Olimpíada d'escacs de 1960

Olimpíada d'escacs de 1960
Tipus	Olimpíades d'escacs
Organitzador	Federació Internacional d'Escacs
Nombre de participants	232
Localització i dates
Localització	Leipzig (Saxònia) 51° 20′ 24″ N, 12° 22′ 30″ E / 51.34°N,12.375°E
Estat	Alemanya
Interval de temps	26 octubre 1960 – 9 novembre 1960
Número d'edició	14 (1960)
Dades estadístiques
Partits	1.600
	← 1958 1962 →

L'olimpíada d'escacs de 1960 fou la catorzena Olimpíada oficial d'escacs. Organitzada per la FIDE, es va celebrar entre el 26 d'octubre i el 9 de novembre a Leipzig, llavors a la RDA (l'edició anterior havia estat a Múnic, a la RFA). Simultàniament es va organitzar una mostra sobre la història dels escacs, que va tenir gran èxit. L'única competició disputada fou un torneig obert.^[1]

Torneig

Hi participaren 232 jugadors de 40 països, que foren dividits en quatre grups de deu equips; al final de la primera fase es programaren tres finals (una pels tres primers classificats de cada grup, una pels successius tres, i l'última pels altres quatre): com que la Final C era composta per 16 equips en comptes de 12, en comptes d'un round robin es va fer servir el sistema suís, per tal que tots els equips juguessin el mateix nombre de matxs.

L'equip de la Unió Soviètica incloïa quatre jugadors que havien estat o serien campions del món: Tal, Botvínnik, Smislov i Petrossian, el primer tauler dels Estats Units era en canvi un jove (de disset anys) Bobby Fischer: el Gran Mestre Samuel Reshevsky va rebutjar la convocatòria, en negar-se a perdre el primer tauler.

Primera fase

En el primer grup no hi va haver batalla per les tres primeres posicions, mentre que Indonèsia i Israel van lluitar per accedir en la Final B, plaça que va ser guanyada finalment per aquests últims. En el segon grup, després de la Unió Soviètica i l'Argentina, s'enfrontaren els Països Baixos, Àustria i Polònia per la tercera plaça d'accés a la Final A: per a la classificació dels primers foren decisives dues victòries consecutives per als holandesos: 3,5-0,5 contra Àustria i contra Itàlia a la darrera ronda.

La classificació del grup tres es va decicir quan Txecoslovàquia vencé Suècia per 4-0; a la darrera ronda hi va haver una gran batalla entre Xile, Espanya i Romania, els primers van perdre l'esperança quan van ser derrotats 4-0 pels Estats Units, mentre que els altres dos empataren en l'última ronda, resultat que classificava els romanesos.

A la següent taula, cada columna representa un grup, s'indiquen en negreta els equips classificats per a la Final A, i en cursiva aquells que van participar en la Final B.

Segona fase

La medalla d'or va ser per als soviètics, que abassegaren a la competició en les primeres rondes, vencent els seus rivals més temuts (Iugoslàvia, els Estats Units, Hongria i Argentina - el dos últims per a 3,5 a 0,5) en les primeres rondes. El seu triomf va ser realçat per medalles individuals: tots els jugadors va guanyar una medalla, i quatre d'elles d'or. Els Estats Units foren segons sense arriscar massa, cinc punts rere els soviètics, però amb un avantatge de dos punts sobre els iugoslaus, que van obtenir el bronze.

El resultat de l'Argentina, va ser més aviat decebedor, ja que només va aconseguir el vuitè lloc, mentre que els amfitrions de la República Democràtica Alemanya ho feren pitjor que l'anterior edició, tot passant de la sisena a la novena posició, i quedarren darrere els alemanys de l'oest.

Resultats absoluts

Final A

Pos.	Equip	Jugadors	Punts^[2]
	Unió Soviètica	GM^[3] Mikhaïl Tal, GM Mikhaïl Botvínnik, GM Paul Keres, GM Víktor Kortxnoi, GM Vassili Smislov, GM Tigran Petrossian	34
	Estats Units	GM Robert Fischer, GM William Lombardy, MI^[4] Robert Byrne, GM Artur Bisguier, GM Nicolas Rossolimo, Raymond Weinstein	29
	Iugoslàvia	GM Svetozar Gligorić, GM Aleksandar Matanović, GM Borislav Ivkov, MI Mario Bertok, Mato Damjanović, Milan Vukčević	27
4	Hongria	GM László Szabó, MI Lajos Portisch, GM Gedeon Barcza, MI István Bilek, Levente Lengyel, MI Gyula Kruger	22,5
5	Txecoslovàquia	GM Luděk Pachman, GM Miroslav Filip, MI Jiří Fichtl, Vlastimir Hort, MI Július Kozma, Maximilián Ujtelky	21,5
6	Bulgària	MI Milko Bobotsov, Nikola Padevsky, MI Oleg Neikirch, MI Atanas Kolarov, MI Nikolai Minev, MI Zdravko Milev	21
7	Argentina	GM Miguel Najdorf, GM Erich Elikases, MI Bernardo Wexler, Osvaldo Bazán, Samuel Schweber, Alberto Foguelman	20,5
8	RFA	GM Wolfgang Unzicker, GM Lothar Schmidt, MI Klaus Darga, Heinz Lehmann, Wolfram Bialas, MI Gerhard Pfeiffer	19,5

Final B

Pos.	Equip	Jugadors	Punts^[2]
13	Suècia	GM^[3] Gideon Ståhlberg, MI^[4] Erik Lundin, Martin Johansson, Zandor Nilsson, Kristian Sköld, Sven Buskenström	27,5
14	Israel	MI Yosef Porath, MI Moshe Czerniak, Izak Aloni, Raaphi Persitz, Yair Kraidman, Emanuel Guthi	26,5
15	Àustria	MI Karl Robatsch, MI Alfred Beni, MI Josef Lovkenc, Karl Janetschek, Kurt Kaliwoda, Werner Groiss	24,5

Final C

La final C es jugà per sistema suís per tal que es jugués el mateix nombre de partides que a les altres finals.

Pos.	Equip	Jugadors	Punts^[2]
25	Filipines	Florencio Campomanes, Melitón Borja, Renato Naranja, Ruben Rejes, Edgar De Castro, Villanueva, Secundino Avecilla^[5]	28,5
26	Indonèsia	Max Wotulo, Arovah Bachtiar, Baswedan, Tan Hiong Liong, Hasian Panggabenan	27,5
27	Mongòlia	Naidan Namzhil, Suren Momo, Gonchich Chalkhasuren, Lhamsuren Myagmarsuren, Baldandorsh, G. Badamgarav	27,5

Resultats individuals

Primer tauler

	Jugador	País	Final	Punts	Partides	Percentatge
"	MI^[4] Karl Robatsch	Àustria	B	13,5	16	84,4
	GM^[3] Mikhaïl Tal	Unió Soviètica	A	11	15	73,3
	GM Robert Fischer	Estats Units	A	13	18	72,2

Segon tauler

Jugador	País	Final	Punts	Partides	Percentatge
GM Mikhaïl Botvínnik	Unió Soviètica	A	10,5	13	80,8
Arinbjörn Guðmundsson	Islàndia	B	11,5	16	71,9
MI Artur Pomar Salamanca	Espanya	B	8,5	12	70,8

Tercer tauler

Jugador	País	Final	Punts	Partides	Percentatge
GM Paul Keres	Unió Soviètica	A	10,5	13	80,8
MI Robert Byrne	Estats Units	A	12	15	80
GM Borislav Ivkov	Iugoslàvia	A	12	16	75

Quart tauler

Jugador	País	Final	Punts	Partides	Percentatge
Lhamsuren Myagmarsuren	Mongòlia	C	16,5	20	82,5
Tan Hiong Liong	Indonèsia	C	16,5	20	82,5
GM^[3] Víktor Kortxnoi	Unió Soviètica	A	10,5	13	80,8

Cinquè tauler (primer suplent)

Jugador	País	Final	Punts	Partides	Percentatge
GM Vassili Smislov	Unió Soviètica	A	11,5	13	88,5
Mato Damjanović	Iugoslàvia	A	7	10	70
Samuel Schweber	Argentina	A	7	10	70

Sisè tauler (segon suplent)

Jugador	País	Final	Punts	Partides	Percentatge
GM Tigran Petrossian	Unió Soviètica	A	12	13	92,3
Emanuel Guthi	Israel	B	9	13	69,2
MI^[4] Gyula Kluger	Hongria	A	6,5	10	65

Notes i referències

↑ Generalment denominat masculí, però era en realitat obert a qualssevol jugadors.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 Només els de la fase final.
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 Gran Mestre
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 Mestre Internacional
↑ Tercer suplent admès per l'organització per substituir un jugador retirat.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Olimpíada d'escacs de 1960

«Olimpíada d'escacs de 1960» (en anglès). OlimpBase.

[1] Generalment denominat masculí, però era en realitat obert a qualssevol jugadors.

[fin-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 Només els de la fase final.

[GM-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 Gran Mestre

[IM-4] 4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 Mestre Internacional

[5] Tercer suplent admès per l'organització per substituir un jugador retirat.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]