Múscul recte posterior menor del cap

Recte posterior menor del cap
	El crani vist des de la part posterior. El recte posterior menor del cap es mostra en vermell.
	Músculs profunds de l'esquena. El recte posterior menor del cap és visible al centre de la part superior.
Detalls
Llatí	Musculus rectus capitis posterior minor
Part de	set of suboccipital muscles (en)
Origen	En el tubercle posterior de l'atles.
Inserció	En l'os occipital;.
Innervació	Branca posterior del nervi cervical I.
Accions	Extensió del cap.
Identificadors
TA	A04.2.02.005
FMA	32526 : multiaxial – jeràrquic
Recursos externs
Gray	p.401
	Termes anatòmics dels músculs

El múscul recte posterior menor del cap (musculus rectus capitis posterior minor) sorgeix des d'un estret tendó provinent del tubercle de l'arc posterior de l'atles, s'eixampla mentre puja i s'insereix en la zona medial de la línia nucal inferior de l'os occipital i en la superfície del forat magne; també s'adhereix a la duramàter.

Col·labora amb el múscul recte posterior major del cap i els oblics menor del cap i major del cap, reforçant la seva acció. Hi ha connectors de teixit connectiu en la juntura entre l'atles i l'os occipital, entre aquest múscul (el recte posterior menor del cap) i la duramàter. Recentment, s'han descobert connexions similars en el teixit del múscul recte posterior major del cap.^[2] La disposició perpendicular d'aquestes fibres serveixen per restringir el moviment de la medul·la espinal cap a la duramàter. S'ha observat que el lligament nucal és continu amb la part posterior de la duramàter de l'espina dorsal i la porció lateral de l'os occipital.

Les estructures anatòmiques innervades pels nervis cervicals de la C1 a C3 són potencialment productores de mals de cap. Entre elles, hi ha les articulacions dels tres segments cervicals superiors, la duramàter i l'espina dorsal. Les connexions entre la duramàter i els teixits musculars i connectius tant de l'espina cervical superior com de l'os occipital podrien respondre anatòmica i fisiològicament el perquè del mal de cap cervicogènic. Això pot ser útil en el futur per millor l'eficàcia en els tractaments per a aquest tipus de migranyes.^[3]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 «múscul». Diccionari enciclopèdic de medicina. Enciclopèdia Catalana, S.A. 1997-2010. Arxivat de l'original el 2012-10-02. [Consulta: 31 gener 2014].
↑ Anatomical Connection Between the Rectus Capitis Posterior Major and the Dura Mater. Scali F, Marsili ES, Pontell ME. "Anatomical connection between the rectus capitis" a journals.lww.com.
↑ Gary D. Hack, Peter Ratiu, John P. Kerr, Gwendolyn F. Dunn, Mi Young Toh «Visualization of the Muscle-Dural Bridge in the Visible Human Female Data Set». The Visible Human Project, National Library of Medicine.

Aquest article incorpora text de l'edició de l'Anatomia de Gray en domini públic.

Imatges

Animació on s'observa la posició del múscul recte posterior menor del cap (destacat en vermell).
Vista lateral del crani. El recte posterior menor del cap destaca en vermell.
Os occipital. Superfície exterior.

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Múscul recte posterior menor del cap

LUC rpmn
PTCentral Arxivat 2005-08-04 a Wayback Machine.

[D.E._Medicina-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 «múscul». Diccionari enciclopèdic de medicina. Enciclopèdia Catalana, S.A. 1997-2010. Arxivat de l'original el 2012-10-02. [Consulta: 31 gener 2014].

[2] Anatomical Connection Between the Rectus Capitis Posterior Major and the Dura Mater. Scali F, Marsili ES, Pontell ME. "Anatomical connection between the rectus capitis" a journals.lww.com.

[3] Gary D. Hack, Peter Ratiu, John P. Kerr, Gwendolyn F. Dunn, Mi Young Toh «Visualization of the Muscle-Dural Bridge in the Visible Human Female Data Set». The Visible Human Project, National Library of Medicine.

[1]

[2]

[3]