Murla

Murla
	Escut d'armes
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Localització
	38° 45′ 34″ N, 0° 05′ 02″ O / 38.759444444444°N,0.083888888888889°O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	província d'Alacant
Comarca	la Marina Alta
Capital	Murla
Població humana
Població	575 (2023) (95,83 hab./km²)
Gentilici	Murler, murlera
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Part de	Mancomunitat de Calpe, Murla y Vall de Laguar-Pozo Lucifer ; Mancomunitat de Serveis Socials de la Marina Alta ; Mancomunitat Comarcal de la Marina Alta ; Mancomunitat Intermunicipal de la Vall de Pop
Superfície	6 km²
Altitud	285 m
Limita amb	Alcalalí ; Parcent ; Orba ; Benigembla ; la Vall de Laguar
Partit judicial	Dénia
Dades històriques
Festa patronal	Divina Aurora, Salvador i V. dels Desamparats ; Primera setmana d'agost
Organització política
• Alcaldessa	Josefa Roca Llácer
Identificador descriptiu
Codi postal	03792
Fus horari	UTC+01:00; horari d'estiu; UTC+02:00
Codi INE	03091
Codi ARGOS de municipis	03091
Lloc web	murla.es

Murla és una població del País Valencià, a la comarca de la Marina Alta, subcomarca de la vall de Pop.

Geografia

Dins de la comarca de la Marina Alta, Murla està situat a la subcomarca del vall de Pop, al sector oriental de la serra de la Solana. El territori és muntanyós amb altures notables com ara el Seguili, el Castellet i els contraforts del Penyal de Laguar. Altres accidents geogràfics destacables són barranc de Cotes i la conca del riu Xaló-Gorgos. Al seu terme municipal, d'escassos 5,8 km², és habitual la pràctica del senderisme i el cicloturisme.

Murla està situada a 23 km de Dénia, a la carretera CV-719. A 87 km d'Alacant, a 48 km de Benidorm i a 106 km de València. S'accedix a la localitat, des d'Alacant, per la carretera N-332, per Benissa per la CV-750.

Localitats limítrofes

Limita amb els termes municipals d'Alcalalí, Benigembla, Orba, Parcent i la Vall de Laguar.

Història

D'origen musulmà, quan la conquesta cristiana pertanyia a Al-Azraq qui va pactar el vassallatge amb Jaume I i va conservar el senyoriu. En 1262 es va crear el municipi de Murla i el seu primer senyor fou l'Infant Pere, amb la qual cosa el lloc continuà pertanyent al Patrimoni Reial.

El 4 de febrer de 1272, Jaume I concedia l'alqueria de Murla a Bernat de Molins "... quedant excepte per Carròs el violari que té en aquesta alqueria". El 18 d'octubre de 1279, Pere el Gran atorgava permís a Bernat de Molins per poblar-la amb 30 famílies musulmanes. Després de Bernat de Molins, Murla passaria mitjançant venda a Berenguer de Mercer. En 1296 Jaume II va donar el castell de Pop al seu privat Ramon de Vilanova, de qui va passar al seu fill Vidal de Vilanova, un dels descendents, del mateix nom, va adquirir l'alqueria de Murla a la família Mercer. Després d'haver pertangut per un temps al comte de Cardona, en temps de Pere el Cerimoniós va quedar novament incorporada al patrimoni real.

En 1323 Murla passava a mans de Pere de Ribagorça. Al llarg de la seua història, Murla va ser objecte de nombrosos processos de compravenda, en què, a més dels Vilanova -que van romandre lligats a la vila durant més d'un segle-, van participar els Martorell i els Castellví.

El rei Joan II, després de passar per diversos senyorius, va vendre la baronia, el 1460, a Francesc Gilabert de Centelles, comte d'Oliva, posteriorment passà al ducat de Gandia, als comtes-ducs de Benavente i als ducs d'Osuna. Fins a l'expulsió dels moriscos mantenia una població mixta que es repartia gairebé a meitats (75 focs cristians per 66 moriscos). Després del decret d'expulsió els moriscos s'uniren a la revolta de la Vall de Laguar i foren durament represaliats.

L'1 de juny de 1990 el campanar de l'església va caure i va causar la mort a dues veïnes i desperfectes en els edificis propers.

Demografia

El padró municipal de 2006 ascendeix a 562 habitants, de gentilici, murlers.

Evolució demogràfica de Murla^[1]
1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2006	2014
696	626	644	701	745	566	495	455	357	333	333	515	562	509

Economia

La seua economia es basa principalment en l'agricultura. En l'actualitat ametllers i tarongers són la base dels cultius en desaparèixer pràcticament el raïm varietat moscatell, en altres temps majoritària.

Política

Arran de les eleccions de 2003 l'alcaldia fou per al PP amb 5 regidors per 2 del PSPV, resultat que s'ha vingut repetint en 2007, 2011, 2015 i 2019.

Alcaldia

Des de 2015 l'alcalde de Murla és Juan Fernando Giner Riera del Partit Popular (PP).^[2]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Antonio Reig Guerri	UCD	19/04/1979	--
1983–1987	Antonio Reig Guerri	AP-PDP-UL-UV	28/05/1983	--
1987–1991	José Andrés Sala Blanco	AP	30/06/1987	--
1991–1995	Juan Bautista Giner Mulet	PSPV-PSOE	15/06/1991	--
1995–1999	Juan Bautista Giner Mulet	PSPV-PSOE	17/06/1995	--
1999–2003	Josefa Roca Llácer	PP	03/07/1999	--
2003–2007	Josefa Roca Llácer	PP	14/06/2003	--
2007–2011	Josefa Roca Llácer	PP	16/06/2007	--
2011–2015	Josefa Roca Llácer	PP	11/06/2011	--
2015–2019	Juan Fernando Giner Riera	PP	13/06/2015	--
2019-2023	Juan Fernando Giner Riera	PP	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana^[2]

Edificis d'interès

Església-fortalesa

El poble, típicament mediterrani amb façanes modernistes i carrers blancs, conserva una interessant església-fortalesa que es conserva en un estat impecable, tot i el percaç descrit abans de la caiguda del campanar que en el segle xviii es va aixecar sobre una de les torres de la fortalesa.

Festes

Festes Patronals. La Festa Major se celebra en honor de la Divina Aurora, el Salvador i la Mare de Déu dels Desemparats durant la primera setmana del mes d'agost.

Al gener se celebra el romiatge a l'Ermita de Sant Sebastià.

Gastronomia

Els menjars preferits pels murlers són l'arròs amb bajoquetes i naps, l'arròs al forn i les coques d'herba.

Esports

Murla és reconeguda arreu per ser bressol de grans pilotaris, especialment de llargues, nogensmenys cada any, en festes, s'hi celebra un torneig de jugadors locals contra professionals.

A més a més, Murla sempre tindrà un lloc especial en la Història de la pilota valenciana mercés al malnom de José Vicente Riera Calatayud, el Nel de Murla, pilotari mític i inventor de l'escala i corda.

Personatges il·lustres

Sebastià Giner Muñoz, ¨Sebastià¨, pilotari.
Antonio Reig Guerri, Tonico, pilotari.
John Giner Muñoz, ¨Jan¨, pilotari
José Vicente Riera Calatayud, El Nel de Murla, pilotari.
Eduardo Sirera Blanco, Edi, pilotari.

Referències

↑ Població de fet segons l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842 Arxivat 2007-09-08 a Wayback Machine.
↑ ^2,0 ^2,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Canet lo Roig. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 20 novembre 2020].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Murla

[1] Població de fet segons l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842 Arxivat 2007-09-08 a Wayback Machine.

[argos-2] 2,0 ^2,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Canet lo Roig. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 20 novembre 2020].

[1]

[2]