Mariner 9
La Mariner 9 fou una missió espacial no tripulada de la NASA, dins el programa Mariner, amb l'objectiu d'explorar el planeta Mart. Fou llançada el 30 de maig de 1971 i arribà al planeta el 14 de novembre d'aquell mateix any.[1][2] A diferència de les seves predecessores, la Mariner 9 no realitzà un flyby o sobrevol, sinó que entrà en òrbita al voltant de Mart, convertint-se així en la primera sonda espacial en orbitar un altre planeta.[3] Després de diversos mesos de tempestes de pols, aconseguí registrar nombroses imatges detallades de la superfície planetària.[4]
  | |||||||||||||||||
| Tipus de missió | nau espacial robòtica i satèl·lit artificial | ||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Operador |  Jet Propulsion Laboratory | ||||||||||||||||
| NSSDCA ID | 1971-051A | ||||||||||||||||
| Núm. SATCAT | 05261 | ||||||||||||||||
| Propietats de la nau | |||||||||||||||||
| Fabricant | Jet Propulsion Laboratory | ||||||||||||||||
| Massa | 997,9 kg 997,9 kg 558,8 kg | ||||||||||||||||
| Potència | 500 W | ||||||||||||||||
| Inici de la missió | |||||||||||||||||
| |||||||||||||||||
| Vehicle de llançament | Atlas-Centaur | ||||||||||||||||
| Fi de la missió | |||||||||||||||||
| Desactivat | 27 octubre 1972 | ||||||||||||||||
Activitat orbital
| |||||||||||||||||
Objectius i resultats científics
modificaLa Mariner 9 fou dissenyada per prosseguir els estudis atmosfèrics de les Mariner 6 i Mariner 7 i per cartografiar més del 70% de la superfície marciana des de baixa altura (1.500 km) i amb la màxima resolució possible (fins a 1 km per píxel). La sonda també transportava un radiòmetre infraroig per detectar fonts de calor indicatives d'activitat volcànica. També es va considerar la possibilitat d'estudiar les dues llunes de Mart, Fobos i Deimos.
Quan la Mariner 9 arribà a Mart la superfície estava oculta a causa de tempestes de pols, de manera que des de la Terra s'ordenà a la sonda que retardés l'adquisició d'imatges fins que la tempesta hagués passat.[5] Després de 349 dies en òrbita, la Mariner 9 transmeté 7.329 imatges, que cobrien més del 80% de la superfície del planeta.[6] Les imatges, les millors obtingudes fins a la data, revelaren llits fluvials, cràters, volcans apagats (com l'Olympus Mons, el més gran del sistema solar), canyons (com el Valles Marineris), evidència d'erosió eòlica i fluvial i altres dades, També fotografià Fobos i Deimos.[7][8][9] El gran sistema de canyons anomenat Valles Marineris rep el seu nom de la Mariner 9.[10]
Referències
modifica- ↑ «Mariner 9: Trajectory Information». National Space Science Data Center. [Consulta: 28 desembre 2011].
- ↑ «Mariner Mars 1971 Project Final Report». NASA Technical Reports Server. Arxivat de l'original el 2022-10-09. [Consulta: 28 desembre 2011].
- ↑ «Mariner 9: Details». National Space Science Data Center. [Consulta: 28 desembre 2011].
- ↑ «NASA Programs & Missions Historical Log». Arxivat de l'original el 2014-11-13. [Consulta: 12 desembre 2011].
- ↑ Pyle, Rod. Destination Mars. Prometheus Books, 2012, p. 73–78. ISBN 978-1-61614-589-7. «It was the first spacecraft to enter orbit around another world. ... [It] continues to orbit Mars to this day, sailing around the planet deaf and dumb in the cold darkness.»
- ↑ NASA.gov
- ↑ «Mariner 9: First Spacecraft to Orbit Mars». Space.com, 08-11-2018.
- ↑ Mars Exploration Program: Mariner 8 & 9
- ↑ Hartmann, W. O. Raper. 1974. The New Mars. The Discoveries of Mariner 9. With the Cooperation of the Mariner 9 Science Experiment Team. Prepared for the NASA Office of Space Science.
- ↑ Pyle, Rod. Destination Mars. Prometheus Books, 2012, p. 73–78. ISBN 978-1-61614-589-7. «It was the first spacecraft to enter orbit around another world. ... [It] continues to orbit Mars to this day, sailing around the planet deaf and dumb in the cold darkness.»
Enllaços externs
modifica