Loïs Romieu
poeta occità (1829-1894)
Loïs Romieu (Nimes, 1829 - 1894) fou un escriptor occità. Deixeble de Bigot i felibre, acompanyà Frederic Mistral a les festes catalano-provençals celebrades a Barcelona el 1867. La seva obra, molt abundosa, tendeix a ésser popular, alhora que manifesta un to de goig que dissimula, a penes, una sensibilitat afectada per desgràcies familiars.[1]
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 28 març 1829  Nimes (França) | ||
| Mort | 14 juny 1894 (65 anys) Marsella (França) | ||
| President Escolo de Nimes | |||
| 1877 – 1894 | |||
| Realitzador La Cigalo d'or | |||
| 1877 – | |||
| Realitzador Lou Douminique | |||
| 1876 – 1877 | |||
 Majoral del Felibritge | |||
1876 – 1894 – Pau Chassary (oc)  → | |||
 Vice consul (en) França | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | poeta, escriptor | ||
| Membre de | |||
| Nom de ploma | Lou Felibre dis Ourtigo Lou Felibre de la Tour Magno Louis d'Arène Le Molière provençal | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Delphine Roumieux | ||
| Fills | Mireille Roumieux, Anaïs Roumieux | ||
Obres
modifica- La rampelada (1868)
- La jarjalhada (1879)
- Lei cauquilhas d'un romieu (1894)
Referències
modifica- ↑ «Loïs Romieu». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.