Magnolia (gènere)
Magnòlia o Manyòlia[1] (Magnolia) és un gran gènere de plantes amb flors que compta cap a 210 espècies. Magnolia grandiflora és la magnòlia per excel·lència[2] dins la subclasse Magnolioideae de la família Magnoliaceae. El gènere rep aquest nom en honor del botànic Pierre Magnol. Aquest gènere té una distribució disjunta, amb un centre principal a l'est i sud-est d'Àsia i un centre secundari a l'est de Nord-amèrica, les Antilles occidentals i algunes espècies a Amèrica del Sud.
 Magnolia x wieseneri  | |
| Dades | |
|---|---|
| Font de | magnolia (en)  |
| Planta | |
| Tipus de fruit | follicetum (en) |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Magnoliales |
| Família | Magnoliaceae |
| Subfamília | Magnolioideae |
| Gènere | Magnolia L., 1753 |
| Tipus taxonòmic | Magnolia virginiana |
| Nomenclatura | |
| Epònim | Pierre Magnol |
| Sinònims | Gwillimia
|
Magnolia és un gènere antic. Va evolucionar abans que apareguessin les abelles i les flors s'adapten a la pol·linització per coleòpters. Per això els carpels de les flors de Magnolia són resistents a les mossegades d'aquests insectes. Espècies fòssils de M. acuminata daten de fa 20 milions d'anys, i plantes de la família Magnoliaceae daten de fa 95 milions d'anys. Un altre aspecte primitiu de les magnòlies és el de no tenir diferenciats els sèpals dels pètals.
El gènere Magnolia té interès en jardineria i se n'han fet híbrids amb molta reeixida. A algunes parts del Japó es fan servir les fulles de magnòlies com a plats per a menjar.
Com a medicinal M. officinalis s'ha fet servir en la medicina xinesa tradicional. L'escorça conté compostos polifenòlics d'interès en el tractament de l'ansietat. L'escorça també s'usa en pastes dentifrícies contra la càries i la peridontitis dental.[3][4]
Les Magnòlies als Països Catalans
modificaLa magnòlia (M. grandiflora)[5] a les nostres condicions climàtiques és un arbre de fins a 25 metres d'alçada, de la família de les magnoliàcies, compacte, perenne i de fulles oblongues alternes. Les seves fulles fan entre 8 i 15 cm.[6] Té una gran flor blanca i aromàtica de fins a un pam i de color crema. Floreix entre els mesos de maig i juliol. Produeix un fruit coniforme de 10-12 cm que té aspecte de pinya.
Hi ha Magnòlies a la Vila d'Arbúcies, a Ciutat de Girona, de València i Barcelona.
Fruits del gènere Magnolia
modificaÉs una espècie de "pinya" carnosa, no tan dura i seca com les pinyes de conífera. El color passa de verd al marró. Les llavors tenen un color rosa, taronja que pot arribar fins al vermell.
-
Canvi d'aspecte del fruit en dos diferents estats de maduració -
Mesura de les llavors (1,5 - 2,0 cm) -
Filaments blancs que surten del pol de la llavor
Algunes espècies
modificaSubgènere Magnolia
modifica
Secció Magnolia
modificaSecció Gwillimia
modificaSubsecció Gwillimia
modificaSubsecció Blumiana
modificaSecció Talauma
modificaSubsecció Talauma
modificaSubsecció Dugandiodendron
modifica- Magnolia argyrothricha
- Magnolia calimaensis
- Magnolia magnifolia (Lozano) Govaerts. (COLÒMBIA)
- Magnolia yarumalense (Lozano) Govaerts. (COLÒMBIA)
Subsecció Cubenses
modificaSecció Manglietia
modifica- Magnolia aromatica
- Magnolia blaoensis
- Magnolia conifera
- Magnolia tibetica
- Magnolia utilis
- Magnolia yuyuanensis
Secció Kmeria
modificaSecció Rhytidospermum
modificaSubsecció Rhytidospermum
modifica- Magnolia obovata
- Magnolia officinalis
- Magnolia officinalis ssp. biloba
- Magnolia rostrata
- Magnolia tripetala
Subsecció Oyama
modificaSecció Auriculata
modificaSecció Macrophylla
modificaSubgènere Yulania
modificaanteres obertes pels costats. Caducifolis.
Secció Yulania
modificaSubsecció Yulania
modifica- Magnolia amoena
- Magnolia biondii
- Magnolia campbellii
- Magnolia cylindrica
- Magnolia dawsoniana
- Magnolia denudata
- Magnolia kobus
- Magnolia liliiflora
- Magnolia salicifolia
Subsecció Tulipastrum
modificaSubsecció Michelia
modificaSubsecció Elmerrillia
modificaSubsecció Maingola
modificaSubsecció Aromadendron
modificaSubgènere Gynopodium
modificaSecció Gynopodium
modificaSecció Manglietiastrum
modificaReferències
modifica- ↑ la manhòlia perque ven del nom del botanista occitan Pèire Manhòl (1638-1715). Las formas amb gn coma le magnolia e Pierre Magnol son francesas. Lo latin scientific deuriá dire manholia en luòc de *magnolia. Lo catalan, per solidaritat amb l'occitan, deuriá dire la manyòlia en luòc de la *magnòlia. https://opinion.jornalet.com/lenga/etiqueta/manh%C3%B2lia Arxivat 2019-01-26 a Wayback Machine.
- ↑ El nombre d'espècies del gènere Magnolia és depenent del punt de vista dels especialistes. La recent recerca molecular i la morfologia mostra que els gèneres anteriors Talauma, Dugandiodendron, Manglietia, Michelia, Elmerrillia, Kmeria, Parakmeria, Pachylarnax (i un petit nombre de gèneres monoespecífics) dins el gènere, Magnolia s.l. (s.l. = sensu lato: 'en significat ampli', oposats a s.s. = sensu stricto: 'en significat estricte'). El gènere Magnolia s.s. conté prop de 120 espècies.
- ↑ Greenberg, Michael «Compressed mints and chewing gum containing magnolia bark extract are effective against bacteria responsible for oral malodor.». J Agric Food Chem., 55, 23, 2007 novembre 14 Epub 2007 octubre 20, pàg. 9465–9. DOI: 10.1021/jf072122h. PMID: : 17949053.
- ↑ «Antimicrobial activity of magnolol and honokiol against periodontopathic microorganisms.». Planta Med.;():, 64, 4, 1998 May, pàg. 367–9. PMID: : 9619121.
- ↑ Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans. 3a edició. Barcelona: Pòrtic Natura, 1994, p. 158. ISBN 84-7306-390-2.
- ↑ «FloraCatalana.net». Arxivat de l'original el 2011-09-10. [Consulta: 2 juliol 2016].
Enllaços externs
modifica
- Caerhays Castle Garden (UK), mantenidors de NCCPG National Magnolia Collection
- Flora de la Xina: Magnoliaceae (draft account)
- Magnolias: 50% Face Extinction Arxivat 2008-09-25 a Wayback Machine. per l'etnobotànic James Wong del Botanic Gardens Conservation International