amb una filla discapacitada que coneix a l'hospital, a superar la culpa d'haver-lo abandonat.[2]
Repartiment
modifica- Kim Rossi Stuart: Gianni
- Andrea Rossi : Paolo
- Charlotte Rampling: Nicole
- Alla Faerovich : Nadine
- Pierfrancesco Favino: Alberto
- Manuel Katzy : taxista
- Michael Weiss : Andreas
- Thorsten Schwarz : infermer
- Dirk Zippa : noi en cadira de rodes
- Barbara Koster-Chari : infermera
- Anita Bardeleben : doctora
Premis
modificaVa participar en la 61a Mostra Internacional de Cinema de Venècia, i tot i que no va guanyar el Lleó d'Or, va obtenir els Premi Pasinetti, el premi Sergio Trasatti de la Rivista del Cinematografo, i el premi Cineavvenire.[3] Tenia set nominacions als premis David di Donatello de 2005 però nomes va guanyar el premi al millor so (Alessandro Zanon)[4] Tenia vuit nominacions al Nastro d'Argento i en va guanyar tres: millor director (Gianni Amelio), millor fotografia (Luca Bigazzi) i millor so (Zanon).[5] També va guanyar el Globo d'oro al millor actor protagonista (Kim Rossi Stuart)[6] També va guanyar dos Ciak d'oro al millor actor no protagonista (Pierfrancesco Favino)[7] i al millor guió (Gianni Amelio, Sandro Petraglia i Stefano Rulli)[7] D'altra banda, també li fou atorgat per Cartelera Turia el Premi Turia a la millor pel·lícula estrangera.[8]
Referències
modifica- ↑ Le chiavi di casa a la Filmoteca de Catalunya
- ↑ Las llaves de casa, Fotogramas
- ↑ Le chiavi di casa, o dell'indipendenza a La Gazzetta di Sondrio
- ↑ Le chiavi di casa a cinematografo.it
- ↑ Nastro d'argento para Amelio, cineuropa.org, 5 de febrer de 2005
- ↑ Globi d'Oro 2005 a filmitalia.org
- ↑ 7,0 7,1 «Ciak d'oro 2005», 06-06-2009.
- ↑ Cartelera Turia premia a Coixet, Zambrano, Perugorría y Cercas, Levante-EMV, 23 de juny de 2006