Llibertat de pensament
La llibertat de pensament o la llibertat ideològica o de creença,[1] és la capacitat de cadascú, en la seva consciència, d'adoptar, mantindre, i canviar qualsevol pensament, opinió, ideologia o creença; i, en el seu cas, poder manifestar-ho, cosa que passaria a ser objecte de la llibertat d'expressió, i en el seu àmbit: de la llibertat acadèmica, de la llibertat científica, i de la llibertat artística o llibertat de creació.[2] És considerat un dels principals drets i llibertats, dels considerats drets civils i polítics o drets humans de primera generació. Històricament ha estat vinculada a la llibertat religiosa o de culte, i a la llibertat d'opinió o de premsa.[3]
Referències
modifica- ↑ En la formulació de l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa: Llibertat de pensament, consciència, religió o creença, Consell governamental, Kiev 2013.
- ↑ Es distingeix la "llibertat de l'artista" (Artistieke vrijheid en neerlandés) de la "llibertat de l'art" (Vrijheid van kunst en neerlandés, Kunstfreiheit en alemany); article 5 de la Llei Fonamental per a la República Federal d'Alemanya (font citada en Kunstfreiheit).
- ↑ Enciclopedia Jurídica - Libertad de pensamiento