Marquesat de Camarasa
El marquesat de Camarasa és un títol nobiliari. Fa referència a l'antiga jurisdicció territorial de la Noguera que correspon al territori anomenat "el Marquesat".[1]
 | |
 Corona de marquès | |
| Tipus | marquesat jurisdiccional i títol nobiliari  |
|---|---|
| Actual titular | Victoria Elisabeth von Hohenlohe-Langenburg |
| Estat | Espanya |
Aquesta jurisdicció comprenia els llocs de Camarasa, Cubells, Llorenç, Montgai, Privà, Santa Linya, Alòs, Vilanova de Meià, Fontllonga, Llimiana, Vernet, Castelló de Meià, Ariet i Fabregada.[2]
Fou concedit per Alfons el Benigne, el 1330, al seu fill Ferran, a la mort del qual, el 1363, revertí a la corona. El 1368 Pere el Cerimoniós el lliurà al seu fill Martí, que el 1392, ja rei, el cedí a la seva muller Maria de Luna, la qual el vengué a la ciutat de Lleida el 1396. El marquesat tornà a la corona el 1414. Adquirida la senyoria per Francesc d'Arinyó, secretari d'Alfons el Magnànim, el 1428 la cedí a Joan el Sense Fe, a canvi de la meitat de Calaceit.[3]
El 1458 fou venuda a Luís de Coscon, i per matrimoni passà als Luna, senyors de Ricla. El marquesat fou concedit de nou el 1543 a Diego de los Cobos i a la seva muller Francisca Luisa de Luna, senyora de Camarasa i de Ricla.[4]
La grandesa d'Espanya sobre el marquesat fou atorgada el 1626 a llur net i sisè titular, Diego Sarmiento de los Cobos Luna i Guzmán.[5]
Marquesos (des del 1543)
modifica| Marquès | Titular | Període |
|---|---|---|
| I | Diego de los Cobos y Mendoza | 1543-1575 |
| II | Francisco Manuel de los Cobos y Luna | 1575-1612 |
| III | Diego de los Cobos Guzmán y Luna | 1612-1645 |
| IV | Manuel de los Cobos y Luna | 1646-1668 |
| V | Baltasar Gómez de los Cobos y Luna | 1668-1715 |
| VI | Miguel Baltasar Sarmiento de los Cobos | 1715-1733 |
| VII | María Micaela Gómez de los Cobos | 1733-1761 |
| VIII | Leonor Gómez de los Cobos | 1761-1762 |
| IX | Isabel Rosa de los Cobos y Luna | 1762-1773 |
| X | Baltasara de los Cobos y Luna | 1773-1791 |
| XI | Domingo Gayoso de los Cobos | 1791-1803 |
| XII | Joaquín María Gayoso de los Cobos y Bermudez de Castro | 1803-1849 |
| XIII | Francisco de Borja Gayoso Téllez-Girón de los Cobos Luna y Mendoza | 1849-1860 |
| XIV | Jacobo Gayoso de los Cobos y Téllez-Girón | 1860-1871 |
| XV | Francisca de Borja Gayoso de los Cobos y Sevilla | 1871-1926 |
| XVI | Ignacio Fernández de Henestrosa y Gayoso de los Cobos | 1926-1948 |
| XVII | Victoria Eugenia Fernández de Córdoba y Fernández de Henestrosa | 1948-2013 |
| XVIII | Victoria Elisabeth von Hohenlohe-Langenburg | 2018 |
Referències
modifica- ↑ «Marquesat de Camarasa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Domingo Rubies, Dolors «La privatització del patrimoni reial i el deute públic: la Terra del Marquesat (1330-1496)». Programa de Doctorat: La Construcció Europea: societat, cultura, dret i educació, 2016.
- ↑ «Marquesat de Camarasa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Marquesat de Camarasa, del Montsec al Sió». quinalafem.blogspot.com. [Consulta: 2 agost 2020].
- ↑ «Camarasa: señorío y marquesado». fundacionmedinaceli.org. [Consulta: 2 agost 2020].