Miquel Àngel Riera i Nadal
Miquel Àngel Riera Nadal (Manacor, 29 d'abril de 1930 - Palma, 20 de juliol de 1996) fou un escriptor mallorquí en llengua catalana. Estudià Dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1956. Fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya el 1988, amb el Premi Ramon Llull de 2008 i el 2021 fou nomenat Fill Predilecte de l'illa de Mallorca pel Consell de Mallorca.[1][2][3]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 abril 1930 Manacor (Mallorca) |
| Mort | 20 juliol 1996 (66 anys) Palma (Mallorca) |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, poeta |
| Gènere | Poesia i narració |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Germans | Antoni Riera Nadal |
| Premis | |
| |
A banda de la seva activitat literària, Miquel Àngel Riera va ser un dels més importants impulsors de les activitats culturals a Mallorca durant els anys seixanta i setanta i va traduir a català l'obra poètica de Rafael Alberti. També va fundar i dirigir la col·lecció de poesia El Turó i la col·lecció Tià de Sa Real. El 1987 Riera va ser proposat per la delegació catalana del PEN Club per a premi Nobel de literatura. La seva esposa, Roser Vallès, amb qui tenia tres fills, és la traductora d'algunes de les seves obres al castellà.[4][1]
Obra
modificaPoesia
modifica- Poemes a Nai, 1965
- Biografia (1969,1970)
- Paràbola i clam de la cosa humana, 1974
- La bellesa de l'home, 1979
- Llibre de benaventurances, 1980
- El pis de la badia, 1992
Novel·la
modifica- Fuita i martiri de Sant Andreu Milà, 1973
- Morir quan cal, 1974
- L'endemà de mai, 1978
- Panorama amb dona, 1984
- Els déus inaccessibles, 1987
- Illa Flaubert, 1990
Contes
modifica- La rara anatomia dels centaures, 1979
- Crònica lasciva d'una decadència, 1995
Traduccions
modifica- Poemes de l'enyorament, de Rafael Alberti, 1972
Premis
modifica- Ciutat de Palma, 1972, per Poemes de Miamar
- Premi Sant Jordi de novel·la, 1973, per Casa encesa (Morir quan cal)
- Crítica Serra d'Or de novel·la, 1975, per Morir quan cal
- Nacional de la crítica, 1979, per L'endemà de mai
- Crítica Serra d'Or de novel·la, 1984, per Panorama amb dona
- Premi Nacional de Literatura Catalana, 1988
- Creu de Sant Jordi, 1989
- Josep Pla, 1990, per Illa Flaubert
- Joan Crexells, 1990, per Illa Flaubert
- Nacional de la crítica, 1991, per Illa Flaubert
- Ciutat de Barcelona, 1991
- Premi Ramon Llull, 2008
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «Miquel Àngel Riera». Anuaris.cat. Fundació Catalunya. Arxivat de l'original el 2016-03-25. [Consulta: 24 maig 2020].
- ↑ «Miquel Àngel Riera i Nadal | enciclopèdia.cat». Arxivat de l'original el 2019-12-05. [Consulta: 24 maig 2020].
- ↑ «El ple del Consell aprova la concessió de les Medalles d’Honor i dels guardons de Fills Predilectes de l’illa de Mallorca, així com dels Premis Jaume II», 09-12-2021. Arxivat de l'original el 2022-01-26. [Consulta: 26 gener 2022].
- ↑ AVUI L'Anuari 1997 pag. 187 (ISBN 84-921316-2-4)
Vegeu també
modifica- «Miquel Àngel Riera i Nadal». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
- Arbona, Antònia: La poesia de Miquel Àngel Riera i Miquel Bauçà. Lleonard Muntaner Editor, 2004.
- T’estim, però me’n fot: 20 anys sense Miquel Àngel Riera. Cicle de conferències de l'Escola Municipal de Mallorquí. Ajuntament de Manacor i Escola Municipal de Mallorquí, Febrer-març de 2016 (Papers de Sa Torre, 69).