Marsopes

cetaci petit de la família Phocoenidae

Les marsopes són petits cetacis de la família Phocoenidae, i estan relacionats amb les balenes i els dofins. Són diferents dels dofins, tot i que la paraula «marsopa» s'ha utilitzat per a referir-se a qualsevol dofí petit, especialment pels mariners i els pescadors. La diferència visible més òbvia entre els dos grups és que les marsopes tenen dents espatulades i els dofins les tenen còniques. Es creu que les marsopes, junt amb balenes i dofins, són descendents de mamífers que vivien a terra ferma i van passar al medi aquàtic fa uns 50 milions d'anys.[2]

Infotaula d'ésser viuMarsopes
Phocoenidae Modifica el valor a Wikidata

marsopa comuna Modifica el valor a Wikidata
Període
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreArtiodactyla
SuperfamíliaDelphinoidea
FamíliaPhocoenidae Modifica el valor a Wikidata
Gray, 1825
Tipus taxonòmicPhocoena
Gèneres

Les marsopes, amb sis espècies conegudes, viuen en tots els oceans, sobretot a prop de les costes. Probablement la més coneguda és la marsopa comuna, que podem observar en els mars de l'hemisferi nord.

Anatomia

modifica

Les marsopes tendeixen a ser més petites però són més robustes que els dofins. Tenen el cap petit i arrodonit, i les mandíbules més suaus en comptes del morro característic dels dofins. Tenen dents en forma d'espasa o espàtula, a diferència dels dofins que els tenen cònics. A més, l'aleta dorsal d'una marsopa és més triangular, mentre la de la major part dels dofins i balenes la tenen amb forma de falç. Aquests animals són els cetacis més petits, assolint longituds de cos fins a 2,5 metres; l'espècie més petita és Phocoena sinus, la vaquita de les costes de Califòrnia, que no passa de l'1,5 metres. En termes de pes, la més lleugera és la marsopa sense aleta– entre 30 i 45 kg–, i la més pesada és la marsopa de Dall, entre 130 i 200 kg.[3]

Comportament i cicle de vida

modifica
 
Animació de l'ecolocalització dels cetacis

Les marsopes són depredadors de peixos, de mol·luscs i crustacis. Tot i que són capaços de baixar fins a 200 metres, cacen generalment en aigües costaneres baixes. Es troben generalment en grups petits de menys de deu individus, tot i que de vegades certes espècies poden formar grups de centenars d'animals. Com totes les balenes dentades, són capaces de realitzar ecolocació per a trobar preses o comunicar-se amb el grup.

Les marsopes són nedadores ràpides; es considera que la marsopa de Dall és un dels cetacis més ràpids, amb una velocitat mitjana de 55 km/h (15 m/segon). Les marsopes tendeixen a fer menys acrobàcies i a ser més curoses que els dofins. S'ha observat que de vegades neden al revés; sembla que ho fan quan cerquen company.

Les marsopes tenen la característica de reproduir-se més ràpidament que els dofins. Les femelles de marsopa de Dall i la marsopa del Port poden tenir una cria per any, amb un embaràs que dura al voltant d'onze mesos. Es desconeix l'edat fins a la qual pot arribar a viure una marsopa.

Impacte humà

modifica

En molts països, les marsopes són utilitzades com a aliment o esquer. A més, la caiguda accidental en xarxes de pesca és responsable de part del descens en la població de marsopes. Una de les espècies que corre més risc és la vaquita de Califòrnia, amb una distribució limitada al golf de Califòrnia, una àrea altament industrialitzada.[4][5][6]

Les marsopes rarament sobreviuen al captiveri en parcs zoològics o oceanaris, perquè, generalment, no són capaces d'adaptar-se a la vida en piscines, ni poden ser ensinistrades amb tanta facilitat com els dofins.

Sistemàtica

modifica
 
Marsopes de Dall

Referències

modifica
  1. Entrada «Phocoenidae» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
  2. Marshall Cavendish Reference. Mammals of the Northern Hemisphere. Marshall Cavendish, 2010, p. 55–. ISBN 978-0-7614-7936-9. 
  3. VVAA, 2002.
  4. Brooke Bessesen. Vaquita marina: Ciencia, política y crimen organizado en el golfo de California. Grano de Sal, 6 gener 2020. ISBN 978-607-98705-1-5. 
  5. The Vaquita of the Gulf of California. Intercultural Center for the Study of Deserts and Oceans. 
  6. Lourdes Flores-Skydancer; Peggy J. Turk Boyer The Vaquita of the Gulf of California: An Informative Brochure for the Inhabitants, Visitors and All Those Interested in the Conservation of the Gulf of California, Its Resources, and Biodiversity. CEDO Intercultural, Center of the Study of Deserts and Oceans, 2002. 
  7. Toshio Kasuya. Small Cetaceans of Japan: Exploitation and Biology. CRC Press, 8 maig 2017, p. 503–. ISBN 978-1-315-39540-1. 
  8. Caterina E. D'Agrosa. Mortalidad incidental de la vaquita (Phocoena sinus) en actividades pesqueras del alto Golfo de California, México, 1993-1994. D'Agrosa, 1995. 
  9. Edward A. Trippel; T. D. Shepherd By-catch of Harbour Porpoise (Phocoena Phocoena) in the Lower Bay of Fundy Gillnet Fishery, 1998-2001. Fisheries and Oceans Canada, Maritimes Region, Science Branch, 2004. 
  10. Revista de Biología Marina. Departamento de Oceanología, Universidad de Chile, 1991. 
  11. Robert L. Brownell; Ricardo Praderi Phocoena Spinipinnis. Soc., 1984. 
  12. Sam H. Ridgway; Richard Harrison; Richard John Harrison Handbook of Marine Mammals: The Second Book of Dolphins and the Porpoises. Elsevier, 7 octubre 1998, p. 409–. ISBN 978-0-12-588506-5. 
  13. Alex Aguilar. Mamiferos marinos y contaminación: una bibliografía anotada. Fundació pel Desenvolupament Sostenible, 1996. ISBN 978-84-605-5890-3. 
  14. Rae Nathalie Prosser Goodall; I. S. Cameron Phocoena dioptrica, una nueva especie para aguas chilenas. Instituto Nacional de Investigacion de las Ciencias Naturales, 1979. 
  15. Robert L. Brownell. Phocoena Dioptrica. Soc., 1975. 
  16. Southwest Fisheries Center (U.S.). Collected Reprints. The Center, 1984, p. 2–. 
  17. Thomas W. Crawford. Vertebrate Prey of Phocoenoides Dalli, (Dall's Porpoise): Associated with the Japanese High Seas Salmon Fishery in the North Pacific Ocean. University of Washington, 1981. 
  18. Sergio Escorza Treviño. Molecular Ecology and Evolution of Dall's Porpoise, Phocoenoides Dalli (True, 1885). University of California, San Diego, 1998. 
  19. Terrell Charles Newby. Life History of Dall Porpoise (Phocoenoides Dalli, True 1885): Incidentally Taken by the Japanese Highseas Salmon Mothership Fishery in the Northwestern North Pacific and Western Bering Sea, 1978 and 1980. University of Washington, 1984, p. 7–. 

Bibliografia

modifica
  NODES
Idea 1
idea 1
mac 2
os 20