Motacíl·lids
Els motacíl·lids són una família d'ocells de mida petita amb cues mitjanes i llargues[1] formada per ocells com les cueretes, la piula d'esperons i altres piules. Comprèn al voltant de 70 espècies que es troben en cinc gèneres. Algunes piules estan totalment restringides als països afrotròpics, i les cueretes troben predominantment a Europa, Àfrica i Àsia, amb dues espècies que migren i es reprodueixen a Alaska. Algunes piules tenen la distribució més cosmopolita, es troben principalment al Vell Món, però també es troben a Amèrica i illes oceàniques com Nova Zelanda i les Malvines. Dues espècies africanes, la piula pitgroga i la piula d'esperons de Sharpe, de vegades es col·loquen en un setè gènere separat, Hemimacronyx, que està estretament relacionat amb altres piules.[2]
Motacillidae | |
---|---|
Mascle de cuereta blanca endolada (Motacilla alba yarrellii) ♂ | |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Aves |
Ordre | Passeriformes |
Superfamília | Passeroidea |
Família | Motacillidae Vigors, 1825 |
Gèneres | |
La majoria dels motacíl·lids són insectívors que s'alimenten a terra[3] de camp lleugerament obert. Ocupen gairebé tots els hàbitats disponibles, des de la costa fins a les altes muntanyes. Alguns prefereixen hàbitats més humits. Hi ha espècies que utilitzen boscos, incloses la cuereta boscana, i altres espècies utilitzen rierols boscosos de muntanya, com la cuereta torrentera o la cuereta cuallarga.
Els motacíl·lids prenen una àmplia gamma de preses invertebrades: els insectes són els més habituals, però també inclouen aranyes, cucs i petits mol·luscs i artròpodes aquàtics. La presa més comuna per a qualsevol espècie o població en particular reflecteix la disponibilitat local.
Amb l'excepció d'algunes cueretes, nidifiquen a terra,[3] posant fins a sis ous tacats.
Descripció
modificaLes cueretes, la piula d'esperons i altres piules són passeriformes esvelts, de mida petita a mitjana, que oscil·len entre els 14 i els 17 cm de llargada, amb colls curts i cues llargues.[3] Tenen potes llargues i pàl·lides amb dits i urpes llargues, especialment el darrere, que pot ser de fins a 4 cm de llarg en alguns casos. No es veu cap dimorfisme sexual en la mida. En general, les piules robustes són més grans que les piules d'esperons i les cueretes. Algunes piules poden pesar fins a 64 g, com la piula d'esperons de Fülleborn, mentre que el rang de pes per a atres és de 15 a 31 g, i l'espècie més petita pot ser la piula groguenca.[4] El plomatge de la majoria de piules és de color marró apagat i recorda a les aloses, encara que algunes espècies tenen plomatges més brillants, especialment el daurat del nord-est d'Àfrica. Les urpes llargues dels mascles adults tenen la part inferior de colors brillants. Les cueretes solen tenir un plomatge cridaner, que inclou gris, negre, blanc i groc.
Taxonomia
modificaSe n'han descrit 5 gèneres amb 69 espècies.[5]
- Gènere Dendronanthus, amb una espècie: cuereta boscana (Dendronanthus indicus)
- Gènere Motacilla, amb 13 espècies.
- Gènere Tmetothylacus, amb una espècie: piula daurada (Tmetothylacus tenellus)
- Gènere Macronyx, amb 8 espècies.
- Gènere Anthus, amb 46 espècies.
Espècies i gèneres
modificaFamília: Motacillidae
- Gènere Dendronanthus
- Cuereta boscana, Dendronanthus indicus
- Gènere Cuereta : lavanera típica
- Cuereta groga, Motacilla flava, possiblement parafilètica
- Cuereta de Txukotka, Motacilla tschutschensis, possiblement parafilètica
- Cuereta citrina, Motacilla citreola - possiblement parafilètica
- Cuereta del Cap, Motacilla capensis
- Cuereta de Madagascar, Motacilla flaviventris
- Cuereta torrentera, Motacilla cinerea
- Cuereta cuallarga, Motacilla clara
- Cuereta blanca, Motacilla alba – possiblement parafilètica
- Cuereta blanca, Motacilla alba yarrellii
- Cuereta blanca, Motacilla alba lugens
- Cuereta africana, Motacilla aguimp
- Cuereta del Mekong, Motacilla samveasnae
- Cuereta del Japó, Motacilla grandis
- Cuereta de l'Índia, Motacilla madaraspatensis
- Motacilla bocagii Becudet de São Tomé
- Gènere Tmetothylacus
- Pipit daurat, Tmetothylacus tenellus
- Gènere Macronyx : ungles llargues
- Piula d'esperons del Cap, Macronyx capensis
- Piula d'esperons gorjagroga, Macronyx croceus
- Piula d'esperons de Fülleborn, Macronyx fuellebornii
- Piula d'esperons de Sharpe, Macronyx sharpei - de vegades situat en el gènere Hemimacronyx
- Piula d'esperons d'Abissínia, Macronyx flavicollis
- Piula d'esperons del Pangani, Macronyx aurantiigula
- Piula d'esperons de gorja rosada, Macronyx ameliae
- Piula d'esperons de Grimwood, Macronyx grimwoodi
- Gènere Anthus : pipits típics
- Piula de Richard Anthus richardi
- Piula oriental Anthus rufulus
- Anthus australis Anthus australis
- Piula australàsica Anthus novaeseelandiae
- Piula africana Anthus cinnamomeus
- Piula muntanyenca Anthus hoeschi
- Piula de Godlewski Anthus godlewskii
- Trobat Anthus campestris
- Piula becllarga Anthus similis
- Piula de Nicholson Anthus nicholsoni
- Piula boscana Anthus nyassae
- Piula del Vaal Anthus vaalensis
- Piula llisa Anthus leucophrys
- Piula camallarga, Anthus pallidiventris
- Titella Anthus pratensis
- Piula dels arbres Anthus trivialis
- Piula de Hodgson Anthus hodgsoni
- Piula del Petxora Anthus gustavi
- Piula rosada Anthus roseatus
- Piula gorja-roja Anthus cervinus
- Piula nord-americana Anthus rubescens
- Grasset de muntanya Anthus spinoletta
- Grasset costaner Anthus petrosus
- Piula dels Nilgiri Anthus nilghiriensis
- Piula de l'Himàlaia Anthus sylvanus
- Piula de Berthelot Anthus berthelotii
- Piula estriada Anthus lineiventris
- Piula roquera Anthus crenatus
- Piula cuacurta Anthus brachyurus
- Piula de matollar Anthus caffer
- Piula del Sokoke Anthus sokokensis
- Piula de Malindi Anthus melindae
- Piula pitgroga Anthus chloris - de vegades situat en el gènere Hemimacronyx
- Piula de Nova Guinea Anthus gutturalis
- Piula de Sprague Anthus spragueii
- Piula groguenca Anthus chii
- Piula beccurta Anthus furcatus
- Piula del Chaco Anthus chacoensis
- Piula correndera Anthus correndera
- Piula antàrtica Anthus antarcticus
- Piula ocràcia Anthus nattereri
- Piula de Hellmayr Anthus hellmayri
- Piula andina Anthus bogotensis
- Madanga Anthus ruficollis
Referències
modifica- ↑ «Motacillidae | bird family | Britannica» (en anglès). [Consulta: 19 juliol 2023].
- ↑ Voelker, Gary; Scott V. Edwards Systematic Biology, 47, 4, 1998, pàg. 589–603. DOI: 10.1080/106351598260608. PMID: 12066304 [Consulta: free].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Clancey, P.A.. Forshaw, Joseph. Encyclopaedia of Animals: Birds. Londres: Merehurst Press, 1991, p. 172–173. ISBN 1-85391-186-0.
- ↑ Dunning. CRC Handbook of Avian Body Masses. 2a edició. CRC Press, 2008. ISBN 978-1-4200-6444-5.
- ↑ F Gill, D Donsker et P Rasmussen (Eds). 2021. IOC World Bird List (v11.1). doi : 10.14344/IOC.ML.11.1.