Max Steiner
Maximilian Raoul Steiner (Viena, Àustria, 10 de maig de 1888 - Hollywood, Califòrnia (Estats Units), 28 de desembre de 1971), més conegut com a Max Steiner, fou un compositor de cinema austríac nacionalitzat estatunidenc. És un dels més prolífics compositors que hagi tingut Hollywood al llarg de la seva història. El seu padrí fou el compositor Richard Strauss, que el va influir molt en la seva manera de compondre música.[1][2]:52
 Placa commemorativa a Viena  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Maximilian Raoul Walter Steiner 10 maig 1888 Viena (Àustria) |
| Mort | 28 desembre 1971 (83 anys) Beverly Hills (Califòrnia) |
| Causa de mort | insuficiència cardíaca |
| Sepultura | Forest Lawn Memorial Park |
| Formació | Universitat de Música i Art Dramàtic de Viena |
| Activitat | |
| Ocupació | director d'orquestra, guionista, compositor, compositor de bandes sonores |
| Activitat | 1929-1965 |
| Gènere | Òpera |
| Segell discogràfic | RCA Victor |
| Família | |
| Pare | Gabor Steiner |
| Premis | |
| |
         
 | |
Biografia
modificaVa començar a destacar en l'àmbit musical ja, en l'Acadèmia Imperial de Música de Viena.[3] Va estudiar amb Gustav Mahler[4]:73 i va compondre les seves primeres obres anys abans d'esclatar la Primera Guerra Mundial, moment que va aprofitar per marxar als Estats Units.
Broadway va ser el seu primer destí. Allà va sobreviure com arranjador de tota mena de partitures per a algun dels molts musicals que es representaven en els escenaris novaiorquesos.[5]
Va entrar en el cinema quan un dels seus espectacles, Río Rita, va ser traslladat a la pantalla.[6] Va viure la transformació de Hollywood amb la implantació del so. El 1930 va començar una trajectòria ininterrompuda de gran treball que el va mantenir actiu fins a mitjans dels anys seixanta.
Una dilatada carrera en la qual va obtenir, sorprenentment, només tres Oscar de l'Acadèmia: El delator (1935), de John Ford, L'estranya passatgera (1942), d'Irving Harper, i Des que te'n vas anar (1944), de John Cromwell, encara que va ser nominat en més de vint ocasions.[7]
Els treballs de Steiner no van passar desapercebuts en la seva època. Ho demostra el fet que va treballar al llarg de trenta anys amb directors de cinema com: William A. Wellman, John Ford, King Vidor, Frank Capra, Raoul Walsh, Delmer Daves, i molts altres que van saber aprofitar la qualitat dels seus pentagrames. Amb les seves composicions va consolidar, el que s'ha anomenat l'estil Hollywood, a l'haver aplicat per primera vegada un tema bàsic, el denominat leitmotiv sobre el qual s'elaboraven una sèrie de variacions. Tot i que Steiner ha estat anomenat "l'home que va inventar la música de cinema moderna", ell mateix va afirmar que, "la idea es va originar amb Richard Wagner ... Si Wagner hagués viscut aquest segle, hauria estat el compositor de pel·lícules número 1".[8]
Encara que va treballar per a la RKO, David O. Selznick i altres estudis, va destacar fonamentalment la seva llarga etapa a la Warner Bros (entre 1936 i 1953), en la que va definir un estil molt característic que es va propagar en tota la seva creació: a partir d'un tema principal, el compositor reforçava cada moment important de la història, instant musical que podia situar-se en primer pla o mantenir-se de forma que passés desapercebuda per a l'espectador. Va elaborar un precís fil conductor que mai es va limitar a il·lustrar la història.[9]:55
Així va abordar el melodrama, el cinema de gàngsters, l'aventura i el western amb gran eficàcia fins a convertir-se en un dels compositors més recordats del cinema. Steiner va morir per una insuficiència cardíaca a Hollywood, als 83 anys.[10]
Filmografia selecta
modifica- Cimarron (1931)
- A Bill of Divorcement (1932)
- Les caceres del comte Zaroff (The Most Dangerous Game) (1932)
- Cap a les altures (Christopher Strong) (1933)
- Rafter Romance (1933)
- The Little Minister (1934)
- L'alegre divorciada (The Gay Divorcee) (Nominat a l'Oscar, 1934)
- La patrulla perduda (The Lost Patrol) (Nominat a l'Oscar, 1934)
- El delator (The Informer) (Oscar, 1935)
- Els tres mosqueters (The Three Musketeers) (1935)
- The Garden of Allah (Nominat a l'Oscar, 1936)
- La càrrega de la Brigada lleugera (The Charge of the Light Brigade) (1936)
- A Star Is Born (1937)
- That Certain Woman (1937)
- The Life of Emile Zola (1937)
- Jezebel (Nominat a l'Oscar, 1938)
- Angels with Dirty Faces (1938)
- The Sisters (1938)
- The Adventures of Tom Sawyer (1938)
- Confessions of a Nazi Spy (1939)
- Dark Victory (Nominat a l'Oscar, 1939)
- Allò que el vent s'endugué (Gone with the Wind) (Nominat a l'Oscar, 1939)
- La carta (The Letter) (Nominat a l'Oscar, 1940)
- Camí de Santa Fe (Santa Fe Trail) (1940)
- Shining Victory (1941)
- Van morir amb les botes posades (They Died with Their Boots On) (1941)
- El sergent York (Sergeant York) (Nominat a l'Oscar, 1941)
- Casablanca (Nominat a l'Oscar, 1942)
- Now, Voyager (Oscar, 1943)
- Això és l'exèrcit (This is the army) (1943)
- The Adventures of Mark Twain (Nominat a l'Oscar, 1944)
- Passatge a Marsella (Passage to Marseille) (1944)
- Mildred Pierce (1945)
- Rhapsody in Blue (Nominat a l'Oscar, compartit amb Ray Heindorf, 1945)
- El son etern (The Big Sleep) (1946)
- Nit i dia (Night and Day) (Nominat a l'Oscar, compartit amb Ray Heindorf, 1946)
- La vida amb el pare (Life with Father) (Nominat a l'Oscar, 1947)
- My Wild Irish Rose (Nominat a l'Oscar, compartit amb Ray Heindorf, 1947)
- El tresor de Sierra Madre (The Treasure of the Sierra Madre) (1948)
- Winter Meeting (1948)
- Johnny Belinda (Nominat a l'Oscar, 1948)
- Beyond the Forest (Nominat a l'Oscar, 1949)
- The Fountainhead (1949)
- El falcó i la fletxa (The Flame and the Arrow) (Nominat a l'Oscar, 1950)
- The Glass Menagerie (1950)
- The Miracle of Our Lady of Fatima (Nominat a l'Oscar, 1952)
- L'amant de ferro (The Iron Mistress) (1952)
- L'honor del comandant Lex (Springfield Rifle) (1952)
- The Jazz Singer (Nominat a l'Oscar, compartit amb Ray Heindorf, 1953)
- La càrrega dels genets indis (The Charge at Feather River) (1953)
- El motí del Caine (he Caine Mutiny) (Nominat a l'Oscar, 1954)
- Més enllà de les llàgrimes (Battle Cry) (Nominat a l'Oscar, 1955)
- Centaures del desert (The Searchers) (1956)
- L'esclava lliure (Band of Angels) (1957)
- A Summer Place (1959)
- The FBI Story (1959)
- A dalt de l'escala és fosc (The Dark at the Top of the Stairs) (1960)
- Parrish (1961)
- Susan Slade (1961)
- Febre a la sang (Spencer's Mountain) (1963)
- Una dona espera (Youngblood Hawke) (1964)
- Una trompeta llunyana (A Distant Trumpet) (1964)
- Two on a Guillotine (1965)
Referències
modifica- ↑ «Max Steiner». Arxivat de l'original el 2021-01-23. [Consulta: 3 desembre 2019].
- ↑ Evans, Mark. Soundtrack: The Music of the Movies. Nova York: Hopkinson and Blake, 1975. ISBN 0911974199.
- ↑ Wegele, Peter. Max Steiner: Composing, Casablanca and the Golden Age of Film Music, p. 47-74. Blue Ridge Summit: Rowman & Littlefield Publishers, 2014.
- ↑ Thomas, Tony. Film Score: The View from the Podium. Cranbury, New Jersey: A.S. Barnes and Co., 1979. ISBN 0498023583.
- ↑ Leaney, Edward A.. «A Max Steiner Chronology». A: The Max Steiner Collection. Provo, Utah: Special Collections and Manuscripts, Harold B. Lee Library, Brigham Young University, 1996.
- ↑ Thomas, Thomas. Film Score: The Art & Craft of Movie Music. Burbank, California: Redwood Press, 1991.
- ↑ Daubney, Kate. Max Steiner's Now, Voyager: A Film Score Guide. Westport, CT: Greenwood Press, 2000. ISBN 0313312532.
- ↑ «Underscoring Richard Wagner's influence on film music». Los Angeles Times, 17-06-2010 [Consulta: 18 juny 2018].
- ↑ The Hollywood Film Music Reader. Nova York: Oxford University Press, 2010. ISBN 9780195331196.
- ↑ «Max Steiner». IMDb.com, Inc..
Enllaços externs
modifica- Max Steiner music and photographs, MSS 6131 a L. Tom Perry Special Collections, Brigham Young University
- Max Steiner sound recording from The Informer, MSS 8705 at L. Tom Perry Special Collections, Brigham Young University
The Film Music of Max Steiner a YouTube, documentat per Barry Kolman- "Max Steiner – Father of Film Music" a YouTube, film documentary trailer