Luigi Magni (Roma, 21 de març de 1928 - 27 d'octubre de 2013)[1] va ser un guionista i director de cinema italià. Inicia la seva carrera com a guionista en col·laboració amb Age & Scarpelli. En 1956 s'obre pas definitivament en el món del cinema treballant amb els més importants directors italians de l'època: Mario Monicelli, Luciano Salce, Mauro Bolognini, Camillo Mastrocinque i Giorgio Bianchi.

Plantilla:Infotaula personaLuigi Magni
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 març 1928 Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort27 octubre 2013 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri Flaminio Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector de cinema, guionista Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0536238 Allocine: 34630 Allmovie: p100755 TMDB.org: 70562
Musicbrainz: 359dd0cc-91a2-4f29-8944-3aca2302b7c4 Discogs: 2556040 Find a Grave: 119518366 Modifica el valor a Wikidata

En 1968 s'estrena com a director, dirigint a Vonetta McGee, Enzo Cerusico i Renzo Montagnani en la comèdia Faustina. Però el gran èxit li arribarà a Magni amb el seu segon treball, Nell'anno del Signore ("L'any del Senyor", 1969), la pel·lícula que delinea el seu segell de fàbrica: comèdies ambientades a la Roma papal i renaixentista, fluctuant entre l'aspecte de farsa i el dramàtic, sense oblidar el llenguatge exquisidament "romà". A partir d'aquesta pel·lícula comença la col·laboració de Luigi Magni amb Nino Manfredi, que es convertiria en el seu actor fetitxe. Després de La Tosca (1973) amb Monica Vitti, In nome del Papa Re (1977) farà guanyar al director el David di Donatello a la millor direcció. Segueixen Secondo Ponzio Pilato (1987), ´O Re (1988), In nome del popolo sovrano (1991), Nemici d'infanzia (1995), qque li fa guanyar el segon David de Donatello per la direcció, i La Carbonara (1999).[2]

Luigi Magni forma part dels directors que han fet gran el gènere del cinema popular italià.[3] Considerat, erròniament, anticlerical, el director narra el període renaixentista barrejant veritat històrica i farsa, amb tons satírics sempre ben mirats. Si s'exclou a Mario Monicelli, cap altre director italià ha afrontat temàtiques com el poder temporal. En realitat, Luigi Magni adopta l'anticlericalisme per a parlar del poder en general, com a forma de domini de l'home sobre l'home, de com això explota la ignorància de la gent. Les reconstruccions de la Roma papal eren efectuades a Cinecittà; unes altres de gira per ciutats italianes: Escipió, l'Africà, per exemple, va ser rodada gairebé íntegrament en Pompeia, així com In nome del Papa Re rodada en el Alt Lazio, en Montefiascone.

Després de la pel·lícula per a televisió La notte di Pasquino ("La nit de Pasquino", 2003) i després de la mort de Nino Manfredi (2004), Luigi Magni no ha tornat a dirigir cap pel·lícula. En 2008 rep el David de Donatello a la seva carrera, per a celebrar els seus 80 anys de vida i 40 d'activitat com a director.

Filmografia

modifica

Com a director

modifica
 
Alberto Sordi i Claudia Cardinale
durant el rodatge de Nell'anno del Signore.

Premis i distincions

modifica
Festival Internacional de Cinema de Venècia
Any Categoria Pel·lícula Resultat
1995[4] Premi Pietro Bianchi - Guanyador
Premi Eduardo 2001 a la carrera a Velletri

Bibliografia

modifica
  • Marina Piccone, Conversazione con Luigi Magni: la vita, il cinema, la politica. Effepi Libri, 2008. ISBN 8860020131.
  • Franco Montini, Piero Spila, Il mondo di Luigi Magni : avventure, sogni e disincanto. Rai Eri, 2000. ISBN 8839711341.

Referències

modifica
  1. La Repubblica, È morto Luigi Magni, raccontò magistralmente la Roma papalina sul grande schermo La Reppublica, 27 octubre 2013 (italià)
  2. Enrico Lancia. I premi del cinema. Gremese Editore, 1998, 1998. ISBN 8877422211. 
  3. Enrico Giacovelli. La commedia all'italiana. Gremese Editore, 1990, 1990. ISBN 8876054995. 
  4. «Official Awards of the 52th Mostra». labiennale.org. Arxivat de l'original el 26 de julio de 2019. [Consulta: 8 novembre 2020].
  NODES
INTERN 1
Project 2