Partit Comunista Portuguès
El Partit Comunista Portuguès, (Partido Comunista Português pron. AFI [pɐɾ'tiðu kumu'niʃtɐ puɾtu'ɣeʃ]), o PCP, és un partit polític comunista de Portugal.
(pt) Partido Comunista Português  | |||||
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | PCP | ||||
| Tipus | partit comunista | ||||
| Ideologia | comunisme marxisme-leninisme | ||||
| Alineació política | extrema esquerra | ||||
| Història | |||||
| Creació | 6 març 1921, Lisboa | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Esquerra Unida Europea-Esquerra Verda Nòrdica | ||||
| Membres | 54.280 (2016) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Secretari general | Bento António Gonçalves (1929–1942) Júlio Fogaça (1942–1961) Álvaro Cunhal (1961–1992) Carlos Carvalhas (1992–2004) Jerónimo de Sousa (2004–2022) Paulo Raimundo (2022–) | ||||
| Secretari General | Paulo Raimundo | ||||
| Propietari de | |||||
| Part de | Coalició Democràtica Unitària | ||||
| Assemblea de la República Portuguesa (2022) | 6 / 230 | ||||
| Parlament Europeu (2019) | 2 / 720 | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| Lloc web | pcp.pt | ||||
| |||||
És un dels partits polítics més antics i amb més història dels que encara avui existeixen i continuen actius. Té diputats a l'Assemblea de la República portuguesa i al Parlament Europeu, on està integrat al grup GUE-NGL. L'actual líder és Paulo Raimundo.[1]
Història
modificaEl PCP va ser fundat el 1921 com a Secció Portuguesa de la Internacional Comunista (Comintern). Il·legalitzat a les acaballes dels anys 20, el PCP va tenir un papel fonamental a l'oposició al règim dictatorial, l'Estat Nou, conduït per António de Oliveira Salazar (1933-1968) i per Marcelo Caetano (1968-1974). Aleshores, el PCP era el partit (llavors clandestí) més organitzat i més fort dels opositors. Va ser suprimit constantment per la policia política, la PIDE, que va obligar els seus membres a viure a la clandestinitat, sota l'amenaça de presó, tortura o assassinat. Després de la Revolució dels Clavells, el 25 d'abril del 1974, els trenta-sis membres del Comité Central, entre tots, ja havien complert més de tres-cents anys de presó.
Després de la dictadura, el PCP es va convertir en una de les principals forces polítiques del nou règim (ja democràtic), principalment entre la classe treballadora, i continua sent popular en amplis sectors de la societat portuguesa, principalment a les zones rurals de l'Alentejo i del Ribatejo, i a zones industrials com Lisboa i Setúbal, on governa alguns municipis.
El PCP publica el periòdic setmanal Avante!, fundat el 1931, i la revista bimestral O Militante.
Des del 1986, el PCP forma part de la Coalició Democràtica Unitària Coligção Democrática Unitária, CDU), amb el Partit Ecologista "Els Verds" (Partido Ecologista "Os Verdes", PEV) i la Intervenció Democràtica (Intervenção Democràtica, ID).
El congrés més recent, el dissetè, de novembre de 2005, va elegir Jerónimo de Sousa, un antic treballador metal·lúrgic, com a secretari general.
A les eleccions legislatives portugueses del 20 de febrer de 2005, el PCP va obtenir el 7,60% dels vots (430.000) i 12 diputats (entre 230); el PEV, 2.
A les eleccions municipals de 2005, el PCP va recuperar 7 ajuntaments; en té 32 (de 308), la majoria dels quals a l'Alentejo i a Setúbal, i manté algunes assemblees municipals. L'administració local del PCP es preocupa bàsicament per impedir la privatització de l'aigua, pel finançament de la cultura i de l'educació, per facilitar l'acès a l'esport, per la salut, per promoure la democràcia participativa i per prevenir la corrupció. La presència dels verds a la coalició manté també l'ull viu amb els afers de l'ambient, como ara el reciclatge i el tractament de les aigüeas.
El treball del PCP segueix ara el programa "Democràcia avançada al llindar del segle XXI", que tracta: descriminalització de l'avortament, drets dels treballadors, augment dels costos dels Serveis de Salut i d'Educació, baixos salaris i pensions, imperialisme i guerra, solidaritat amb altres països, com l'Iraq, l'Afganistan, Palestina, Cuba i el País Basc.
El PCP té dos diputats (Ilda Figueiredo i Pedro Guerreiro) al Parlament Europeu, després d'arribar als 9,2% dels vots el 2004. Formen part de l'Esquerra Unitària Europea - Esquerra Verda Nórdica.
El PCP té una editorial, Edições Avante!, que publica i ven llibres relacionats amb el partit o amb el marxisme.
Tots els anys, el primer cap de setmana de setembre, el PCP organitza la Festa do Avante! a Amora, municipi del Seixal.
Resultats electorals
modificaEleccions generals
modifica| Data | Vots | % | +/- | Diputats | +/- | Candidat | Aliança |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1975 | 711.935 | 12,46 (3r) | Nou | 30 / 250 |
Nou | Álvaro Cunhal | - |
| 1976 | 788.830 | 14,39 (4t) |  1,93
|
40 / 263 |
10
|
- | |
| 1979 | 1.129.322 | 18,80 (3r) | 4,41
|
44 / 250 |
4
|
APU | |
| 1980 | 1.009.505 | 16,75 (3r) |  2,05
|
39 / 250 |
5
|
APU | |
| 1983 | 1.031.609 | 18,07 (3r) | 1,32
|
41 / 250 |
2
|
APU | |
| 1985 | 898.281 | 15,49(4t) | 2,58
|
35 / 250 |
6
|
APU | |
| 1987 | 689.137 | 12,14 (3r) | 3,35
|
29 / 250 |
6
|
CDU | |
| 1991 | 504.583 | 8,80 (3r) | 3,34
|
15 / 230 |
14
|
CDU | |
| 1995 | 506.157 | 8,57 (4t) | 0,23
|
13 / 230 |
2
|
Carlos Carvalhas | CDU |
| 1999 | 487.058 | 8,99 (3r) | 0,42
|
15 / 230 |
2
|
CDU | |
| 2002 | 379.870 | 6,94 (4t) | 2,05
|
10 / 230 |
5
|
CDU | |
| 2005 | 433.369 | 7,54 (3r) | 1,40
|
12 / 230 |
2
|
Jerónimo de Sousa | CDU |
| 2009 | 446.994 | 7,86 (5è) | 0,32
|
13 / 230 |
1
|
CDU | |
| 2011 | 441.147 | 7,90 (4t) | 0,04
|
14 / 230 |
1
|
CDU | |
| 2015 | 445.980 | 8,25 (4t) | 0,35
|
15 / 230 |
1
|
CDU | |
| 2019 | 332.473 | 6,33 (4t) | 1,92
|
10 / 230 |
5
|
CDU | |
| 2022 | 242.478 | 4,29 (6è) | 2,04
|
6 / 230 |
4
|
CDU | |
| 2024 | 205,551 | 3.2 | 1,09
|
4 / 230 |
2
|
Paulo Raimundo | CDU |
Eleccions presidencials
modifica| Resultats | ||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Any | Candidat | Vots | % | Escollit | ||||
| 1976 | ||||||||
| 1980 | ||||||||
| 1986 | ||||||||
| 1991 | ||||||||
| 1996 | ||||||||
| 2001 | ||||||||
| 2006 | ||||||||
| 2011 | ||||||||
| 2016 | ||||||||
| 2021 | ||||||||
Notes:
- Al 1980, Carlos Brito es va retirar en favor de Ramalho Eanes.
- Al 1986, en la segona ronda, el PCP va recolzar a Mário Soares.
- Al 1996, Jerónimo de Sousa es va retirar en favor de Jorge Sampaio.
Eleccions europees
modifica| Data | Vots | % | +/- | Diputats | +/- |
|---|---|---|---|---|---|
| 1987 | 646.640 | 11,81 (4t) | 3 / 24 |
||
| 1989 | 594.961 | 14,88 (3r) | 3,07
|
4 / 24 |
1
|
| 1994 | 339.283 | 11,22 (4t) | 3,66
|
3 / 25 |
1
|
| 1999 | 358.404 | 10,65 (3r) | 0,57
|
2 / 25 |
1
|
| 2004 | 308.858 | 9,47 (3r) | 1,18
|
2 / 24 |
= |
| 2009 | 379.787 | 10,64 (4t) | 1,17
|
2 / 22 |
= |
| 2014 | 416.151 | 12,7 (3r) | 2,06
|
3 / 21 |
1
|
| 2019 | 228.156 | 6,88 (4t) | 5,82
|
2 / 21 |
1
|
| 2024 | 162,734 | 4.12 (6è) | 2.76
|
1 / 21 |
1
|
Líders
modifica| Període | Secretari general | |
|---|---|---|
| 1921-1929 | 
|
José Carlos Rates |
| 1929-1942 | 
|
Bento Gonçalves |
| 1942-1961 | Vacant | |
| 1961-1992 | 
|
Álvaro Cunhal |
| 1992-2004 | 
|
Carlos Carvalhas |
| 2004-2022 | 
|
Jerónimo de Sousa |
| 2022-Actualitat | 
|
Paulo Raimundo |
Referències
modifica- ↑ «Secretário-Geral do PCP» (en portuguès). [Consulta: 1r gener 2022].
Enllaços externs
modifica