Níkel (en rus Никель, literalment 'níquel') és una ciutat (possiólok) de Rússia i centre administratiu del districte de Petxenga dins l'óblast de Múrmansk. Està a la vora del llac Kuets-Yarvi 196 km a l'oest de Múrmansk i a 7 km de la frontera amb Noruega.

Plantilla:Infotaula geografia políticaNíkel
Никель (ru) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipusentitat territorial administrativa de Rússia, antic terme municipal finès i assentament de tipus urbà de Rússia Modifica el valor a Wikidata

Epònimníquel Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 69° 24′ 29″ N, 30° 13′ 14″ E / 69.4081°N,30.2206°E / 69.4081; 30.2206
EstatRússia
Óblastóblast de Múrmansk
Districte municipalraion de Petxenga Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població9.519 (2023) Modifica el valor a Wikidata (627,72 hab./km²)
Geografia
Superfície15,1643 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud140 m Modifica el valor a Wikidata
Creació1936 Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal184421 Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic81554 Modifica el valor a Wikidata
Identificador OKTMO47615151051 Modifica el valor a Wikidata
Identificador OKATO47215551000 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webadmnickel.ru Modifica el valor a Wikidata
Vista de Níkel
Planta de processat del níquel de Petxenga

Història

modifica

La Unió Soviètica cedí a Finlàndia la zona de Petsamo l'any 1920.[1] En la dècada de 1930 es trobaren dipòsits de níquel i es fundà la societat minera Petsamon Nikkeli Oy mining company. Aviat s'hi construí un ferrocarril i altres infraestructuresentre la ciutat, que aleshores es deia Kolosjoki, i el port de Liinahamari.

Després de la Guerra d'Hivern de 1939–1940, la Unió Soviètica ocupà Petsamo però per l'acord de pau Finlàndia finalment només va cedir a la Unió Soviètica la part finlandesa de la península de Rybachy. L'any 1940, durant la Segona Guerra Mundial, Finlàndia va vendre la mena de níquel principalment a l'Alemanya nazi. Amb la construcció de la central hidroelèctica de Jäniskoski, el 1942, va ser possible fondre el níquel localment. El 1944 l'Exèrcit Roig va ocupar Petsamo i Finlàndia va cedir la zona a la Unió Soviètica per l'Armistici de Moscou de setembre de 1944. Els alemanys van destruir la central hidroelèctrica quan es retiraren. El Presidium del Soviet Suprem va fundar, el 21 de juliol de 1945, el districte de Petxenga amb Níkel com a centre administratiu.

Problemes de contaminació

modifica

Molts dels habitants de Níkel treballen a la planta processadora de níquel propera a la ciutat. La fonedora de níquel contamina amb diòxid de sofre destruint la vegetació i la vida silvestre a uns quants quilòmetres al voltant de la ciutat.[2] També la pluja àcida arriba a fer forats als paraigües dels ciutadans.

Referències

modifica
  1. Administrative-Territorial Division of Murmansk Oblast, p. 54
  2. Antonova, Maria «Balancing Growth and Environment». The Moscow Times, 25-07-2008 [Consulta: 25 juliol 2008].
  • Архивный отдел Администрации Мурманской области. Государственный Архив Мурманской области.. Административно-территориальное деление Мурманской области (1920-1993 гг.). Справочник. Мурманск: Мурманское издательско-полиграфическое предприятие "Север", 1995. 

Enllaços externs

modifica
  • Pàgina oficial de Níkel Arxivat 2011-08-11 a Wayback Machine. (rus)
  NODES
admin 4
Note 2
Project 2