Llengua txagatai

Llengua txagatai
Tipus	llengua històrica
Ús
Parlants nadius	0
Autòcton de	província d'Ahal i Aixkhabad
Estat	Imperi Mogol, Turkmenistan, Unió Soviètica, Emirat de Bukharà, Kanat de Bukharà, Imperi Timúrida, Mogolistan, Imperi Otomà, Kanat de Khivà, Kanat de Kokand, Yarkent Khanate (en) , Kanat de Crimea, Kanat de Txagatai i Kanat Kazakh
Classificació lingüística
	llengües turqueses; llengües turqueses comunes; llengües karluk; llengües karluk orientals
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet àrab, alfabet llatí i alfabet txagatai uigur
Nivell de vulnerabilitat	6 extint
Codis
ISO 639-2	chg
ISO 639-3	chg
Glottolog	chag1247
Ethnologue	chg
IETF	chg

La llengua txagatai (جغتای Jağatāy; uzbek: چەغەتاي Chag'atoy; uigur: چاغاتاي Chāghātāy； turc: Çağatayca) és una llengua turquesa extingida, que un cop es va parlar àmpliament a l'Àsia central, i continuà sent la llengua literària comuna fins al segle xx. Els investigadors soviètics anomenaren la llengua txagatai com a «Antic Uzbek».^[1]Ali-Shir Nava'i va ser el major exponent de la literatura en llengua txagatai^[2]

Nom de la llengua

El mot Txagatai fa referència al Kanat de Txagatai, un imperi descendent de l'Imperi Mongol, que va ser assignat al segon fill de Genguis Kan, Txagatai Khan. Molts dels turcs txagatai i tàtars que eren parlants d'aquesta llengua es reclamaven descendents de Txagatai Khan.

El nom de llenguatge karluc s'aplica a una família de llengües turques en la qual hi ha també l'uigur, l'uzbek, i el turc de l'Ili; el karluc propi és conegut com a llengua txagatai. El nom karluc va quedar fora d'ús algun temps després de la conquesta mongola (després del 1211), i com que era la llengua principal del Kanat de Txagatai, la llengua va esdevenir el txagatai.

Referències

↑ «Mir Ali Shir Nawā'ī». A: Enciclopèdia de l'Islam (en anglès). VII. Leiden - Nova York: E. J. Brill, 1993, p. 91 [Consulta: 7 abril 2012].
↑ «Nava'i, (Mir) 'Ali Shir». A: Robert McHenry. Enciclopèdia Britànica (en anglès). Chicago: Encyclopædia Britannica, Inc, 1993, p. 563 [Consulta: 7 abril 2012].

Vegeu també

Karlucs

Llengües turqueses
Turquès occidental
Ogur	Bólgar† \| Húnnic† \| Khàzar† \| Txuvaix
Oguz	Afxar \| Àzeri \| Gagaús \| Petxeneg† \| Qaixqai \| Salar \| Tàtar de Crimea¹ \| Turc \| Turc de Khorasan \| Turc otomà† \| Turcman \| Urum¹
Karluk	Aini² \| Turc d'Ili \| Lop \| Txagatai† \| Uigur \| Uzbek
Kiptxak	Baraba \| Baixkir \| Cumà† \| Karatxai-balkar \| Karaïm \| Karakalpak \| Kazakh \| Kiptxak† \| Krimtxak \| Kumyk \| Nogai \| Tàtar \| Tàtar de Crimea¹ \| Urum¹
Turquès oriental
Kirguís-Kiptxak	Altai \| Kirguís
Argu	Khalaj
Siberià	Altai septentrional \| Txulim \| Dolgan \| Fuyü Gïrgïs \| Sakhà / iacut \| Khakàs \| Shor \| Tofa \| Tuvinià \| Iugur occidental
Turc antic†
Notes: ¹ Es troba en més d'un grup; ² Llengües mixtes; † Extingida

[1] «Mir Ali Shir Nawā'ī». A: Enciclopèdia de l'Islam (en anglès). VII. Leiden - Nova York: E. J. Brill, 1993, p. 91 [Consulta: 7 abril 2012].

[2] «Nava'i, (Mir) 'Ali Shir». A: Robert McHenry. Enciclopèdia Britànica (en anglès). Chicago: Encyclopædia Britannica, Inc, 1993, p. 563 [Consulta: 7 abril 2012].

[1]

[2]