Viquipèdia

Marina Foïs

actriu francesa

Marina Foïs (Boulogne-Billancourt, 21 de gener de 1970), és una actriu francesa. És principalment coneguda pels seus papers de comèdia en el cinema i la televisió. Ha estat nominada cinc vegades per a rebre al César a la millor actriu i guanyadora dels Globus de Cristall.[1][2]

Plantilla:Infotaula personaMarina Foïs
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 gener 1970 Modifica el valor a Wikidata (54 anys)
Boulogne-Billancourt (França) Modifica el valor a Wikidata
FormacióCours Florent Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, actriu de teatre, guionista, actriu de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1986 Modifica el valor a Wikidata -
Membre de
Família
CònjugeÉric Lartigau (1999–2021)
Maurice Barthélemy Modifica el valor a Wikidata
FillsLazare Lartigau
 () Éric Lartigau Modifica el valor a Wikidata
GermansGiulia Foïs Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0283997 Allocine: 38766 Allmovie: p303621 TMDB.org: 76820
X: foismarina Modifica el valor a Wikidata
Marina Foïs el 1999

Biografia

modifica

Nascuda en el si d'una família d'origen rus, egipci jueu, alemany i italià, Marina Fois és filla d'un psicòleg i investigador en física termo-nuclear. Rep classes de teatre des dels 7 anys.[3] va ser descoberta l'any 1986 pel seu treball d'humor a L'escola de les dones, als 16 anys. Va decidir fer classes per correspondència i va obtenir el seu baccalauréa dos anys després. Després es va unir a The Royal Imperial Green Rabbit Company, que més tard es va convertir en Les Robins des Bois, formada per estudiants del Cours Florent impartit per Isabelle Nanty.

La troupe va cridar l'atenció de Dominique Farrugia el 1996 i va continuar actuant i dirigint l'espectacle de Comédie+ La Grosse Émission durant dos anys. Durant aquest període, Foïs va coescriure esquetxs amb Pierre-François Martin-Laval, interpretant diversos personatges, com la tonta Sophie Pétoncule i la pedant directora Marie-Mûre. El programa va continuar l'any següent a Canal+ i va tenir un públic més gran. El juny de 2001, Foïs i la troupe es van separar per centrar-se en les seves carreres cinematogràfiques individuals.

Al març de 2001 es va donar a conèixer el cinema. Des de juny de 2001, Marina i la companyia es van alliberar de les seves obligacions diàries per a dedicar-se cada vegada més al cinema. El 2002 va aofrmar part de l'elenc de la comèdia Astérix et Obélix : Mission Cléopâtre d'Alain Chabat i el 2003 a Mais qui a tué Pamela Rose ? d'Éric Lartigau, amb qui tornaria a repetir el 2006 a Un ticket pour l'espace. Des d'aleshores Marina Foïs es converteix en una de les actrius franceses més actives, interpretant gairebé tres pel·lícules a l'any.

El 25 de novembre de 2020, es va anunciar que serà la presentadora de la 46a edició dels Premis César.[4]

Vida personal

modifica

Marina Foïs té dues germanes. Giulia Foïs és periodista a Libération i antiga columnista al programa Arrêt sur images presentat per Daniel Schneidermann a France 5, i presentadora de notícies actual a I-Télé. La seva segona germana Elena és metgessa. El seu germà, Fabio, va morir d'un accident d'avió mentre participava en una demostració acrobàtica.

 
L'actriu amb el seu company, el director Éric Lartigau, als César 2015.

Marina va tenir una relació amb l'actor Maurice Barthélémy de "Robins des Bois". També va sortir amb Maxime Lefrançois, Mister Univers 2010.[5]

Va començar a sortir amb el director Éric Lartigau l'any 1999. El 3 de desembre de 2004 va donar a llum un nen, Lazare, a l'Hôpital Saint-Antoine de París. Van tenir un segon fill, Georges, nascut el 25 de setembre de 2008.[6][7] Es van separar el març de 2021.

A més, Marina Foïs participa en actes en benefici d'entitats benèfiques, entre les quals l'associació Agir pour les Enfants du Monde (AEM), que treballa per donar suport a les famílies i nens que pateixen la pobresa al món. El 2013, va aparèixer en un espot per a l'Agence de la biomédecine per fomentar la donació d'òrgans.[8]

El 2022, va declarar haver votat per Jean-Luc Mélenchon a la primera volta de les eleccions presidencials, i per Emmanuel Macron a la segona.[9]

Filmografia

modifica
 
Marina Foïs al 64è Festival Internacional de Cinema de Canes.
 
Marina Foïs al 70è Festival Internacional de Cinema de Canes el 2017

Cinema

modifica

Curtmetratges

modifica

Televisió

modifica

Premis i nominacions

modifica
 
Marina Foïs a la 37a edició dels Premis César el 2012.

Premis César

modifica
Any Treball Categoria Resultat
2003 Filles perdues, cheveux gras Millor actriu revelació Nominat
2008 Darling Millor actriu Nominat
2012 Polisse Millor actriu Nominat
2017 Irréprochable Millor actriu Nominat
2018 L'Atelier Millor actriu Nominat

Etoile d'Or

modifica
Any Treball Categoria Resultat
2008 Darling Millor actriu revelació Nominat

Globes de Cristal

modifica
Any Treball Categoria Resultat
2012 Polisse Millor actriu Guanyador

Premis Lumières

modifica
Any Treball Categoria Resultat
2008 Darling Millor actriu Nominat
2012 Polisse Millor actriu Nominat

Premis Feroz

modifica
Any Treball Categoria Resultat
2023 As bestas Millor actriu protagonista[10] Nominat

Premis Goya

modifica
Any Treball Categoria Resultat
2023 As bestas Millor actriu[11] Nominat

Referències

modifica
  1. ↑ «Zoom sur Marina Foïs» (en francès). Gala.
  2. ↑ «Marina Foïs à coeur ouvert sur la mort de son frère...» (en francès). Pure People, 29-10-2010.
  3. ↑ Marina Foïs, sans étiquette, Le Monde, 16 de juny de 2008
  4. ↑ «Marina Foïs présentera les Césars 2021», 24-11-2020.
  5. ↑ «PHOTOS - Marina Foïs et son compagnon Eric Lartigau».
  6. ↑ «Telestar.fr : Un petit Lazare pour Marina Foïs». www.telestar.fr. Arxivat de l'original el 1 December 2006. [Consulta: 12 gener 2022].
  7. ↑ «Marina Foïs : "J'apprécie mes enfants, mais être mère... Je ne sais pas ce que cela veut dire"».
  8. ↑ «Agence de la biomédecine». agence-biomedecine.fr..
  9. ↑ Nathalie Rouiller «Marina Foïs, percutante». Libération, 02-01-2023.
  10. ↑ «Premios Feroz 2023 | Palmarés completo: empatan 'As bestas' y 'Cinco lobitos' en cine y 'La ruta' y 'No me gusta conducir' en series». Cinemanía, 29-01-2023.
  11. ↑ «'As bestas' es la favorita de los Premios Goya del relevo generacional: listado de nominaciones». Cinemanía, 01-12-2022.


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Marina_Foïs&oldid=33112588»
  NODES
INTERN 2
Project 2