Olimpíada d'escacs de 1962

Olimpíada d'escacs de 1962
Tipus	Olimpíades d'escacs
Organitzador	Federació Internacional d'Escacs
Nombre de participants	220
Localització i dates
Localització	Varna (Varna) 43° 12′ 41″ N, 27° 54′ 40″ E / 43.211375°N,27.91108°E
Estat	Bulgària
Interval de temps	15 setembre 1962 – 10 octubre 1962
Número d'edició	15 (1962)
Dades estadístiques
Partits	1.452
	← 1960 1964 →

L'olimpíada d'escacs de 1962 fou la quinzena Olimpíada oficial d'escacs. Organitzada per la FIDE, es va celebrar entre el 15 de setembre i el 10 d'octubre a Varna, Bulgària. L'única competició disputada fou un torneig obert.^[1]

Torneig

Hi participaren 220 jugadors de 37 països; Indonèsia i l'Equador, tot i que s'hi havien inscrit, no van participar. Els equips van ser dividits en quatre grups, i després van disputar tres finals diferents, respectivament, de 12 equips (Final A i B) i 14 equips (Final C): de fet, en aquest últim grup, que va competir amb el sistema suís per tal que hi hagués el mateix nombre de partides a tots els grups, per garantir un nombre parell de competidors, es va afegir un segon equip de Bulgària, que va competir fora de concurs.

El reglament presentava una novetat: estava prohibit que els jugadors pactessin taules abans de la jugada trenta. Aquesta norma va ser aprovada per reduir el nombre de partides que acabaven en empat sense competència real, que havia augmentat en les edicions anteriors. La regla no funcionà bé, perquè era simple fer taules per repetició de jugades.

L'àrbitre principal del torneig era el Gran Mestre txecoslovac Salo Flohr.

Primera fase

Als dos primers grups no hi havia molta competència per a la classificació per en la Final A: al primer les dues Alemanyes, després d'haver empatat entre elles, es van classificar immediatament darrere de la Unió Soviètica, mentre que en el segon grup (amb només vuit participants per l'absència d'Indonèsia i l'Equador) Suïssa i Israel va perdre la seva oportunitat d'obtenir un dels tres primers llocs, a causa de fortes derrotes a les primeres rondes.

Al tercer grup la lluita pel títol es concentrà entre Polònia, Països Baixos i Txecoslovàquia. Els Països Baixos, tot i una arrencada fluixa, va guanyar 4-0 els polonesos, i es classificà a la darrera ronda empatant amb els txecs. Aquests últims, amb la finalitat de classificar-se, tenien l'esperança que França arrenqués mig punt a Polònia, la darrera partida d'aquest enfrontament va ser ajornada, i els txecs van aconseguir salvar el final mitjançant l'estudi de la posició del jugador francès. En el darrer grup Àustria es classificà en vèncer a la darrera ronda Dinamarca, i superant-la. També els cubans, que van empatar a la ronda final amb l'Iran, i els britànics, que havien obtingut dues rondes abans només mig punt contra els argentins.

A la llista següent, cada columna representa un grup, es ressalten en negreta els equips classificats per a la Final A; en cursiva hi ha aquells que van participar en la Final B.

Segona fase

La fase final va començar el 27 de setembre. Després d'una sèrie de victòries mesurades, la Unió Soviètica va arribar al primer lloc després de la sisena ronda, i el va mantenir fins al final del torneig. Els Estats Units i Iugoslàvia la seguien, però a les darreres rondes l'Argentina, superant en seqüència Àustria, Romania i Països Baixos amb ampli marge va ser capaç de recuperar l'avantatge. Al matx de l'última ronda entre els Estats Units i Iugoslàvia, decisiu per a l'atribució de medalles, el joc es va decidir en la primera taula, a la qual Gligorić baté Fischer. Els iugoslaus després van obtenir la plata, mentre que els argentins obtingueren el bronze.

La Unió Soviètica, que s'endugué el cinquè or per equips consecutiu, també va guanyar quatre medalles d'or individuals i una de bronze individual. En particular, Keres va guanyar la seva cinquena medalla individual, sense perdre una sola partida olímpica per cinquena vegada consecutiva.

Resultats absoluts

Final A

Pos.	Equip	Jugadors	Punts^[2]
	Unió Soviètica	GM^[3] Mikhaïl Botvínnik, GM Tigran Petrossian, GM Borís Spasski, GM Paul Keres, GM Iefim Hèl·ler, GM Mikhaïl Tal	31,5
	Iugoslàvia	GM Svetozar Gligorić, GM Petar Trifunović, GM Aleksandar Matanović, GM Borislav Ivkov, MI^[4] Bruno Parma, Dragoljub Minić	28
	Argentina	GM Miguel Najdorf, MI Julio Bolbochán, GM Oscar Panno, MI Raúl Sanguineti, GM Héctor Rossetto, Alberto Foguelman	26
4	Estats Units	GM Robert Fischer, GM Pal Benko, GM Larry Evans, MI Robert Byrne, MI Donald Byrne, Edmar Mednis	25
5	Hongria	GM Lajos Portisch, GM László Szabó, GM István Bilek, GM Gedeon Barcza, MI Levente Lengyel, MI Károly Honfi	23
6	Bulgària	Nikola Padevsky, MI Georgi Tringov, MI Nikolai Minev, MI Atanas Kolarov, MI Zdravko Milev, Luben Popov	21,5
7	RFA	GM Wolfgang Unzicker, MI Klaus Darga, GM Lothar Schmidt, Paul Tröger, Hans-Joachim Hecht, Dieter Mohrlock	21
8	RDA	GM Wolfgang Uhlmann, MI Wolfgang Pietzsch, MI Burkhard Malick, Lothar Zinn, MI Reinhart Fuchs, Heinz Liebert	20,5

Final B

Pos.	Equip	Jugadors	Punts^[2]
13	Espanya	GM^[3] Artur Pomar Salamanca, Jesús Díez del Corral, Pere Puig i Pulido, Eduardo Franco Raymundo, Josep Ridameya Tatché, Tomás Serra Olives	26,5
14	Anglaterra	MI^[4] Jonathan Penrose, Peter Clarke, MI Harry Golombek, John Eric Littlewood, leonard Barden, MI Robert Wade	26,5
15	Israel	MI Yosef Porath, Izak Aloni, MI Moshe Czerniak, Yair Kraidman, Zadok Domnitz, Gedali Shapiro	25

Final C

La Final C es va disputar amb el sistema suís per tal que el nombre de rondes fos el mateix que el de les altres finals.

Pos.	Equip	Jugadors	Punts^[2]
25	Noruega	Svein Johannessen, Per Lindblom, Ragnar Hoen, Arne Vinje Gulbrandsen, Arne Zwain, Eivind Stensholt	32,5
^[5]	Bulgària 2	Filip Filipov, Emil Karastoichev, Georgi Daskalov, Valentin Bogdanov, Teodor Chipev, Evstati Burkhanlarsky	29,5
26	Albània	Ylvi Pustina, Esat Duraku, Eqrem Konçi, Mendim Veizaj, Teodor Siliqi, Fatos Omari	28,5
27	Tunísia	Ridha Belkadi, Khelil Lagha, Behir Kchouk, Kahia, Khaled Mohsen, Khalid Ennigrou	28,5

Resultats individuals

Primer tauler

Jugador	País	Final	Punts	Partides	Percentatge
GM^[3] Friðrik Ólafsson	Islàndia	B	14	18	77,8
MI^[4] Jonathan Penrose	Anglaterra	B	12,5	17	73,5
GM Miguel Najdorf	Argentina	A	12,5	17	73,5

Segon tauler

Jugador	País	Final	Punts	Partides	Percentatge
GM Tigran Petrossian	Unió Soviètica	A	10	12	83,3
GM Pal Benko	Estats Units	A	8	12	66,7
Jesús Díez del Corral	Espanya	B	10,5	16	65,6

Tercer tauler

Jugador	País	Final	Punts	Partides	Percentatge
GM Borís Spasski	Unió Soviètica	A	11	14	78,6
GM István Bilek	Hongria	A	10	14	71,4
MI Vlasimil Hort	Txecoslovàquia	A	12	17	70,6

Quart tauler

Jugador	País	Final	Punts	Partides	Percentatge
GM^[3] Borislav Ivkov	Iugoslàvia	A	13,5	16	84,4
MI^[4] Raúl Sanguineti	Argentina	A	13,5	16	84,4
GM Paul Keres	Unió Soviètica	A	9,5	13	73,1

Cinquè tauler (primer suplent)

Jugador	País	Final	Punts	Partides	Percentatge
GM Iefim Hèl·ler	Unió Soviètica	A	10,5	12	87,5
MI Donald Byrne	Estats Units	A	9,5	12	79,2
MI Levente Lengyel	Hongria	A	8,5	12	70,8

Sisè tauler (segon suplent)

Jugador	País	Final	Punts	Partides	Percentatge
GM Mikhaïl Tal	Unió Soviètica	A	10	13	76,9
Bjørn Brinck-Claussen	Dinamarca	B	9	12	75
MI Robert Wade	Anglaterra	B	6	12	50

Notes i referències

↑ Generalment denominat masculí, però era en realitat obert a qualssevol jugadors.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 Només els de la fase Final.
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 Gran Mestre
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 Mestre Internacional
↑ Fora de la classificació, en tant que participant només per igualar el nombre d'equips participants a la Final C

Enllaços externs

«Olimpíada d'escacs de 1962» (en anglès). OlimpBase.

[1] Generalment denominat masculí, però era en realitat obert a qualssevol jugadors.

[fin-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 Només els de la fase Final.

[GM-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 Gran Mestre

[IM-4] 4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 Mestre Internacional

[5] Fora de la classificació, en tant que participant només per igualar el nombre d'equips participants a la Final C

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]