Mary Tourtel

Dibuixant i il·lustradora de llibres infantils anglesa

Mary Tourtel, nascuda com Mary Caldwell (Canterbury, 28 de gener de 187415 de març de 1948) va ser una artista britànica i creadora de la tira de còmic Rupert Bear. S'han venut 50 milions de còpies de les seves obres a tot el món.[1]

Plantilla:Infotaula personaMary Tourtel

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 gener 1874 Modifica el valor a Wikidata
Canterbury (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 març 1948 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Canterbury (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat d'Arts Creatives
University for the Creative Arts - Canterbury (en) Tradueix
Simon Langton Girls' Grammar School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLiteratura juvenil Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióil·lustradora, dibuixant, escriptora, autora de còmics Modifica el valor a Wikidata
Activitat1894 Modifica el valor a Wikidata - 1935 Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsThomas Sidney Cooper Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables


Find a Grave: 19242029 Project Gutenberg: 25812 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Tourtel va néixer com Mary Caldwell, la filla menor del vitraller i picapedrer Samuel Caldwell i la seva dona Sarah. Va estudiar art amb Thomas Sidney Cooper a la Sidney Cooper School of Art de Canterbury (actualment Universitat de les Arts Creatives) i es va convertir en il·lustradora de llibres infantils. El 1900 es va casar amb un redactor ajudant de The Daily Express, Herbert Bird Tourtel, a Eton.[2]

 
Placa a Ivy Lane, Canterbury, que marca el lloc on Tourtel va passar els seus últims anys.

Rupert Bear es va crear el 1920, en un moment en què l'Express competia amb The Daily Mail i la seva popular banda de còmics Teddy Tail, així com amb la tira Pip, Squeak i Wilfred a The Daily Mirror. El llavors editor de notícies de l'Express, Herbert Tourtel, es va proposar produir una nova historieta per a rivalitzar amb les d'aquests diaris i immediatament va pensar en la seva dona Mary, que llavors ja era una autora i artista consolidada. El resultat va ser Rupert Bear que es va publicar per primera vegada com un personatge sense nom en una tira titulada Little Lost Bear el 8 de novembre de 1920.[3] Les primeres tires van ser il·lustrades per Mary i subtitulades pel seu marit, i es van publicar com dos còmics diaris amb una història curta a sota. Rupert era originalment un os marró fins que l'Express va retallar les despeses donant-li el color blanc icònic i característic.[4] El Rupert de Mary s'assemblava més a un os de debò, amb una manera de caminar pesada i amb més pèl. La roba de color vermell viu i groc del Rupert contemporani era originalment un suèter blau amb pantalons grisos.

L'any 1931 Herbert Tourtel va morir en un sanatori alemany i Mary es va retirar quatre anys després, el 1935, després que la seva visió i la seva salut es deterioressin. Les tires de l'os Rupert les va continuar un il·lustrador Punch, Alfred Bestall.[4] Mary va viure la major part de la seva vida en diferents hotels, sense trobar mai una casa fixa, ja que preferia la llibertat de moure's.

 
A Horse Book. Biodiversity Heritage Library.

Mary Tourtel va morir el 15 de març de 1948 a l'edat de 74 anys, a l'Hospital Kent i Canterbury, una setmana després que es col·lapsés al carrer Canterbury, a causa d'un tumor cerebral. Va ser enterrada amb el seu marit a l'Església de St Martin de Canterbury. No van tenir fills però van viatjar junts per tot el món.[2] El 2003, el Canterbury Heritage Museum, que va tancar el 2018, va obrir una ala especial dedicada a l'os Rupert.[5] Ara hi ha una vitrina Rupert a la Beaney House of Art and Knowledge, al costat dels Clangers.[6]

Treballs

modifica

Altres llibres

modifica
  • Grant Richards: A Horse Book. Londres: 1901. Nova York: F.A. Stokes Co., 1901.
  • Treherne: The Humpty Dumpty Book: Nursery Rhymes told in Pictures. Londres: 1902.
  • Grant Richards: The Three Little Foxes. Londres: 1903.
  • Treherne: Matchless A B C. Londres: 1903.
  • The Strange Adventures of Billy Rabbit. M.A. Donohue & Co., 1908.

Com a il·lustradora

modifica
  • Bruce Rogers: The Rabbit Book. Chicago: M.A. Donohue & Co., 1900.

Referències

modifica
  1. (en anglès) , 08-11-2000 [Consulta: 21 juny 2018].
  2. 2,0 2,1 The Life and Works of Alfred Bestall: Illustrator of Rupert Bear, 2010, Caroline Bott
  3. BBC News. «Rupert the Bear turns 80», 08-11-2000. [Consulta: 6 gener 2010].
  4. 4,0 4,1 The Independent. «Rupert Bear gets 21st Century makeover», 06-11-2006.
  5. «Hillside: North East». Museum of Canterbury, 2008. [Consulta: 21 febrer 2010].
  6. «Rupert Bear» (en anglès britànic). [Consulta: 7 maig 2020].

Enllaços externs

modifica
  NODES
Intern 1
mac 1
OOP 3
os 12