Oryza sativa
Oryza sativa és la més comuna de les dues espècies d'arròs conreades com a cereal, l'altra espècie és O. glaberrima, arròs africà. Va ser domesticat per primera vegada a la conca del riu Yangtze a la Xina fa entre 13.500 i 8.200 anys.[1][2][3][4]
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Font de | arròs, Saccharum Granorum, Oryzae Semen, Oli de segó d'arròs, oli d'arròs, arròs germinat i oli d'arròs germinat |
| Planta | |
| Tipus de fruit | cariopsi |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Poales |
| Família | Poaceae |
| Tribu | Oryzeae |
| Gènere | Oryza |
| Espècie | Oryza sativa L., 1753 |
Oryza sativa pertany al gènere Oryza i al clade BOP de la família de les gramínies Poàcies. Amb un genoma format per 430 mbp a través de 12 cromosomes, és conegut per ser fàcil de modificar genèticament i és un organisme model per a l'estudi de la biologia de cereals i monocotiledonis.[5]
Botànica
modificaL'espècie té una tija erecta que creix de 80 a 120 cm d'alt, amb una superfície llisa. La fulla és lanceolada, llarg, i creix a partir d'una lígula.[6]
Classificació
modificaOryza sativa conté dues subespècies principals: la varietat japonica o sinica enganxosa i de gra curt i la varietat no enganxosa i de gra llarg. Japonica es va domesticar a la vall del Iang-Tsé fa entre 9 i 6.000 anys,[7] i les seves varietats es poden conrear en camps secs (es conrea principalment submergit al Japó), a l'est asiàtic temperat, zones altes del sud-est asiàtic i elevacions elevades a El sud d'Àsia, mentre que l'índica es va domesticar al voltant del Ganges fa 8.500-4.500 anys,[7] i les seves varietats són principalment arròs de terra baixa, cultivats majoritàriament submergits, a tota l'Àsia tropical. El gra d'arròs es presenta en una varietat de colors, com ara arrossos blancs, marrons, negres, morats i vermells.[8][9]
Una tercera subespècie, que és de gra ampli i prospera en condicions tropicals, es va identificar a partir de la morfologia i inicialment es va anomenar javanica, però ara es coneix com a tropical japonica. Alguns exemples d'aquesta varietat inclouen els conreus de gra mitjà "Tinawon" i "Unoy", que es conreen a les terrasses d'arròs d'alta alçada de les muntanyes de la Cordillera al nord de Luzon, a les Filipines.[10]
Glaszmann (1987) va utilitzar isoenzims per classificar O. sativa en sis grups: japonica, aromatic, indica, aus, rayada i ashina.[11] dfas fads
Garris et al. (2004) van utilitzar repeticions de seqüències simples per classificar O. sativa en cinc grups: japonica temperada, japonica tropical i aromàtica comprenen les varietats japonica, mentre que indica i aus comprenen les varietats índica.[12] dfas dsf a
Nomenclatura i taxonomia
modificaL'arròs s'ha conreat des de l'antiguitat i oryza és una paraula llatina clàssica per a l'arròs mentre que sativa significa "cultivat". asdf adsf a
Referències
modifica- ↑ Normile, Dennis Science, 275, 5298, 1997, pàg. 309–310. DOI: 10.1126/science.275.5298.309.
- ↑ Vaughan, D.A.; Lu, B.; Tomooka, N. Plant Science, 174, 4, 2008, pàg. 394–408. DOI: 10.1016/j.plantsci.2008.01.016.
- ↑ Harris, David R. The Origins and Spread of Agriculture and Pastoralism in Eurasia. Psychology Press, 1996, p. 565. ISBN 978-1-85728-538-3.
- ↑ Zhang, Jianping; Lu, Houyuan; Gu, Wanfa; Wu, Naiqin; Zhou, Kunshu PLOS ONE, 7, 12, 17-12-2012, pàg. e52146. Bibcode: 2012PLoSO...752146Z. DOI: 10.1371/journal.pone.0052146. PMC: 3524165. PMID: 23284907 [Consulta: free].
- ↑ Haberer, Georg; Mayer, Klaus F.X.; Spannagl, Manuel Current Opinion in Plant Biology, 30, 01-04-2016, pàg. 33–40. DOI: 10.1016/j.pbi.2016.01.004. ISSN: 1369-5266.
- ↑ Catindig, J.L.A. «Oryza sativa». Rice Knowledge Bank. International Rice Research Institute, n.d.. [Consulta: 29 juny 2023].
- ↑ 7,0 7,1 Purugganan, Michael D.; Fuller, Dorian Q. Nature, 457, 7231, 2009, pàg. 843–848. Bibcode: 2009Natur.457..843P. DOI: 10.1038/nature07895. ISSN: 0028-0836. PMID: 19212403.
- ↑ Oka (1988)
- ↑ Mohammadi Shad, Z.; Atungulu, G. Journal of Stored Products Research, 81, 3-2019, pàg. 91–99. DOI: 10.1016/j.jspr.2019.02.002 [Consulta: free].
- ↑ CECAP, PhilRice and IIRR.
- ↑ Glaszmann, J. C. Theoretical and Applied Genetics, 74, 1, 5-1987, pàg. 21–30. DOI: 10.1007/BF00290078. PMID: 24241451.
- ↑ Garris, Amanda J.; Tai, T. H.; Coburn, J.; Kresovich, S.; McCouch, S. Genetics, 169, 3, 2004, pàg. 1631–1638. DOI: 10.1534/genetics.104.035642. PMC: 1449546. PMID: 15654106.