Luis Gasca Burges
Luis María Francisco Gasca Burges (Sant Sebastià, 17 de setembre de 1933 – Sant Sebastià, 6 de juliol de 2021) fou un editor estudiós espanyol del còmic i el cinema, que va dirigir el Festival de Cinema de Sant Sebastià. Pertany, amb Antonio Lara i Antonio Martín, a la primera generació espanyola de teòrics del còmic[1] i la seva col·lecció, una de les majors del món, va ser adquirida pel centre cultural Koldo Mitxelena.[2]
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 17 setembre 1933  Sant Sebastià (Guipúscoa) | ||
| Mort | 6 juliol 2021 (87 anys) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | crític de còmics | ||
Biografia
modificaLlicenciat en Dret per la Universitat de Saragossa, va escriure llibres com Tebeo y cultura de masas (1966) i va llançar la primera revista sobre historietes d'Espanya, Cuto (1967).[3] Formà parte del Centre d'études des Littératures d`Expression Graphique i va ser un dels fundadors del Salone Internazionale dei Comics de Bordighera (Itàlia) el 1965, al costat d'Alain Resnais, Umberto Eco, Romano Calisi, Francis Lacassin, Jacques Lob i Rino Albertarelli, que seria el germen del futur Saló de Lucca. Va arribar a ser Secretari General Adjunt de l'Associació Internacional de Crítics del Còmic i de la Federació Internacional de Centres de Recerca del Còmic.[4]
Durant la dècada dels setanta, va col·laborar amb la revista Bang![5] i va dirigir les editorials Buru Lan i Pala, convertint-se així en el responsable de la reedició de clàssics del còmic estatunidenc i de revistes com "Drácula".[6] Firmant com Sadko, va escriure per a aquesta revista dues sèries, Agar-Agar, amb dibuixos d'Alberto Solsona i Wolff, amb dibuix de Esteban Maroto. Al mateix temps, va dirigir el Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià.[7]
El 1983 presentà El erotismo en el cine, una enciclopèdia sobre el cinema eròtic.[8]
Ha comissariat més de 50 exposicions sobre cinema, còmic i cultura de la imatge, destacant les dedicades a Mickey Mouse en Angulema (1979), Tòquio (1981), Roma (1993) i Madrid (1994).
Amb Romà Gubern va publicar les monografies El discurso del cómic (1988, reeditada i ampliada en 2011), Diccionario de onomatopeyas del cómic (2008),[2] Enciclopedia erótica del cómic (2012) i El universo fantástico del cómic (2015). També ha col·laborat amb l'historiador Asier Mensuro en la monografia La pintura en el còmic (2014).
En 2004 van començar els contactes entre el crític i la Diputació Foral de Guipúscoa, que van conduir 7 anys després a la inauguració de la Komikiak-Col·lecció Gasca Bilduma a la biblioteca del Koldo Mitxelena.[9]
Valoració
modificaUn altre estudiós, Jesús Cuadrado, ha lamentat els errors presents en el seu datografía, els quals, donat el seu prestigi, s'han perpetuat en les tesines universitàries del país.[4][10]
Premis
modifica| Any | Categoria | Obra | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1969 | Millor llibre | Cine y ciencia ficción | Guanyador |
Referències
modifica- ↑ Cuadrado (2000), p. 324.
- ↑ 2,0 2,1 Pons, Álvaro (24/11/2008). El "catacroc" como obra de arte, El País.
- ↑ Darias, Manuel (01/08/2010). CHT, una revista que estudia el universo del cómic InternetArchiveBot, "Diario de Avisos", p. 59.
- ↑ 4,0 4,1 Cuadrado, Jesús a Diccionario viñetero II: Crítica, critiquizar, críticos, ticos, criticones, tocones de la sèrie Documentario núm. 2 per la publicació Urich (2ª época), vol. II, núm. 1, Madrid, 1993.
- ↑ Cuadrado (2000), p. 111.
- ↑ Buru Lan y Drácula. Luis Gasca responde. (Tebeosfera, Sevilla / San Sebastián, 28-I-2010), tebeosfera.
- ↑ Fernández-Santos, Ángel (20/09/1982). Polémicas proyecciones de 'Oficial y caballero', de Hackford, y 'Coup de torchon', de Tavernier, El País.
- ↑ Torres, Maruja (16/02/1983). Luis Gasca presenta en Madrid y Barcelona su enciclopedia del cine erótico, El País.
- ↑ Flaño, Teresa (14/01/2011). El cómic habita en Donostia, "Diario Vasco".
- ↑ Cuadrado, Jesús en "Diccionario viñetero I: lo cómico" de la sèrie Documentario núm. 1 para la publicación Krazy Comics núm. 14, Barcelona, noviembre de 1990.
- ↑ «Premios del CEC a la producción española de 1969». CEC. Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 5 novembre 2018].
Bibliografia
modifica- CUADRADO, Jesús (2000). Atlas español de la cultura popular: De la historieta y su uso 1873-2000, Madrid: Ediciones Sinsentido/Fundación Germán Sánchez Ruipérez. 2 v. ISBN 84-89384-23-1.