Maixabel Lasa Iturrioz
Maixabel Lasa Iturrioz (Legorreta, Guipúscoa, 1951) és una activista i política basca per la convivència en el País Basc, directora de l'Oficina d'Atenció a les Víctimes del Terrorisme del Govern Basc entre 2001 i 2012. Vídua de Juan María Jáuregui, polític basc del PSE assassinat per ETA, va ser una de les primeres víctimes que va accedir a entrevistar-se amb els assassins del seu marit a la presó.[1][2]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1951 (72/73 anys) Legorreta (Guipúscoa) |
Activitat | |
Ocupació | política, emprenedora, funcionària |
Família | |
Cònjuge | Juan Mari Jauregi (1975–2000), vídua |
Biografia
modificaInicis en la política
modificaEn els anys 1970 va començar a participar en política al PCE-EPK, al costat del seu marit Juan María Jáuregui.[3] En els anys 1980 es va afiliar al Partit Socialista d'Euskadi (PSE-PSOE).[4]
Víctima del terrorisme
modificaL'any 2000, ETA va assassinar al seu marit. Lasa es va quedar sense el seu company des dels 16 anys,[5] la persona que més l'havia «influenciat», amb qui portava 25 anys casada i compartia una filla, María.[6]
Atenció per igual a les víctimes
modificaUn any més tard, al desembre de 2001, va ser nomenada directora de l'Oficina d'Atenció a les Víctimes del Terrorisme del Govern Basc, presidit per Juan José Ibarretxe (PNB), ocupant ininterrompudament aquest càrrec durant tres legislatures, al llarg d'onze anys.[7] El seu nomenament va ser rebut per totes forces polítiques i col·lectius d'afectats amb summe respecte, però amb moltes incògnites sobre com reconduir la direcció d'aquest departament després del Pacte de Lizarra i la ruptura de la treva d'ETA el 1999. Al costat de Txema Urkijo es van haver de guanyar la confiança de les víctimes per a posar en marxa una nova etapa en les polítiques de reinserció i de restauració entre víctimes i assassins que va oferir molt bons resultats.[4]
La seva decisió, des del Govern Basc, d'atendre per igual a les víctimes de totes les violències, fossin causades per ETA, els GAL o pels abusos policials,[8][9] la va convertir en objecte de les ires d'algunes organitzacions de víctimes i partits polítics.[10]
Trobades restauratives
modificaVa participar en el projecte de justícia restaurativa de la via Nanclares,[11] trobades que van sorgir de la sol·licitud d'una sèrie de persones preses d'ETA que volien reunir-se amb víctimes. A Lasa li va arribar una sol·licitud de Luis Carrasco, un dels tres assassins del seu marit, l'any 2011.[12] Lasa sempre ha defensat les segones oportunitats i va pensar que quina millor forma que posar en pràctica un dels seus principis.[5] Es va adonar que aquestes persones sentien veritablement el mal que havien causat i estaven penedides.[3][13][14] El 2014 Ibon Etxezarreta i el 2021 Patxi Makazaga, els altres dos culpables d'assassinar Jáuregui, van també demanar reunir-se amb ella.[6][15]
Les trobades restauratives van començar en 2011,[11] es van realitzar 14 amb màxima discreció,[16] i es van donar a conèixer l'any 2012 perquè es van acabar de fer, ja que el Partit Popular va obstaculitzar la seva continuïtat.[17][18]
Sortida del PSE
modificaL'any 2020, Lasa es va donar de baixa del PSE-EE després d'haver estat expedientada pel partit per fer costat a Txema Urkijo, de Más País, lamentant que els socialistes confonguessin una relació personal amb una política.[4]
Maixabel, la pel·lícula
modificaLasa defineix la pel·lícula Maixabel (2021), d'Icíar Bollaín com un cant a la necessitat de convivència de totes les persones, de viure entre diferents però respectant-nos i un cant a la deslegitimació de l'ús de la violència.[19][20] La pel·lícula mostra com van ser les trobades restauratives, perquè molta gent els desconeix i hi ha hagut moltes faules durant aquests anys.[17]
« | "Amb la violència no s'aconsegueix absolutament res, el que has d'aconseguir és les coses d'una altra forma, fent pedagogia, escoltant el veí i solucionant els problemes que tenim en el dia a dia, utilitzant fonamentalment la paraula".[19] | » |
Col·laboracions
modifica- El fin de ETA (2017), pel·lícula documental espanyola dirigida per Justin Webster.
- Euskal pilota. Larrua harriaren kontra (2003), documental de 2003 dirigit per Julio Medem.
- Documental Zubiak ("Ponts"), el primer capítol de la sèrie de Movistar+ ETA: el final del silencio.[6]
- [Publicació] Víctimas y política penitenciaria. Claves, experiencias y retos de futuro (Ed. Catarata, 2019).[21]
Premis i reconeixements
modifica- 2009 Premi de la Fundación López de Lacalle per la seva "estimable i infatigable labor en defensa de la llibertat, els valors democràtics i la tolerància".[22]
- 2013 Premi Nacional de Drets Humans, de l'Associació pro Drets Humans d'Espanya per l'experiència de diàleg entre exmembres d'ETA i les seves víctimes.[23]
- 2015 Memorial Joan XXIII, pel seu treball per a impulsar el diàleg entre els diferents actors relacionats amb la violència al País Basc.[24]
Referències
modifica- ↑ «RTVE participa en 'Maixabel', la nueva película de Icíar Bollaín» (en castellà), 25-02-2021. [Consulta: 10 juny 2021].
- ↑ «'Maixabel': Icíar Bollaín nos da las claves de su nueva película» (en castellà). Fotogramas, 22-04-2021. [Consulta: 10 juny 2021].
- ↑ 3,0 3,1 «Maixabel Lasa: «'Prefiero ser la viuda de Juan Mari que ser tu madre', le dije al preso que mató a mi marido»» (en espanyol europeu), 27-07-2015. [Consulta: 27 setembre 2021].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Gorospe, Pedro «Maixabel Lasa se da de baja del PSE tras ser expedientada por apoyar a Txema Urkijo, de Más País» (en castellà). , 30-01-2020 [Consulta: 27 setembre 2021].
- ↑ 5,0 5,1 Deia. «Blanca Portillo: "Imagino que Maixabel no sabe hasta qué punto es trascendental lo que ha hecho"» (en castellà). [Consulta: 28 setembre 2021].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 «La mujer que se sentó cara a cara con los asesinos de su marido» (en castellà). [Consulta: 27 setembre 2021].
- ↑ «Maixabel Lasa dejará el cargo de directora vasca de Víctimas del Terrorismo» (en espanyol europeu), 23-10-2012. [Consulta: 27 setembre 2021].
- ↑ «Lasa propone un plan para incluir a las víctimas de la extrema derecha y del GAL» (en espanyol europeu), 24-06-2008. [Consulta: 27 setembre 2021].
- ↑ «PSE y PP descalifican a Landa por la ley de «víctimas policiales» y el PNV la estudiará» (en espanyol europeu), 25-06-2008. [Consulta: 27 setembre 2021].
- ↑ Z, R. G. «Lo que no le cuentan de Maixabel» (en castellà). [Consulta: 28 setembre 2021].
- ↑ 11,0 11,1 SL, TAI GABE DIGITALA. «Diez años de una experiencia deslegitimadora de la violencia» (en castellà), 18-05-2021. [Consulta: 28 setembre 2021].
- ↑ «Maixabel Lasa Iturrioz».
- ↑ autoria. «Maria Jauregi: “Desde el cese de ETA vamos perdiendo el miedo a hablar”» (en local). [Consulta: 27 setembre 2021].
- ↑ Justo, David. «"Estaba aterrorizado": Luis Tosar revela cómo fue su primer encuentro con el etarra Ibon Etxezarreta» (en castellà), 21-09-2021. Arxivat de l'original el 2021-09-27. [Consulta: 27 setembre 2021].
- ↑ «Pide reunirse con Maixabel Lasa el preso de ETA condenado por asesinar a su marido» (en castellà), 02-09-2021. [Consulta: 28 setembre 2021].
- ↑ País, El «La historia de 14 “encuentros restaurativos”» (en castellà). , 24-10-2013 [Consulta: 28 setembre 2021].
- ↑ 17,0 17,1 Marcos, Mónica Zas. «Maixabel Lasa, víctima de ETA: "Perdonar tiene una connotación religiosa y yo soy agnóstica"» (en castellà), 27-09-2021. [Consulta: 28 setembre 2021].
- ↑ «"Algún día veremos a víctima y victimario en una misma mesa"». [Consulta: 28 setembre 2021].
- ↑ 19,0 19,1 Press, Europa. «Maixabel Lasa afirma que "con la violencia no se consigue absolutamente nada"», 26-09-2021. [Consulta: 27 setembre 2021].
- ↑ Ordaz, Pablo. «Icíar Bollaín y Maixabel Lasa: así se convirtió en cine el encuentro de una víctima de ETA con un terrorista» (en castellà), 09-09-2021. [Consulta: 27 setembre 2021].
- ↑ Antonio Rivera y Eduardo Mateo. Víctimas y política penitenciaria : claves, experiencias y retos de futuro, 2019. ISBN 978-84-9097-671-5. OCLC 1099869811 [Consulta: 27 setembre 2021].
- ↑ «Maixabel Lasa y Pagazaurtundua reciben el Premio López de Lacalle», 2009.
- ↑ «Lasa, Urkijo y Arrese, premiados en Madrid por su labor por la paz» (en castellà). [Consulta: 27 setembre 2021].
- ↑ «Maixabel Lasa rep avui el Memorial Joan XXIII en un acte al Claustre» (en anglès). [Consulta: 28 setembre 2021].