Mafalda de Portugal i de Barcelona

Mafalda de Portugal i de Barcelona (ca. 1208 - Amarante, Regne de Portugal, 1256) fou infanta de Portugal i reina consort de Castella (1215-1216). Va ser coneguda, per la seva vida religiosa, com a Mafalda la Vencedora. És venerada com a beata per l'Església catòlica, tot i que és coneguda popularment com a Santa Mafalda.

Mafalda de Portugal, o
Santa Mafalda

Pintura de mitjan segle XVIII (Monestir d'Arouca)
Nom original	(pt) Mafalda Sanches de Portugal
Biografia
Naixement	Mafalda Sanches 11 gener 1197 (Gregorià) Portugal (Portugal)
Mort	1r maig 1256 (Gregorià) (59 anys) Arouca (Portugal)
Sepultura	Monestir de Arouca
Reina consort de Castella i Lleó
Dades personals
Religió	Cristianisme
Es coneix per	Esposa d'Enric I de Castella, filla de Sanç I de Portugal i Dolça de Barcelona
Activitat
Ocupació	monja
Orde religiós	Cistercencs
Princesa, monja
beata
Celebració	Església Catòlica Romana
Festivitat	1 de maig (fins al 1969, 2 de maig)
Iconografia	Hàbit cistercenc, amb corona i crucifix
Altres
Títol	Princesa Reina consort de Castella Princesa
Família	Dinastia Capet de Borgonya
Cònjuge	Enric I de Castella (1215 (Gregorià)–)
Pares	Sanç I de Portugal   i Dolça de Barcelona
Germans	Teresa de Portugal i de Barcelona Blanca de Portugal Sança de Portugal i de Barcelona Berenguera de Portugal Ferran de Flandes Alfons II de Portugal Pere I d'Urgell Constança de Portugal Ramon de Portugal Pedro Moniz Rodrigo Sanches Gil Sanches Teresa Sanches Martí Sanches de Portugal Urraca Sanches de Portugal Constança Sanches de Portugal

Orígens familiars

Filla del rei de Portugal Sanç I i de la seva muller Dolça de Barcelona, i germana per tant del rei Alfons II de Portugal i de Teresa i Sança.

Núpcies

El 1215 es va casar amb Enric I de Castella, però per la gran joventut dels dos el matrimoni no fou consumat i el papa Innocenci III l'anul·là l'any següent.

Vida política

A la mort de Sanç I de Portugal, Mafalda havia de rebre, segons les disposicions testamentàries del pare, el castell de Seia, amb la porció restant del terme municipal, i de totes les rendes produïdes allà, podent utilitzar el títol de reina.

Això va generar una lluita amb el seu germà Alfons II de Portugal, que desitjant centralitzar el poder, va obstaculitzar la princesa-reina per rebre els títols i els drets que tenia. De fet Alfons II va témer que això mateix podria passar amb les seves altres germanes, Sança i Teresa, i per tant als eventuals hereus d'aquestes creant així un problema de sobirania del rei de Portugal i que gairebé podria dividir el país.

Una bona part dels nobles portuguesos es van posar a favor de Mafalda i les seves germanes contra Alfons, però aquests van acabant sent derrotats. A la mort d'Alfons II, el seu fill Sanç II de Portugal va concedir a les seves ties algunes terres i castells però les va fer renunciar al títol de princeses-reines de Portugal per arribar a la pau definitiva el 1223.

• 
  Quadre anònim del s. XVIII amb les beates Sança (al cel), Teresa (al centre) i Mafalda de Portugal (Monestir de Lorvão)
• 
  Plafó de rajola a l'església de Rio Tinto, amb la beata
• 
  Altar i túmul amb el cos de la beata, al monestir d'Arouca

Vida religiosa

Finalment Mafalda, així com les seves germanes, es feu monja cistercenca. Quan va tornar a Portugal el 1220, visqué al monestir de Lorvão i allí preparà la introducció de la regla del Cister al monestir benedictí de Sant Benet d'Arouca, que li havia donat Alfons II. Hi visqué la resta de la seva vida. L'1 de maig de 1256 Mafalda morí al monestir de Rio Tinto, a Amarante. Quan el seu cos va ser traslladat a Arouca, on és enterrada, el trobaren incorrupte, cosa que generar una forta devoció entorn de la infanta portuguesa.

El 27 de juny de 1793 va ser beatificada pel Papa Pius VI, acompanyant així a les seves germanes Teresa i Sança, ja declarades beates des de l'inici del segle xviii. La seva festivitat era celebrada el dia 2 de maig per l'Església Catòlica, ara l'1 de maig.