Leopold III, duc d'Àustria
Leopold III d'Habsburg dit el Just o el Valent, (1 de novembre de 1351 - 9 de juliol de 1386), fou un noble pertanyent a la família Habsburg que fou arxiduc i duc d'Àustria, Estíria, Caríntia, Carniola (i comte de Tirol) de 1365 a 1379, i després només d'Estíria, Caríntia i Carniola (conjunt conegut com a Àustria Interior) de 1379 a 1386.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r novembre 1351 Viena (Sacre Imperi Romanogermànic) |
| Mort | 9 juliol 1386 (34 anys) Sempach (Antiga Confederació Suïssa) |
| Causa de mort | mort en combat |
| Sepultura | Saint Paul's in Lavanttal Abbey (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | sobirà |
| Altres | |
| Títol | Duc Comte |
| Família | Dinastia dels Habsburg |
| Cònjuge | Viridis Visconti (1365 (Gregorià)–) |
| Fills | Guillem d'Habsburg, Margarida d'Habsburg, Leopold IV d'Habsburg, Ernest d'Habsburg, Elisabet d'Habsburg, Frederic IV d'Habsburg, Catarina d'Habsburg |
| Pares | Albert II d'Àustria i Joana de Ferrette |
| Germans | Rodolf IV d'Habsburg Albert III d'Habsburg Frederic III d'Àustria Margarita d'Àustria |
 | |
Vida
modificaNascut a Viena, Leopold era el fill més petit d'Albert el Savi, i germà petit dels ducs Rodolf el Fundador, Frederic III i Albert III el de la Cua. La seva mare, Joanna de Pfirt, tenia 51 anys quan va donar a llum i va morir poc després.
En un primer moment va ser nomenat governador-administrador del comtat de Tirol i a la mort de Rodolf IV (Frederic III l'havia precedit en tres anys) el 1365, els dos germans que restaven, Albert III el del Cua i el mateix Leopold van exercir conjuntament el govern dels territoris dels Habsburg. Les relacions entre els dos germans van empitjorar amb els anys i pel tractat de Neuberg de 9 de setembre de 1379, es va procedir a la partició de les terres dels Habsburg, i Leopold es va quedar com a duc exclusiu d'Estíria (incloent Wiener Neustadt), Caríntia, Carniola (amb la marca Víndica), Gorízia, les possessions a Friül, el comtat de Tirol i l'Àustria Anterior.[1] El 1368 va adquirir Friburg de Brisgòvia, l'any 1375 Feldkirch i el 1382 Trieste. El seu intent d'expandir les seves posicions a Suïssa i Suàbia se'n van anar en orris quan va morir en la batalla de Sempach el 1386.
El va succeir el seu fill gran Guillem. Altres fills foren Leopold, futur duc de l'Àustria Anterior, Ernest el de Ferro, futur duc d'Àustria Interior, i Frederic, futur duc d'Àustria Anterior
Família i fills
modificaEs va casar el 23 de febrer de 1365 amb Viridis Visconti (1352–1414), filla segona de Bernabé Visconti, senyor de Milà, i de Beatriu Regina della Scala, i van tenir els següents fills:
- Guillem el Cortès
- Leopold el Gros
- Ernest el de Ferro
- Frederic IV de la Bossa Buida
- Elisabet (1378–1392)
- Caterina (1385–?), Abadessa de Santa Clara a Vienna
Ancestres
modifica| 16. Albert IV comte d'Habsburg | ||||||||||||||||
| 8. Rodolf I d'Alemanya | ||||||||||||||||
| 17. Hedwiga de Kyburg | ||||||||||||||||
| 4. Albert I d'Àustria | ||||||||||||||||
| 18. Burcard V d'Hohenburg | ||||||||||||||||
| 9. Gertrudis d'Hohenburg | ||||||||||||||||
| 19. Mectilda de Tübingen | ||||||||||||||||
| 2. Albert II d'Àustria | ||||||||||||||||
| 20. Meinard I de Gorízia-Tirol | ||||||||||||||||
| 10. Meinard de Caríntia | ||||||||||||||||
| 21. Adelaida de Tirol | ||||||||||||||||
| 5. Elisabet de Gorízia-Tirol | ||||||||||||||||
| 22. Otó IV de Baviera | ||||||||||||||||
| 11. Elisabet de Baviera | ||||||||||||||||
| 23. Agnès del Palatinat | ||||||||||||||||
| 1. Leopold III d'Habsburg | ||||||||||||||||
| 24. Ulric II de Pfirt | ||||||||||||||||
| 12. Teobald II de Pfirt | ||||||||||||||||
| 25. Agnès de Vergy | ||||||||||||||||
| 6. Ulric III de Pfirt | ||||||||||||||||
| 13. Caterina de Klingen | ||||||||||||||||
| 3. Joana de Pfirt | ||||||||||||||||
| 28. Hug III de Borgonya | ||||||||||||||||
| 14. Reginald de Borgonya | ||||||||||||||||
| 29. Adelaida, comtessa palatina de Borgonya | ||||||||||||||||
| 7. Joana de Borgonya | ||||||||||||||||
| 30. Amadeu de Neufchâtel | ||||||||||||||||
| 15. Guillemeta de Neufchâtel | ||||||||||||||||
| 31. Jordana d'Arberg | ||||||||||||||||
Referències
modifica- ↑ Berenger, Jean; Simpson, C.A.. A History of the Habsburg Empire 1273-1700 (en anglès). Taylor & Francis, 2014, p. 59. ISBN 9781317895701.
