Manhattan Melodrama

Manhattan Melodrama és una pel·lícula estatunidenca dirigida per W.S. Van Dyke, estrenada el 1934.

Manhattan Melodrama

Fitxa
Direcció	W.S. Van Dyke
Protagonistes	Clark Gable William Powell Myrna Loy
Director artístic	Cedric Gibbons
Producció	David Selznick
Dissenyador de producció	Cedric Gibbons
Guió	Oliver H.P. Garrett i Joseph L. Mankiewicz a partir d'una història de Arthur Caesar
Música	William Axt
Fotografia	James Wong Howe
Muntatge	Ben Lewis
Vestuari	Dolly Tree
Productora	MGM
Distribuïdor	Metro-Goldwyn-Mayer
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units
Estrena	1934
Durada	93 min
Idioma original	anglès
Color	en blanc i negre
Descripció
Gènere	Drama, policíaca
Tema	pena de mort
Lloc de la narració	Nova York
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor història (1935)
Premis	Oscar a la millor història (1933)

Argument

Clark Gable, William Powell, i Myrna Loy protagonitzen en aquesta pel·lícula sobre bons amics que van a parar a diferents costats de la llei i s'enamoren amb la mateixa dona, Eleanor Packer. Un jove Blackie Gallagher (Mickey Rooney) i Jim Wade són orfes alhora i són adoptats pel mateix pare, però tenen aspiracions molt diferents. Un treballador Wade (Powell) puja cap amunt fins a arribar a ser el fiscal local, mentre que Blackie (Gable) viu de les apostes.

Repartiment

• Clark Gable: Edward J. 'Blackie' Gallagher
• William Powell: James W. 'Jim' Wade
• Myrna Loy: Eleanor Packer
• Leo Carrillo: El pare Joe Patrick
• Nat Pendleton: Spud 'Spuddie'
• George Sidney: Poppa Rosen
• Isabel Jewell: Annabelle
• Muriel Evans: Tootsie Malone
• Thomas E. Jackson: Richard Snow
• Isabelle Keith: Miss Adams
• Mickey Rooney: Blackie, de nen
• Shirley Ross: La cantant del «Cotton Club»

Premis

• 1935: Oscar al millor guió original per Arthur Caesar.

Al voltant de la pel·lícula

Manhattan Melodrama és famosa per haver costat la vida al gàngster John Dillinger que era un gran admirador de l'actriu Myrna Loy. Sortint de la sessió de la pel·lícula en el cinema Biograph de Chicago, Dillinger va ser abatut per agents del FBI, anomenats els G-Men. Un extracte de la pel·lícula és visible a Public Enemies (Michael Mann, 2009), en la seqüència que narra la mort de John Dillinger.