Llucifer
Llucifer (del llatí lūcĭfĕr -ĭfĕră -ĭfĕrŭm 'portador de llum', un derivat del llatí del llatí lūx-lūcis ‘llum’, i del verb fĕro, tŭli, lātum ‘portar’. En realitat, de la substantivització d'aquest adjectiu, Lūcĭfĕr, que designava l’Estel de l'Alba),[1] el Helel o Heilel hebreu, és un dimoni diferent de Satanàs malgrat que el cristianisme hagi acabat lligant tots dos noms, a partir de la identificació del Lucifer, filius Aurorae (Heilel ben Xàħar) d'Isaïes 14:12 amb el Satanàs de l'Evangeli segons sant Lluc 10:18: "¹⁸ I els digué: «Jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp <...>".[2] Se l'associa a un àngel caigut que va intentar posar-se al nivell de Déu.[3] Inicialment era una divinitat associada al planeta Venu, especialment entre els romans. BBC טענה כי 5.5 מיליון אנגלים הם שטניסטים ו-40,000 בטורינו
Lucifer  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | deïtat romana àngel en el judaisme àngel en el cristianisme àngel caigut |
| Context | |
| Mitologia | Lluciferisme |
| Família | |
| Mare | Hausos |
| Altres | |
| Equivalent | Fòsfor, Dennitsa, Lucífer, Auseklis, Sammael, Satanàs, dimoni, Estel de l'alba i Helel (en)  |
En la bíblia llatina
modificaLa substantivació d'aquest adjectiu llatí, Lūcĭfĕr -ĭfĕrī significa "estrella de l'alba, el planeta Venus", s'utilitza 3 vegades a la Bíblia Llatina. Notablement:
En relació al Crist
modificaAl Nou Testament, la paraula Lūcĭfĕr apareix atestada una única vegada a 2Pere 1,19: "¹⁹ I així tenim més ferma la paraula profètica, a la qual feu bé d'atendre com a un llum que brilla en un indret obscur, fins que el dia apunti i l'estel del matí s'aixequi en els vostres cors."[4] Així, l'ús del terme com un nom cristià entre els primers cristians, per exemple Sant Lucífer.
A l'Apocalipsi segons sant Joan 22:16, la referència al Crist com a Estel de l'Alba es fa amb una altra formulació, stella matutina: "¹⁶ Jo, Jesús, he enviat el meu àngel per donar-vos testimoniatge d'aquestes coses referents a les esglésies. Jo sóc el rebrot i el casal de David, l'estel resplendent del matí”."[5]
Sobre el rei de Babilònia
modificaBurla contra un rei de Babilònia, potser Tiglath-Pilèsser III 745–727 aC:
- Isaïes 14:12 "¹² Com has caigut del cel, estel del matí, fill de l'aurora (Heilel ben Xàħar)! Com has estat abatut a terra, tu que abaties les nacions!"[6]
D'altres cites
modificaA la traducció llatina de la Bíblia, el mot també apareix a Job 13:17, amb el significat de estel de l'alba, planeta Venus: "¹⁷ La teva existència serà més clara que el migdia, ǁ la fosca es tornarà com el matí;"[7]
En la mitologia rabínica i cristiana
modificaÉs considerat el rei dels inferns. La mitologia rabínica de l'Edat Mitjana enclava la seva creació amb la de tots els àngels. Se li atorgà el nom de Luzbel Helel Ben Xàħar (fill de l'aurora) i estava al mateix rang que l'arcàngel Miquel. Llucifer és l'equivalent grec de Fòsfor o Hespèria (Έωσφόρος) "el portador de l'Aurora". Pels antics aquesta llum a la que es referix el terme llucifer no és la llum del Sol, sinó la de l'aurora, la mateixa que es refereix la Bíblia, quan diu que Déu separà la llum de les tenebres.
La seva caiguda juntament amb la resta d'àngels que el seguiren precipità també l'adopció del nom Llucifer. Segons la tradició originària, o recollida, dels càtars la caiguda de Llucifer precipità la caiguda d'un terç dels àngels.
La confusió amb Satanàs data de tradicions precristianes que afirmaven que hi havia un únic príncep dels inferns, per coherència amb la jerarquia angèlica i van començar a aplicar indistintament els dos noms als mites relacionats amb el màxim dimoni. Les obres de la patrística van consolidar la fusió, ja que el diable rebia molts apel·latius diferents, que van passar a ser títols i no dimonis separats. La Divina Comèdia va reafermar literàriament la identificació. El satanisme, en conseqüència, també li ret culte com a figura principal.
Llucifer a la cultura
modificaLlucifer com a príncep dels dimonis té força presència a la cultura. A part de la seva aparició com a antagonista a l'obra de Dante ja citada, és també un dels personatges principals de El Paradís perdut, on es narra la seva caiguda donant-li veu.
Notes
modifica- ↑ Mayer i Olivé, Marc (director científic), amb la col·laboració de Peere Miquel Canela i Cafaro, Lavínia Mayer i Rodà, Josep Antoni Martín Pérez, Lluís Pérez-Carrasco i Isabel Canós i Villena: Diccionari Il·lustrat Llatí-Catala / Català-Llatí. Barcelona: VOX, 2013¹¹, pàgina 287a, sub voce lūcifer -era -erum: “que porta llum, lluminós, brillant ¶ -fer -eri m.: estel del matí, el planeta Venus; dia (paucis luciferis, dintre de pocs dies.
- ↑ ¹⁸ Et ait illis: “Videbam Satanam sicut fulgur de caelo cadentem <...>
¹⁸ εἶπεν δὲ αὐτοῖς, Ἐθεώρουν τὸν Σατανᾶν ὡς ἀστραπὴν ἐκ τοῦ οὐρανοῦ πεσόντα. - ↑ GEC: Llucifer.
- ↑ ¹⁹Et habemus firmiorem propheticum sermonem, cui bene facitis attendentes quasi lucernae lucenti in caliginoso loco, donec dies illucescat, et lucifer oriatur in cordibus vestris.
L'original grec porta aquí ὁ φωσφόρος [ἀστήρ]. El text fa: “¹⁹ καὶ ἔχομεν βεβαιότερον τὸν προφητικὸν λόγον, ᾧ καλῶς ποιεῖτε προσέχοντες ὡς λύχνῳ φαίνοντι ἐν αὐχμηρῷ τόπῳ, ἕως οὗ ἡμέρα διαυγάσῃ καὶ φωσφόρος ἀνατείλῃ ἐν ταῖς καρδίαις ὑμῶν·”. - ↑ ¹⁶ Ego Iesus misi angelum meum testificari uobis haec super ecclesiis. Ego sum radix et genus Dauid, stella splendida matutina.
Grec: “Ἐγὼ Ἰησοῦς ἔπεμψα τὸν ἄγγελόν μου μαρτυρῆσαι ὑμῖν ταῦτα ἐπὶ ταῖς ἐκκλησίαις. ἐγώ εἰμι ἡ ῥίζα καὶ τὸ γένος Δαυίδ, ὁ ἀστὴρ ὁ λαμπρὸς ὁ πρωϊνός.”. - ↑ ¹²Quomodo cecidisti de caelo, lucifer, fili aurorae? ǁ Deiectus es in terram, qui deiciebas gentes <...>.
L'original hebreu porta aquí Hēilēl (הֵילֵל) i fa així: “יךְ נָפַלְתָּ מִשָּׁמַיִם, הֵילֵל בֶּן-שָׁחַר; נִגְדַּעְתָּ לָאָרֶץ, חוֹלֵשׁ עַל-גּוֹיִם”. - ↑ ¹⁷ Et quasi meridianus fulgor consurget tibi ad vesperam, ǁ et, cum te caligine tectum putaveris, orieris ut lucifer.
El text paral·lel grec aquí fa: “ἡ δὲ εὐχή σου ὥσπερ ἑωσφόρος, ἐκ δὲ μεσημβρίας ἀνατελεῖ σοι ζωή·”.
L'original hebreu només parla de bòquer (בֹּקֶר) ‘matí’ i fa: “וּמִצָּהֳרַיִם, יָקוּם חָלֶד; תָּעֻפָה, כַּבֹּקֶר תִּהְיֶה”.
Referències
modifica