Mònada

Mònada (del grec μονάς, "unitat, un, sol, únic")^[1] és un concepte filosòfic que al·ludeix a la font, a l'Un, d'acord amb els pitagòrics, fou un terme per a Déu o el primer ésser o la unitat originària, o per a la totalitat de tots els éssers, amb el significat de «sense divisió».

Per als pitagòrics, la generació de la sèrie dels números es relaciona amb objectes de la geometria, així com amb la cosmogonia.^[2] Diògenes Laerci, de la mònada s'evoluciona a la díada, d'ella als números, dels números als punts, després a les línies, les entitats de dues dimensions, les entitats de tres dimensions, els cossos i, finalment, els quatre elements: terra, aigua, foc i aire, a partir dels quals es construeix la resta del món.^[3]^[4]

Història

Segons Hipòlit de Roma, aquest punt de vista fou inspirat pels pitagòrics, que anomenaren la primera cosa en existir la mònada, que engendrà la díada, que engendrà els números, que engendrà el punt, generant línies o finitud, etc.

Arquites de Tàrent i Procle varen distingir la mònada de l'u absolut.

Plató a Filebo, V 15 b, definí les mònades com idees per evidenciar llur essencialitat i llur llunyania de la realitat empírica.

Els filòsofs pitagòrics i platònics com Plotí i Porfiri condemnaren el gnosticisme pel seu tractament de la mònada o l'U.

Referències

↑ Compact Oxford English Dictionary.
↑ Sandywell, p. 205. The generation of the number-series is to the Pythagoreans, in other words, both the generation of the objects of geometry and also cosmogony. Since things equal numbers, the first unit, in generating the number series, is generating also the physical universe. (KR: 256) From this perspective ‘the monad' or ‘One’ was readily identified with the divine origin of reality.
↑ Diogenes Laertius, Lives of Eminent Philosophers.
↑ This Pythagorean cosmogony is in some sense similar to a brief passage found in the Daoist Laozi: "From the Dao comes one, from one comes two, from two comes three, and from three comes the ten thousand things." （道生一、一生二、二生三、三生萬物。） Dao De Jing, Chapter 42

Vegeu també

Monisme

[1] Compact Oxford English Dictionary.

[2] Sandywell, p. 205. The generation of the number-series is to the Pythagoreans, in other words, both the generation of the objects of geometry and also cosmogony. Since things equal numbers, the first unit, in generating the number series, is generating also the physical universe. (KR: 256) From this perspective ‘the monad' or ‘One’ was readily identified with the divine origin of reality.

[3] Diogenes Laertius, Lives of Eminent Philosophers.

[4] This Pythagorean cosmogony is in some sense similar to a brief passage found in the Daoist Laozi: "From the Dao comes one, from one comes two, from two comes three, and from three comes the ten thousand things." （道生一、一生二、二生三、三生萬物。） Dao De Jing, Chapter 42

[1]

[2]

[3]

[4]