Ses Torretes
Ses Torretes és una masia del barri de Treumal[1] a Sant Antoni de Calonge (Baix Empordà) protegida com a bé cultural d'interès nacional.[2]
Ses Torretes | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Masia | |||
Construcció | segle XVI | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
Altitud | 41 m | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Calonge i Sant Antoni (Baix Empordà) | |||
Localització | Avinguda d'Andorra, Treumal | |||
| ||||
Bé cultural d'interès nacional | ||||
Tipus | monument històric | |||
Codi BCIN | 3970-MH | |||
Id. IPAC | 6977 | |||
Descripció
modificaÉs una masia de planta rectangular de dues plantes i torres adossades — de les quals va prendre el nom — als extrems sud-est i nod-oest damunt un turó pinós.[3] La coberta és a dues vessants. Sobre la porta es conserven les mènsules que sostenien un matacà (façana ponent). Les dues torres són de planta quadrada (2,75 metres de costat) i fan una alçada d'uns 9 metres. Estan cobertes amb teulada d'una vessant. Als murs s'hi obren espitlleres quadrades. L'aparell dels murs és de pedra irregular i carreus als marcs de les obertures i als angles.[2]
Història
modificaEl mas data del segle xvi o XVII i la propietat era molt extensa. Des de l'any 1930 a 1975 en foren masovers la família Parededa de Sant Antoni de Calonge. Després va pertàneyr a una família de Barcelona que ha portat a terme la restauració. Fins fa uns anys l'edifici estava cobert d'arrebossat i avui presenta la pedra vista. Ara és propietat d'uns italians.[2]
Referències
modifica- ↑ Pere Caner i Estrany, «Treumal», La vall de Calonge, Calonge, Ajuntament de Calonge, 1983 (2a ed.), pàgina 146, ISBN 9788450084467
- ↑ 2,0 2,1 2,2 ««Mas Torretes»». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 1r setembre 2013].
- ↑ Pere Caner i Estrany, «Les masies de Calonge. Contribució a l'estudi de la pagesia calongina», Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, Vol. 21 Any 1972, pàgina 332-333