Lycopodium clavatum

Lycopodium clavatum és una espècie de licopodi, un pteridòfit de la família de les licopodiàcies.

Lycopodium clavatum

Lycopodium clavatum.
Dades
Hàbitat	massa de terra
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Plantae
Classe	Lycopodiopsida
Ordre	Lycopodiales
Família	Lycopodiaceae
Gènere	Lycopodium
Espècie	Lycopodium clavatum L., 1753

Distribució

És subcosmopolita en zones temperades i fredes de l'hemisferi nord. A Europa es distribueix pel nord i centre del continent, estenent-se cap al sud fins al centre de Portugal, nord de la península Ibèrica, centre d'Itàlia i Bulgària. Viu als estatges montà i subalpí dels Pirineus, sobretot al vessant nord sempre en boscos de coníferes, landes i matollars de sol àcid. A Catalunya es localitza a la Vall d'Aran, Andorra, Alta Cerdanya i Conflent.

Morfologia

Petita herba camèfita reptant amb tiges principals de fins de 80 cm. Les branques són ascendents i dicotòmiques amb microfil·les linears que acaben en un pèl rígid incolor. Els estròbils es disposen en grups d'1 a 3.

Usos

El licopodi era designat en el segle xvi pels cuidadors dels Jardins de Simples dels monestirs, com molsa terrestre (Muscus terrestris o Muscus clavatus). Pius Font i Quer ja feia esment al fet que les espores al no ser higroscòpiques i no adherir-se a la pell, s'usaven com a suavitzant i dessecant, i per a evitar la coïssor i també com detergents quan s'han produït llagues de manera semblant al talc oficinal. Cuit es feia servir com a diürètic i antisèptic de les vies urinàries.

Les espores d'aquest licopodi es coneixen com a sofre vegetal i han estat molt utilitzades com a separador mecànic, en la fabricació de píndoles: en adherir-se parcialment a llur superfície, evitaven que s'enganxessin les unes amb les altres. El sofre vegetal, que actualment prové de plantes silvestres recol·lectades en els països d'Europa oriental i Xina, és poc utilitzat a Espanya, si bé existeixen infusions comercials de diverses plantes que inclouen tiges de licopodi.

Durant molts anys en la fabricació de coets i petards pirotècnics, ja que al posar-les al foc són extremadament inflamables i produïxen deflagració.

Les parts aèries de la planta contenen certs alcaloides, com licopodina i dihidrolicopodina, així com petites quantitats d'àcid cafeic i diversos triterpens que li atorgen un cert caràcter tòxic.

• 
  Branques estèrils
• 
  Esporofil·le
• 
  Microfil·les