Va sorgir com a residència d'un santó de nom Hamad ibn Muhammad al-Mashyakhi, conegut com a Ead o Walad Umm Maryum (1645-1729). Ismaïl Paixà d'Egipte va utilitzar la població com a base, i s'hi va construir un fort per controlar l'accés a Khartum des d'occident. El Mahdí Muhàmmad Àhmad la va ocupar el 5 de gener de 1885, seguint Khartum al cap de tres setmanes. El Mahdi la va establir com a capital del seu estat; hi va morir el 22 de juny de 1885. Es va engrandir sota el successor, Abd Allah ibn Muhammad. Edificis notables foren: la tomba del Mahdi, la casa del Khalifa (avui Museu), l'arsenal (avui camp de futbol), el tresor i la presó. La població va créixer molt el 1888-1889 quan el khalifa hi va establir als seus parents i membres de la seva tribu els taaisha i Bakkara del Dar Fur. Els anglesos la van reconquerir a la batalla d'Omdurman el 1898.[1]
Durant el condomini angloegipci, la capital va retornar a Khartum. Un col·legi musulmà fundat el 1912 va esdevenir després de la independència la universitat islàmica. El 1977 la població era de 289.000 habitants.
| Any
|
Població[2]
|
| 1909 (Cens)[3]
|
42.779
|
| 1941
|
116.196
|
| 1956
|
113.600
|
| 1973
|
299.399
|
| 1983
|
526.284
|
| 1993
|
1.271.403
|
| 2007 (Estimació)
|
3.127.802
|
| 2008
|
2.395.159
|
| 2010
|
2.577.780
|
- Holt, The Mahdist state in the Sudan, 1881-1898, Oxford, 1970.
