Partit Democràtic (Japó, 1998)

El Partit Demòcratic del Japó (en japonès: 民主党, transliterat: Minshutō) és un partit polític sorgit al Japó l'any 1998 ençà de la fusió de diversos partits de l'oposició: un antic Partit Demòcrata, el Partit del Bon Govern (Minseitō), el Nou Partit de la Fraternitat (Shintō-yūai) i el Partit de la Reforma Democràtica (Minshu-Kaikaku-Rengō). A les eleccions celebrades l'agost de 2009 el Partit Demòcrata va guanyar per una àmplia majoria al seu gran rival el Partit Liberal Demòcratic del Japó (PLD) trencant així 55 anys de govern pràcticament ininterromput del PLD. El líder del Partit Demòcrata, Yukio Hatoyama va ser nomenat primer ministre del Japó el 16 de setembre de 2009.

民主党
Minshutō
Partit Democratic del Japó

(ja) 民主党
Mascota	Minshu-kun (en)
Dades
Nom curt	PDJ i DPJ
Tipus	Partit polític japonès
Ideologia	Social-liberalisme, Socialdemocràcia
Alineació política	centrisme
Història
Reemplaça	Partit Democràtic Good Governance Party (en) New Fraternity Party (en) Unió de la Reforma Democràtica
Creació	8 de gener de 1998
Data de dissolució o abolició	27 d'abril de 2016
Reemplaçat per	Partit Democràtic
Activitat
Membre de	Aliança de Demòcrates
Membres	326.974 (2012)
Governança corporativa
Seu	Nagatachō (Japó)
Presidència	Yukio Hatoyama
Secretari general	Ichiro Ozawa
Afiliació internacional	Aliança de Demòcrates
Representació	109 Consellers 308 Representants
Altres
Color
Lloc web	http://www.dpj.or.jp/
Localització geogràfica

Història

El Partit Demòcrata del Japó va ser fundat el 27 d'abril de 1998, el nou partit començà amb 93 membres a la cambra dels representants y 38 a la cambra dels consellers, en la primera convenció del partit es designà l'ex ministre de benestar social Naotso Kan com a president del partit i a l'exprimer ministre Tsutomu Hata com a secretari general.

El 24 de setembre de 2003 el Partit Demòcrata es fusiona amb un petit partit de centredreta el Patit Liberal d'Ichirō Ozawa aquesta decisió va ser presa en vistes a les eleccions de 2003, aquesta fusió reportà immediatament 8 escons més al PDJ (els que ja tenia el Partit Liberal).

A les eleccions del 2003 el PDJ va obtenir un total de 178 escons, per davall de les expectatives del mateix partit, no obstant queda demostrada així la força del nou partit. Arran d'un escàndol Naoto Kan va haver de dimitir, el seu substitut com a president del partit va ser el liberal moderat Katsuya Okada.

A les eleccions del 2004 a la cambra de consellers per primera vegada el PDJ supera en nombre de vots al PLD, però el sistema de repartiment d'escons va fer que el PDJ només n'obtingués 79 pels 114 del PLD, però una vegada més el PDJ demostrava que podia arribar a guanyar al PLD.

El 2005 a les eleccions anticipades convocades per Junichiro Koizumi a causa de les protestes pel seu pla de privatització de l'empresa postal japonesa el PDJ va sofrir un gran revés al perdre 62 dels seus representants a la Dieta, a la vista dels resultats Katsuya Okada va dimitir doncs havia promès una victorià del PDJ i portar-lo al poder. Va ser reemplaçat per Seiji Maehara.

Maehara va estar al front del partit durant mig any, va liderar les crítiques al partit del govern del president Junichiro Koizumi, sobretot en l'escàndol de les connexions entre els membres del PLD i l'empresa Livedoor però en intentar utilitzar un correu electrònic fals per establir aquest vincle va deixar molt malmesa la reputació de Maehara, Maehara va haver d'acabar dimitint el 31 de març de 2006 El 7 d'abril del mateix any es varen celebrar eleccions per elegir al nou líder del partit, resulta elegit Ichirō Ozawa.

A les eleccions a la cambra dels consellers del 2007 on es renovaven la meitat dels escons d'un total de 242 el PDJ aconseguí 60 dels 121 escons que es renovaven.

Ozawa va haver de dimitir com a líder del partit el maig del 2009 a causa d'un escàndol amb la recaptació de fons, el succeí a la presidència del partit Yukio Hatoyama, Ozawa passà a ser secretari general del partit.

Naoto Kan va dimitir com a primer ministre del Japó el 26 d'agost del 2011 després que el Parlament japonès aprovés dues lleis promogudes per ell per a canalitzar la reconstrucció del país després del Terratrèmol i tsunami del Japó del 2011 i l'accident nuclear de Fukushima I. La Cambra de Representants es va dissoldre el 16 de novembre de 2012 a proposta del nou primer ministre Yoshihiko Noda. Les eleccions generals japoneses de 2012 van ser un desastre total per al Partit Democràtic, que va perdre les tres quartes parts dels seus 230 escons a la cambra baixa per acabar amb només 57 sent el pitjor rendiment d'un partit de govern després de a la Segona Guerra Mundial.

Filosofia

El partit Demòcrata està totalment en contra de l'statu quo i dels governs del PLD, el PDJ sosté que la burocràcia japonesa és massa gran i ineficient, el partit demòcrata vol acabar amb la presa de decisions sobre la base dels interessos creats i crear un nou sistema més flexible i eficient.

El partit Demòcrata argumenta que el lliure mercat és el millor sistema pel Japó, la postura que ells defensen és que el PDJ representa als "ciutadans, consumidors i als que paguen impostos" sense afavorir ni el lliure mercat ni l'estat del benestar, concebent l'actuació del govern com una actuació limitada per afavorir l'autosuficiència dels individus.

El Partit Demòcrata pretén establir un govern més transparent, amb una estructura més descentralitzada donant major protagonisme als organismes locals, afavorint així una societat més justa i amb regles més justes. El partit demòcrata pretén introduir a la constitució "la sobirania popular, el respecte als drets humans i el pacifisme" Tenir una política internacional de no-intervenció, per la coexistència mútua i per restaurar la confiança del món en el Japó.

D'entre les propostes del PDJ es poden destacar: la reestructuració de l'administració pública, l'assignació de 26.000 iens per fill, retallar l'impost del gas, ajudes per als agricultors, matrícules gratuïtes per les escoles secundàries públiques, la prohibició del treball temporal al sector industrial, apujar el salari mínim en 1000 iens i congelar els impostos durant els pròxims 4 anys.

Faccions

EL PDJ en té moltes faccions, encara que no està tan diversificat com el PLD, els grups estan ordenats del més influent al que menys influença té:

• Isshin-kai: donen suport al creador del Partit Liberal Ichiro Ozawa compten amb uns 50 membres.
• Ryoun-kai: la segona facció més conservadora. La major part dels seus membres provenen del Partit Sakigake, compten amb 40 escons a l'assemblea i estan liderats per Seiji Maehara i Yoshihiko Noda.
• Seiken koyaku wo Jitsugen suru kai: format per desertors del PLD i liderats per l'actual president del partit Yukio Hatoyama, compten amb uns 30 escons a l'assemblea.
• Minsha Kyokai: format per membres del centrista Partit Socialdemòcrata que es fusionà amb el PDJ. Compten amb 25 escons a l'assemblea i són liderats per Tatsuo Kawabata.
• Kuni no katachi kenkyukai: facció liberal liderada pel fundador del partit Naoto Kan. Compten amb uns 20 escons a l'assemblea.
• Shin seikyoku kondankai: la facció més a l'esquerra, formada pels fundadors del Partit Socialista Japonés que deixaren el partit per ser massa radical. Compten amb uns 20 escons i són liderats per Takahiro Yokomichi.

El Club dels independents és un petit partit polític que forma una entitat política amb el PDJ a les dues cambres.

Presidents del PDJ

1. Naoto Kan (27 d'abril de 1998 – 25 de setembre de 1999)
2. Yukio Hatoyama (25 de setembre de 1999 – 10 de desembre de 2002)
3. Naoto Kan (10 de desembre del 2002 – 18 de maig del 2004)
4. Katsuya Okada (18 de maig del 2004 – 17 de setembre del 2005)
5. Seiji Maehara (17 de setembre del 2005 – 7 d'abril del 2006)
6. Ichirō Ozawa (7 d'abril del 2006 – 16 de maig del 2009)
7. Yukio Hatoyama (16 de maig del 2009 –)