Novaparla
|
Per a altres significats, vegeu «Novaparla (Orwell)». |
La novaparla[3] és el llenguatge buit, imprecís i capciós utilitzat a la comunicació política occidental especialment generalitzat al segle xxi, en un context de postveritat i modernitat líquida, lligat a la demagògia i les mitges veritats, per a manipular la veritat, dissimular dades, no fer front a responsabilitats, amagar les opinions pròpies o desviar l'atenció d'assumptes importants. En paraules de Jean Blaise, autor d'un diccionari d'aquest argot: «Aquesta llengua no està feta per a comunicar sinó per a alimentar la il·lusió que passen coses eficaces».[4]
La fan servir els poders polítics i sobretot pels mitjans de comunicació que els donen suport.[3] Va començar a detectar-se a França a partir de Maig del 68 i dels anys setanta,[5] primer convivint amb el nom de langue de chêne (llengua d'alzina surera), amb el mateix ús, i l'any 1981 l'expressió en francès langue de bois (literalment, llengua de fusta) va entrar a l'enciclopèdia Larousse, associada aleshores al llenguatge emprat per la propaganda comunista. En català, s'ha adoptat com a traducció de la llengua del mateix nom que apareix en la novel·la 1984 de George Orwell (en anglès, Newspeak).
La novaparla abusa de lítotes, metonímies i perífrasis, fent servir llargues frases sofisticades que no volen dir res per elles mateixes i utilitza algunes paraules i expressions de manera sistemàtica per substituir-ne d'altres. Usa la sofisticació per construir frases voluntàriament poc clares i la veu passiva que permet no mencionar al responsable. Les màximes són parlar molt sense dir res i evitar a tot preu una llarga llista de conceptes tabú.
Sovint, l'eufemisme usat per a cada concepte és sempre el mateix, com per exemple el verb «maquillar» en comptes de «manipular» dades. D'aquí que hagin començat a aparèixer, a publicacions no mediàtiques (fanzins, llibres de petites editorials antisistema, seccions o capítols d'assajos independents), petits lèxics o manuals de traducció de la novaparla al castellà o al català.[6] En francès existeix un generador automàtic de discurs de novaparla.[7]
En ambients acadèmics, un investigador ha equiparat el llenguatge utilitzat als mitjans de comunicació amb la novaparla.[8]
Referències
modifica- ↑ Montilla, A.; Gorriarán, R. «Rajoy: «Todo es falso, salvo algunas cosas»» (en castellà). La Verdad, 05-02-2017.
- ↑ «"Indemnización en diferido": Internet se llena de vídeos con parodias sobre las palabras de Cospedal (VÍDEOS)» (en castellà). Huffington Post, 09-03-2013.
- ↑ 3,0 3,1 La comunicació audiovisual en la història. Universitat de les Illes Balears, 2003. ISBN 9788476328255.
- ↑ Chyba, Martina «Langue de bois, langue de boîte?» (en francès). Migros Magazine, 30-11-2015.
- ↑ Per escrit figura especialment a Martinet, Gilles. Les cinq communismes, 1971.
- ↑ Com per exemple a Tratados de libre comercio (2015), editat per Attac.
- ↑ Generador de discurs novaparlenc (francès)
- ↑ Toledano Buendía, Samuel «La neolengua de Orwell en la prensa actual. La literatura profetiza la manipulación mediática del lenguaje» (en castellà). Revista Latina de Comunicación Social, 62, 2006.
Bibliografia
modifica- Thom, Françoise. Langue de bois et aphasie moderne (en francès).