Marco Risi (Milà, 4 de juny de 1951) és un director de cinema, guionista i productor italià.

Plantilla:Infotaula personaMarco Risi
Imatge
(2009) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 juny 1951 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballDirecció, guionatge cinematogràfic i producció cinematogràfica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióguionista, director de cinema, productor de cinema, guionista de cinema Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webmarcorisi.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0728276 Allocine: 10208 Allmovie: p108345 TMDB.org: 126971 Modifica el valor a Wikidata

Carrera

modifica

Nascut en Milà, és fill del prestigiós director Dino Risi. Després de graduar-se en el Liceu Científic, Risi es va unir a la facultat de filosofia, però va abandonar els seus estudis poc temps després.[1] Va començar la seva carrera com a ajudant del seu oncle, el poeta i director Nelo Risi, en la pel·lícula Una stagione all'inferno (1971) i després va treballar amb directors com Duccio Tessari, Steno i Alberto Sordi.[2] También colaboró con algunos guiones para películas dirigidas por su padre.[3]

Va debutar com a director en 1977, amb el documental de televisió per a la RAI Appunti su Hollywood. Després de realitzar tres pel·lícules còmiques de gran èxit, des de 1987 el cinema de Risi es va centrar en temes socials i polítics més complexos, com el servei militar vist com una experiència traumàtica (Soldati: 365 all'alba), la delinqüència juvenil dins i fora de la presó (Mery per sempre i Ragazzi fuori), l'atemptat del Vol 870 d'Aerolinee Itavia (Il muro di Gomma), el fenomen de les violacions en grup (Il branco) i l'assassinat del periodista Giancarlo Siani (Fort Apache Napoli).[3] El 2007 va dirigir la pel·lícula biogràfica Maradona, la mano di Dio, basada en la vida del futbolista Diego Armando Maradona.

El 1989, Mery per sempre, de Risi,va guanyar el Gran Premi Especial del Jurat en el Festival de Cinema de Mont-real. Per la seva pel·lícula de 1990, Ragazzi fuori, Risi va guanyar el premi David di Donatello al millor director i una Osella de plata a la millor fotografia en la 47a Mostra Internacional de Cinema de Venècia.[4]

Filmografia

modifica

Director

modifica

Guionista

modifica

Premis i nominacions

modifica

Publicacions

modifica

Referències

modifica
  1. Marie-George Gervasoni. Mostra internazionale del cinema. Biennale di Venezia, 1990. 
  2. Mario Sesti. Nuovo cinema italiano: gli autori, i film, le idee. Theoria, 1994. ISBN 882410388X. 
  3. 3,0 3,1 Roberto Poppi. Dizionario del cinema italiano: I Registi. Gremese Editore, 2002, 1996. ISBN 8884401712. 
  4. Enrico Lancia. I premi del cinema. Gremese Editore, 1998. ISBN 8877422211. 
  5. Enrico Lancia. «Ciak d'oro».
  NODES
INTERN 4
Project 2