Marc Antoni de Dominis
Marc Antoni de Dominis, en croat Marko Gospodnetić (illa de Rab, 1560 - Roma, 1624) va ser un jesuïta, bisbe, teòleg, matemàtic i filòsof croat, considerat com un dels més notables científics de la seva època. La inquisició va declarar-lo herètic i va ser empresonat al Castell de Sant'Angelo on hauria mort per causa natural.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | c. 1560 Rab (Croàcia) |
Mort | 8 setembre 1624 (63/64 anys) Roma |
Arquebisbe de Split | |
15 novembre 1602 – 1616 ← Giovanni Domenico Marcot – Sfortia Ponzoni → Diòcesi: arquebisbat de Split | |
Bisbe diocesà | |
13 agost 1600 – ← Antonio de Dominis (en) – Marcello Marchesi (en) → Diòcesi: bisbat de Senj-Modruš | |
Bisbe | |
Dades personals | |
Altres noms | Marko Gospodnetić |
Religió | Església Catòlica |
Es coneix per | in dubio libertas |
Activitat | |
Camp de treball | Teologia, filosofia, matemàtiques, física i administració i gestió de l'Església |
Lloc de treball | Verona Londres Split Pàdua Dalmàcia |
Ocupació | Bisbe de Gospić-Senj Arquebisbe de Split |
Ocupador | Universitat de Pàdua |
Orde religiós | Companyia de Jesús |
Va ser bisbe de Gospić-Senj i arquebisbe de Split. És conegut, entre d'altres per la seva dita «In necessariis unitas, in non necessariis libertas, in utrisque caritas».[2] En la seva obra Tractatus de radiis visus et lucis in vitris, perspectivis et iride (1611) va ser, segons Isaac Newton, el primer a desenvolupar una teoria sobre l'origen de l'arc de Sant Martí, tot i que altres atribueixen aquesta descoberta a René Descartes.[1]
Obres
modifica- Tractatus de radiis visus et lucis in vitris, perspectivis et iride (1611)
- Scogli del Cristiano naufragio
- Consilium Profectioni (Londres, 1616)
- De Republicâ Ecclesiasticâ contra Primatum Papæ (1617, 1620)
- Sui Reditus ex Anglii Consiliu (París, 1623)
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Myers, E. «Marco Antonio de Dominis». A: The Catholic Encyclopedia. Nova York: Robert Appleton Company, 1909.
- ↑ Lücke, Friedrich. Über das Alter, den Verfasser, die ursprüngliche Form und den wahren Sinn des kirchlichen Friedensspruches ‘In necessariis unitas, in non necessariis libertas, in utrisque caritas'. Eine litterarhistorische theologische Studie (Sobre l'edat, l'escriptor, la forma original i el significat ver de la dita pacífica eclesiàstica ‘In necessariis unitas, in non necessariis libertas, in utrisque caritas', un estudi historicoliterari i teològic) (en alemany). Göttingen: Verlag der Dieterichschen Buchhandlung, 1850.