Marfull
El marfull (Viburnum tinus)[1] és un arbust mediterrani típic de l'alzinar litoral (la forma més típica del qual es coneix, precisament, com a alzinar amb marfull). També rep el nom de llorer bord, lloreret, mollfull[2] o oriola.
Viburnum tinus  | |
|---|---|
 Flors de marfull | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 79146836 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Dipsacales |
| Família | Viburnaceae |
| Gènere | Viburnum |
| Espècie | Viburnum tinus L., 1753 |
Característiques
modificaÉs un arbust perennifoli, que pot arribar a superar els tres metres d'alçada.
Les fulles són amples, ovades, enteres, perennes, coriàcies, persistents, amb un pecíol curt, d'un verd fosc intens, glabres a l'anvers i pubescents al revers (o sigui, sense pèls per la cara de sobre i vellutades per la de sota), i piloses al marge, que es disposen oposades.[3] Les fulles fan entre 4 i 10 cm.
Té flors petites, blanques o lleugerament rosades, que es disposen formant corimbes i d'uns 6 mm, amb la corol·la en forma de campana oberta en 5 lòbuls, amb 5 estams inserits a la corol·la i agrupades en corimbes densos als extrems de les branques. La floració se'n produeix a les darreries de l'hivern o a l'inici de la primavera, si bé pot començar força abans i acabar força més tard.
Els fruits són drupes d'uns 5-6 mm que maduren al començament de l'hivern i tenen un color blavós metàl·lic.
Distribució
modifica
A Catalunya, és molt comú a les contrades marítimes plujoses del Principat, on es fa l'alzinar amb marfull i les màquies, que en són la degradació, de les quals també forma part. També és present, però rar, al País Valencià i Mallorca, així com a la resta de Catalunya, excepte en dues zones de clima més extrem on no es troba: el Pirineu i la zona de clima més continental de la depressió central (les planes d'Urgell i de Lleida i el nord de la Ribera d'Ebre). És un arbust típicament mediterrani, que creix tant als països de l'Europa meridional com al nord d'Àfrica i el Pròxim Orient. Des de la conca mediterrània s'ha estès com a planta cultivada a altres parts del planeta amb un clima semblant.
Creix habitualment entre els 0 i els 1.200 metres d'altitud.[4]
Com que és molt utilitzat com a planta ornamental i per fer tanques, pot trobar-se en boscos diferents del seu hàbitat natural.[5]
Utilitats
modificaFitoteràpia
modificaEls principis actius del marfull són la viburnina i els tanins. Els tanins poden provocar molèsties estomacals. Les fulles en infusió tenen propietats febrífugues.[6] Els fruits s'han emprat com a purgants contra el restrenyiment. La tintura de marfull es fa servir darrerament en fitoteràpia com un remei contra la depressió.
Apicultura
modificaLes abelles aprecien força les flors del marfull, per la qual cosa se'l considera un arbust mel·lífer.
Jardineria
modificaEl marfull també té utilitat en jardineria, ja que s'adapta perfectament als llocs més ombrívols i no requereix un sòl gaire mineralitzat. El marfull tampoc no té necessitat de regs abundosos. Després de la floració, cal retallar-li les branques més gruixudes a fi de permetre l'entrada d'aire i llum cap a la part central de l'arbust. Les branques més primes o debilitades convé esporgar-les.
Referències
modifica
- ↑ Pascual, Ramon. Guia dels arbustos dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990, p. 204-205. ISBN 84-7306-407-0.
- ↑ «FloraCatalana.net». Arxivat de l'original el 2011-02-26. [Consulta: 8 gener 2016].
- ↑ BOLÓS, O. i cols. Flora manual dels Països Catalans Barcelona 1990 (2a ed., 1993) Ed. Pòrtic.
- ↑ «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya». [Consulta: 8 gener 2016].
- ↑ Rameau, J. C. i altres. Flore Forestière Française. París: Institut pour le devéloppement forestier, 1989, p. 695. ISBN 2-904740-16-3.
- ↑ Llobet, Toni. 101 arbusts, lianes i altres enfiladisses de Catalunya que cal conèixer. Cossetània, 2021 [Consulta: 4 abril 2021].