Nuno Tristão

explorador portuguès

Nuno Tristão (? — costa d'Àfrica, 1446?) fou un navegant portuguès del segle xv, explorador i comerciant d'esclaus a la costa occidental africana. Fou el primer europeu del qual es té notícia que arribà al territori que actualment és la Guinea Bissau, iniciant entre els portuguesos i els pobles d'aquella regió una relació comercial i colonial que es perllongaria fins al 1974.

Plantilla:Infotaula personaNuno Tristão

Escut portuguès, el 1987, dedicat al viatge de Nuno Tristão al riu Gàmbia el 1446 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle XV Modifica el valor a Wikidata
Mort1446 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Guinea Bissau Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatPortugal Portugal
Es coneix perexplorador portuguès d'Àfrica
Activitat
Ocupacióexplorador, marí Modifica el valor a Wikidata
Activitat1441 Modifica el valor a Wikidata - 1446 Modifica el valor a Wikidata

El 1441 Nuno Tristão i Antão Gonçalves foren enviats per l'Infant D. Enric amb la missió d'explorar la costa occidental d'Àfrica al sud del cap Blanc.[1] Amb l'ajuda d'un moro que exercí d'intèrpret, l'expedició encapçalada per Nuno Tristão superà aquell cap, fins aleshores el punt més meridional aconseguit pels exploradors europeus. Durant dos anys es van mantenir en aigües africanes, avançant cap al golf d'Arguin, en l'actual costa de Mauritània, on adquiriren 28 esclaus.

El 1445 Tristão navegà cap a la regió de Guinea, trobant una terra que, en contrast amb les regions desèrtiques situades més al nord, era rica en palmeres i d'altres arbres, alhora que els camps semblaven fèrtils. El 1446 desembarcà en les proximitats de l'actual ciutat de Bissau, iniciant una presència portuguesa durant prop de 500 anys.

Nuno Tristão morí en una data desconeguda, possiblement el 1446, durant un assalt per obtenir esclaus a la costa africana, uns 320 km al sud del Cap Verd.

Referències

modifica
  1. Sánchez Espejo, Carlos. El patronato en Venezuela (en castellà). 2a ed.. Ediciones Edime, 1955, p. 77. 

Bibliografia

modifica
  • João de Barros (1552–59) Décadas da Ásia: Dos feitos, que os Portuguezes fizeram no descubrimento, e conquista, dos mares, e terras do Oriente. Vol. 1 (Dec I, Lib.1-5)
  • Gomes Eanes de Zurara (1453) Crónica dos feitos notáveis que se passaram na Conquista da Guiné por mandado do Infante D. Henrique or Chronica do descobrimento e conquista da Guiné. [Trans. 1896-99 by C.R. Beazley and E. Prestage, The Chronicle of the Discovery and Conquest of Guinea, London: Halykut]
  • Barreto, João (1938) História da Guiné, 1418-1918. Lisbon.
  • Castlereagh, Duncan. Encyclopedia of Discovery and Exploration - The Great Age of Exploration. Aldus Books London, 1971.
  • Castilho, A.M. de (1866) Descripção e roteiro da costa occidental de Africa, desde o cabo de Espartel até o das Agulhas, Lisbon: Impresa Nacional, 2 vols.
  • Cortesão, Armando (1931) "Subsídios para a história do Descobrimento de Cabo Verde e Guiné", Boletim da Agencia Geral das Colonias, No. 75. As reprinted in 1975, Esparsos, vol. 1, Coimbra
  • Duncan Castlereagh, Encyclopedia of Discovery and Exploration - The Great Age of Exploration. Aldus Books London, 1971
  • Leite, Duarte (1941) Acerca da «Crónica dos Feitos de Guinee». Lisbon: Bertrand
  • Magalhães Godinho, Vitorino de (1945) Documentos sôbre a Espansão Portuguesa, 2 vols, Lisbon: Gleba.
  • Peres, Damião (1943) História dos descobrimentos portugueses, Porto: Portucalense.
  • Pimentel, M. (1746) Arte de navegar: em que se ensinam as regras praticas, e os modos de cartear, e de graduar a balestilha por via de numeros, e muitos problemas uteis á navegaçao : e Roteyro das viagens, e costas maritimas de Guiné, Angóla, Brasil, Indias, e Ilhas Occidentaes, e Orientaes. Lisbon: Francisco da Silva
  • Teixera da Mota, Avelino (1946) "A descoberta da Guiné", Boletim cultural da Guiné Portuguesa, Vol. 1. Part 1 in No. 1 (Jan), p.11-68, Pt. 2 in No. 2 (Apr), p.273-326; Pt. 3 in No. 3 (Jul), p.457-509.
  • Teixeira da Mota, Avelino (1972) Mar, além Mar: Estudos e ensaios de história e geographia. Lisbon: Junta de Investigações do Ultramar
  NODES
iOS 2
os 31