Max von Sydow

Max von Sydow
	(2016)
Biografia
Naixement	(sv) Carl Adolf von Sydow ; 10 abril 1929 ; Lund (Suècia)
Mort	8 març 2020 (90 anys); Selhan (França)
Residència	París
Formació	Escola d'Art Dramàtic (–1951); Escola Catedralícia de Lund (–1947)
Alçada	191 cm
Activitat
Camp de treball	Interpretació i direcció
Ocupació	actor de televisió, actor de teatre, actor de cinema, realitzador, director de cinema, actor
Activitat	1948 - 2018
Família
Cònjuge	Catherine Brelet (1997–2020); Christina Olin (1951–1979), divorci
Fills	Cédric Brelet von Sydow, fill o filla adoptiva; () Catherine Brelet
Pares	Carl Wilhelm von Sydow i Maria Margareta, Friherrinna Rappe
Premis
	(2016) Gran Premi Honorífic; (17 octubre 2012) Cavaller de la Legió d'Honor Conferit per Thierry Frémaux; (2006) Premi Donostia; (1988) Premis del Cinema Europeu al millor actor, per l'obra Pelle, el conqueridor; (1988) Guldbagge a la millor direcció, per l'obra Katinka (en) ; (1978) Litteris et artibus; (1968) Premi de Teatre de l'Acadèmia Sueca; Orde de les Arts i les Lletres ;

Max von Sydow, nascut Carl Adolf von Sydow^[1] (Lund, Escània, Suècia, 10 d'abril de 1929 - París, França, 8 de març de 2020)^[2] fou un actor suec. Va col·laborar amb el director de cinema Ingmar Bergman en una dotzena de pel·lícules, i va treballar en produccions en diversos idiomes. Va estar nominat a l'Oscar al millor actor pel seu paper a Pelle, el conqueridor.^[3] L'actor, que quan es va enamorar de la francesa Catherine Brelet (amb qui estigué casat i tingué dos fills) va traslladar-se a viure a França, va perdre la nacionalitat sueca en adquirir la francesa l'any 2002.^[4]^[5]

Biografia

Max von Sydow al festival de Canes de 1990.

Va créixer en una família de Lund. El seu pare, Carl Wilhelm von Sydow, era etnòleg i professor d'irlandès; la seva mare, la baronesa Greta, nascuda Rappe, era institutriu.^[1] Va aprendre anglès i alemany als nou anys, i, a més de suec, parlava també francès, italià, castellà, danès i noruec.^{[cal citació]} A l'escola, va formar amb alguns amics un grup de teatre amateur, i així va començar la seva carrera d'actor.^{[cal citació]}

El 1951 es va casar amb l'actriu Kerstin Olin, amb qui va tenir dos fills, Claes i Henrik.^{[cal citació]} Aquests van aparèixer amb ell a la pel·lícula Hawai. Es va divorciar d'Olin el 26 de febrer de 1979.^{[cal citació]} Visqué després amb la seva segona dona, Catherine Brelet (de qui va adoptar els seus 2 fills, Yvan i Cédric), a París, on llegia, escoltava música i feia de jardiner.^{[cal citació]}

El 1973, va interpretar el paper d'un sacerdot exorcista en la pel·lícula L'exorcista, on semblava tenir més de 80 anys, tot i que, en realitat, en el moment del rodatge no tenia més de 43 anys.^{[cal citació]}

El 1975, va escollir interpretar l'assassí a sou, fred i oportunista, que ha d'abatre «el Condor» (Robert Redford) en la pel·lícula Els tres dies del Còndor de Sydney Pollack. El seu paper reforçava el de Redford i l'atmosfera opressiva que pesava sobre la pel·lícula.

L'abril de 1997, es va casar amb la documentalista francesa Catherine Brelet a la Provença.^{[cal citació]}

El 2008 va rodar sota la direcció de Francis Huster, al costat de Jean-Paul Belmondo i Hafsia Herzi, la pel·lícula Un home i el seu gos.

Obtingué la ciutadania francesa l'any 2002 i Thierry Frémaux li va donar les Insignies de Chevalier de l'Ordre Nacional de la Legió d'Honor en el Festival Lumière el 17 d'octubre de 2012.^{[cal citació]}

Devia la seva notorietat en la història del cinema principalment al començament de la seva carrera, gràcies a Ingmar Bergman, de qui va ser un dels actors fetitxe, sobretot en El setè segell, on encarnava un cavaller existencial del segle xiv de retorn de les croades en plena epidèmia de pesta, i que es juga la seva vida als escacs amb la Mort.

La seva notorietat li va obrir les portes de les cinematografies europees, després Hollywood. Envellint, el seu físic no va perdre res del seu aspecte turmentat, en pel·lícules com La mort en directe de Bertrand Tavernier el 1980 o Pelle, el conqueridor de Bille August el 1987.

Va declarar que no tenia cap intenció de jubilar-se mentre trobés papers interessants.^{[cal citació]}

Filmografia

Max von Sydow va aparèixer en les següents pel·lícules i sèries de televisió:^[6]^[7]

Any	Títol	Personatge	Notes
1949	Bara en mor	Nils
1951	Fröken Julie	Hand
1953	Ingen mans kvinna	Olaf
1956	Rätten att älska	Bergman
1957	Herr Sleeman kommer	The Hunter	Televisió
	El setè segell (Det sjunde inseglet)	Antonius Block
	Maduixes silvestres (Smultronstället)	Henrik Åkerman
1958	Nära livet	Harry Andersson
	Rabies	Bo Stensson Svenningson
	Ansiktet	Albert Emanuel Vogler
1960	La font de la donzella (Jungfrukällan)	Töre
1960	Bröllopsdagen	Anders Frost
1961	Såsom i en spegel	Martin
1962	Nils Holgerssons underbara resa	El pare
1962	Älskarinnan	Married Man
1963	Els combregants (Nattvardsgästerna)	Jonas Persson
1965	4 x 4	Kvist	(segment "Uppehåll i myrlandet")
	The Reward	Scott Swenson
	The Greatest Story Ever Told	Jesús de Natzaret
1966	Conspiració a Berlin (The Quiller Memorandum)	Oktober
	Hawai (Hawaii)	Rev. Abner Hale	Nominat − Globus d'Or al millor actor dramàtic
	Här har du ditt liv	Smålands-Pelle
1967	The Diary of Anne Frank	Otto Frank	Televisió
1968	Vargtimmen	Johan Borg
	Svarta palmkronor	Gustav Olofsson
	Skammen	Jan Rosenberg
1969	Made in Sweden	Magnus Rud
1969	Passió (En passion)	Andreas Winkelman
1970	La carta del Kremlin (The Kremlin Letter)	Coronel Kosnov
1971	El visitant nocturn (Papegojan)	Salem
	Utvandrarna	Karl Oskar
	Äppelkriget	Roy Lindberg
	Beröringen	Andreas Vergerus
1972	Embassy	Gorenko
1972	Nybyggarna	Karl Oskar
1973	L'exorcista (The Exorcist)	Pare Lankester Merrin	Nominat − Globus d'Or al millor actor secundari
1974	Steppenwolf	Harry Haller
1975	Ägget är löst!	Pare
	Le Miroir éclate	Matthew Lawrence
	Els tres dies del Còndor (Three Days of the Condor)	G. Joubert
	The Ultimate Warrior	Baron
1976	Cuore di cane	Professor Filipp Filippovich Preobrazenski
	El viatge dels maleïts (Voyage of the Damned)	Captain Schroeder
	El desert dels tàrtars (Il deserto dei Tartari)	Hortiz
	Foxtrot	Larsen
	Excel·lentíssims cadàvers (Cadaveri eccellenti)	Supreme Court's President
1977	Marxar o morir (March or Die)	François Marneau
1977	L'exorcista 2: L'heretge (Exorcist II: The Heretic)	Pare Lankester Merrin
1978	Brass _target	Shelley
1979	Hurricane	Dr. Danielsson
1980	La Mort en direct	Gerald Mortenhoe
1980	Flash Gordon	The Emperor Ming / Ming's Floating Servant	Nominat − Premi Saturn al millor actor secundari
1981	Evasió o victòria (Escape to Victory)	Major Karl Von Steiner—The Germans
1982	Ingenjör Andrées luftfärd	Salomon August Andrée	Copa Pasinetti Cup al millor actor al Festival Internacional de Cinema de Venècia
1982	Conan el Bàrbar (Conan the Barbarian)	King Osric
1983	Strange Brew	Brewmeister Smith
1983	Mai diguis mai més (Never Say Never Again)	Ernst Stavro Blofeld	Pel·lícula no oficial de James Bond
1984	Dreamscape	Doctor Paul Novotny
	Samson and Delilah	Sidka	Televisió
	The Soldier's Tale	El Dimoni
	Dune	Doctor Kynes
1985	Code Name: Emerald	Jurgen Brausch
	Cristoforo Colombo	Rei Joan de Portugal	Minisèrie de televisió
	The Last Place on Earth	Fridtjof Nansen	Minisèrie de televisió
	Kojak: The Belarus File	Peter Barak	Televisió
	Quo Vadis?	Apòstol Pere	Minisèrie de televisió
	Il pentito	Spinola
1986	Duet for One	Dr. Louis Feldman
	Hannah i les seves germanes (Hannah and Her Sisters)	Frederick
	The Second Victory	Dr. Huber
	Oviri	August Strindberg
1987	Pelle, el conqueridor (Pelle erobreren)	Lassefar	Premi Bodil al millor actor Premi de Cinema Europeu al millor actor Nominat − Oscar al millor actor
1988	Ved vejen		N'és també el director
1989	Red King, White Knight	Szaz	Nominat − Primetime Emmy al millor actor secundari de minisèrie o televisió
1989	Caçafantasmes 2 (Ghostbusters II)	Vigo the Carpathian	Veu, dubbed Veu
1990	Una vida violenta (Una vita scellerata)	Papa Climent VII
	Hiroshima: Out of the Ashes	Pare Siemes	Televisió
	Father	Joe Mueller
	Despertar (Awakenings)	Dr. Peter Ingham
1991	Oxen	Vicari
	Bis ans Ende der Welt	Henry Farber
	Europa	Narrador	(Veu)
	A Kiss Before Dying	Thor Carlsson
	Mio caro dottor Gräsler	Von Schleheim
1992	Les millors intencions (Den goda viljan)	Johan Åkerblom, pare d'Anna	Millor actor al Festival de Cinema Internacional de Tòquio
1993	Och ge oss skuggorna	Eugene O'Neill	Televisió
1993	La botiga (Needful Things)	Leland Gaunt	Nominat − Premi Saturn al millor actor
1994	Time Is Money	Joe Kaufman	Millor actor al Festival de Cinema Internacional de Karlovy Vary
1995	Ciutadà X (Citizen X)	Dr. Alexandr Bukhanovsky	Televisió
1995	Jutge Dredd (Judge Dredd)	Judge Fargo
1996	Converses privades (Enskilda samtal)	Jacob	Televisió
	Samson and Delilah	Narrador	Televisió (Veu)
	Hamsun	Knut Hamsun
1997	Solomon	David	Televisió
	La principessa e il povero	Epos	Televisió
	Hostile Waters	Almirall Chernavin	Televisió
1998	Més enllà dels somnis (What Dreams May Come)	The Tracker
1999	Snow Falling on Cedars	Nels Gudmundsson
2000	Nuremberg	Samuel Rosenman	Minisèrie de televisió
2001	Intacto	Samuel
	Druides (Vercingétorix : La Légende du druide roi)	Guttuart
	Non ho sonno	Ulisse Moretti
2002	Minority Report	Director Lamar Burgess	Nominat − Premi Saturn al millor actor secundari
2004	Die Nibelungen	Eyvind	Televisió
2005	Heidi	Oncle Alp
2006	L'inchiesta	Tiberius
2007	Hora punta 3 (Rush Hour 3)	Reynard
	Emotional Arithmetic	Jakob Bronski
	L'escafandre i la papallona (Le Scaphandre et le Papillon)	Papinou
2009	The Tudors	Cardenal Von Walburg	Sèrie de televisió (4 episodis)
2009	Solomon Kane	Josiah Kane
2010	Shutter Island	Dr. Jeremiah Naehring
	Robin Hood	Sir Walter Loxley
	L'home llop (The Wolfman) (Extended Cut)	Home del tren amb bastó de plata	No surt als crèdits
2011	Truth & Treason	Frank Fikeis
	The Elder Scrolls V: Skyrim	Esbern	Veu
	Tan fort i tan a prop (Extremely Loud and Incredibly Close)	Esbern	Nominat − Oscar al millor actor secundari
2012	Branded	Gurú de màrqueting
2013	Dragons 3D	Dr Alistair Conis
2014	Els Simpson (The Simpsons)	Claus Sigler	Sèrie de televisió. 1 episodi (veu)
2015	The Letters	Pare Celeste van Exem
2015	Star Wars episodi VII: El despertar de la força (Star Wars: The Force Awakens)	Lor San Tekka
2016	Les Premiers, les Derniers	The Undertaker
2016	Game of Thrones	Three-eyed Raven	Sèrie de televisió. 3 episodis
2018	Kursk	Vladimir Petrenko
2021	Kalavryta 1943	Nikolas Andreou	estrena pòstuma

Guardons

Premis

1962: Fotogramas de Plata per El setè segell^[8]
1987: Guldbagge al millor actor per Pelle, el conqueridor^[9]
1988: Guldbagge al millor director per Katinka^[9]
1996: Guldbagge al millor actor per Hamsun^[9]

Nominacions

1967: Globus d'Or al millor actor dramàtic per Hawai^[10]
1974: Globus d'Or al millor actor secundari per L'exorcista^[11]
1989: Oscar al millor actor per Pelle, el conqueridor^[9]
1990: Primetime Emmy al millor actor en minisèrie o telefilm per Red King, White Knight^[12]
2012: Oscar al millor actor secundari per Tan fort i tan a prop^[13]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 «Max von Sydow Biography (1929-)» (en anglès). [Consulta: 9 març 2020].
↑ Match, Paris. «Max von Sydow est mort - Info Match» (en francès).
↑ Nominacions i premis, a IMDB (anglès)
↑ Max von Sydow – no longer a Swede a Nordstjernan (anglès)
↑ Nacionalitat francesa des del 2002, a LastFm Arxivat 2009-12-14 a Wayback Machine. (anglès)
↑ «Max von Sydow» (en anglès). Swedish Film Database. [Consulta: 9 març 2020]. (suec)
↑ «Max von Sydow» (en anglès). BFI. [Consulta: 9 març 2020].
↑ Entrega de las "placas San Juan Bosco", La Vanguardia, 31 de gener de 1963 (castellà)
↑ ^9,0 ^9,1 ^9,2 ^9,3 «Max von Sydow - SFdb» (en suec). [Consulta: 9 març 2020].
↑ «Hawaii» (en anglès). [Consulta: 9 març 2020].
↑ «Exorcist, The» (en anglès). [Consulta: 9 març 2020].
↑ «Max von Sydow» (en anglès). [Consulta: 9 març 2020].
↑ Gostin, Nicki «Max Von Sydow On ‘Extremely Loud' Oscar Nomination». The Huffington Post, 10-02-2012 [Consulta: 10 març 2020].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Max von Sydow

[ref-1-1] 1,0 ^1,1 «Max von Sydow Biography (1929-)» (en anglès). [Consulta: 9 març 2020].

[parismatch20200309-2] Match, Paris. «Max von Sydow est mort - Info Match» (en francès).

[3] Nominacions i premis, a IMDB (anglès)

[nordstjernan-4] Max von Sydow – no longer a Swede a Nordstjernan (anglès)

[5] Nacionalitat francesa des del 2002, a LastFm Arxivat 2009-12-14 a Wayback Machine. (anglès)

[6] «Max von Sydow» (en anglès). Swedish Film Database. [Consulta: 9 març 2020]. (suec)

[7] «Max von Sydow» (en anglès). BFI. [Consulta: 9 març 2020].

[8] Entrega de las "placas San Juan Bosco", La Vanguardia, 31 de gener de 1963 (castellà)

[:0-9] 9,0 ^9,1 ^9,2 ^9,3 «Max von Sydow - SFdb» (en suec). [Consulta: 9 març 2020].

[10] «Hawaii» (en anglès). [Consulta: 9 març 2020].

[11] «Exorcist, The» (en anglès). [Consulta: 9 març 2020].

[12] «Max von Sydow» (en anglès). [Consulta: 9 març 2020].

[13] Gostin, Nicki «Max Von Sydow On ‘Extremely Loud' Oscar Nomination». The Huffington Post, 10-02-2012 [Consulta: 10 març 2020].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]