Oxigenació (medi ambient)
L'oxigenació pot ser important per la sostenibilitat d'un ecosistema. L'oxigen insuficient (hipòxia ambiental) pot tenir lloc en masses d'aigua com les basses i els rius, i tendeixen a suprimir la presència d'organismes aerobis com els peixos. La desoxigenació incrementa la població relativa d'organismes anaerobis com les plantes i alguns bacteris, resultant en la mort de peixos i altres efectes adversos. Els efectes nets són els d'alterar l'equilibri en la natura per l'increment d'espècies anaeròbies per sobre de les aeròbies.
En els ambients aquàtics la saturació d'oxigen és una mesura relativa de la quantitat d'oxigen (O₂) dissolt en l'aigua. La supersaturació de vegades pot ser perjudicial per als organismes i causar danysa per descompressió. L'oxigen dissolt (DO) es mesura en unitats de mil·lilitres O₂ per litre (ml/L), mil·limols O₂ per litre (mmol/L), mil·ligrams O₂ per litre (mg/L) i mols O₂ per metre cúbic (mol/m³). Per exemple, en aigua dolça sota la pressió atmosfèrica a 20 °C, O₂ la saturació és a 9,1 mg/L.
Les taules de solubilitat (basades sobre la temperatura) i les correccions per a diferents salinitats i pressions es poden trobar al web USGS web site:[1]
On ln és el logaritme neperià i les altres variables prenen els següents valors:
A1 | = | -173.4292 | B1 | = | -0.033096 | |
A2 | = | 249.6339 | B2 | = | 0.014259 | |
A3 | = | 143.3483 | B3 | = | -0.001700 | |
A4 | = | -21.8492 | ||||
T | = | temperatura (kelvin) | S | = | salinitat (g/kg) |
Per convertir la DO calculada a dalt de ml/L a mg/L, multiplicar la resposta per (P/T)*0.55130, P=mmHg, T=Kelvin
El contingut d'oxigen en l'aigua es pot mesurar afegint quantitats iguals d'ions de manganès i de iode en una solució alcalina a una mostra d'aigua. Això es titula contra tiosulfat de sodi amb midó com indicador i es determina la concentració d'oxigen.
Referències
modifica- ↑ Weiss, R. «The solubility of nitrogen, oxygen, and argon in water and seawater». Deep-Sea Res., 17, 1970, pàg. 721–35.