Palau de Pena
El Palau Nacional de Pena (en portuguès Palácio Nacional da Pena) fou una de les principals residències de la família reial portuguesa durant el segle xix i alhora constitueix una de les màximes expressions del romanticisme a Portugal.[1]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Palau i patrimoni cultural  | |||
| Part de | Cultural Landscape of Sintra (en)  | |||
| Arquitecte | Wilhelm Ludwig von Eschwege | |||
| Construcció | 2024 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Neo-Manueline (en) arquitectura eclèctica neoàrab Manuelí | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sintra (Santa Maria e São Miguel, São Martinho e São Pedro de Penaferrim) (Portugal) (en) | |||
| Localització | São Pedro de Penaferrim (en) | |||
| ||||
| Monument nacional de Portugal | ||||
| Identificador | 69855 | |||
| Activitat | ||||
| Fundador | Ferran II de Portugal | |||
| Propietat de | Ferran II de Portugal | |||
| Lloc web | parquesdesintra.pt… | |||
Història
modificaFou el príncep Ferran de Saxònia-Coburg Gotha, espòs de la reina Maria II de Portugal, qui manà la construcció del palau de Pena l'any 1836.[2] El príncep, catòlic d'origen alemany, s'enamorà de la zona de Sintra en una excursió que realitzà junt amb la seva esposa. En aquesta excursió, la parella reial pogué contemplar les ruïnes d'un antic monestir devastat arran del terratrèmol de 1755.[3] El monestir havia estat dels monjos jerònims i fou construït, originàriament, pel rei Joan II i transformat, de forma substancial, pel rei Manuel I que, en compliment d'una promesa, ordenà la reconstrucció del monestir en honor de Nossa Senhora da Pena, la marededéu de la Penya (Palácio da Pena vol dir precisament 'palau de la Penya', en referència a la seva situació sobre un turó escarpat), i el donà a l'orde de Sant Jeroni.[4]
Amb el terratrèmol de 1755, la capital portuguesa i tota l'àrea que l'envolta quedà molt malmesa: dins aquesta àrea s'hi trobava la zona de Sintra i l'esmentat monestir. Aquestes ruïnes únicament conservaven intacta la capella amb un magnífic retaule d'alabastre atribuït a Nicolau de Chanterenne. Ferran de Saxònia adquirí el monestir l'any 1838 i, junt amb el monestir, l'enorme propietat de la muntanya de Sintra, dins la qual hom hi trobava diverses vil·les o l'anomenat castell dels Moros (Castelo dos Mouros).[2]
La reconstrucció fou lenta i costosa, i finalment esdevingué un recinte exuberant en el qual es poden contemplar diferents estils que van des del neogòtic fins al neoislàmic, passant pel neorenaixement i una visió pseudomanuelina que converteixen l'espai en un ambient clarament exòtic. A més a més, als vessants de la muntanya s'hi construí un magnífic parc anglès que, junt amb el palau, esdevingué una icona de l'arquitectura portuguesa.
Aviat s'adaptà el palau com a residència d'estiu de la família reial. Nombroses col·leccions reials es traslladaren al palau i alhora es crearen rics ornaments, que anaren des dels cèlebres estucs fins a parets pintades a l'oli. Per tot plegat, la UNESCO declarà Sintra com a Patrimoni de la Humanitat.[5]
Referències
modifica- ↑ «Convento de São Jerónimo / Palácio Nacional da Pena» (en anglès). Patrimonio Cultural - SIPA – Sistema de Informação para o Património Arquitetónico. [Consulta: 23 juliol 2023].
- ↑ 2,0 2,1 Silva, Raquel Henriques; Leal, Joana Cunha; Flor, Pedro «Revista de História da Arte. Série W. Collecting through connections.». Revista de História da Arte. Série W. Collecting through connections., 3, 2015. ISSN: 2182-3294.
- ↑ Montgomery, Denis. Closing the Circle (en anglès). Lulu.com, p. 332. ISBN 978-0-557-59633-1.
- ↑ Kullberg, José Carlos; Prego, António «The Historical Importance and Architectonic Relevance of the “Extinct” Arrábida Breccia» (en anglès). Geoheritage, 11, 1, 01-03-2019, pàg. 87–111. DOI: 10.1007/s12371-017-0272-x. ISSN: 1867-2485.
- ↑ «Cultural Landscape of Sintra» (en anglès). UNESCO World Heritage Centre. [Consulta: 23 juliol 2023].
