Pàtara
Pàtara (en grec antic: Πάταρα) va ser una ciutat de l'antiga Grècia situada a la regió de Lícia. Era un port comercial no molt lluny de la desembocadura del riu Xantos.
| ||||
| Tipus | jaciment arqueològic  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Lycia et Pamphylia (Antiga Roma) (en)  i Kaş (Turquia) | |||
| ||||
| Característiques | ||||
| Travessa | Lícia, regne de Macedònia, Imperi Romà d'Orient, període hel·lenístic d'Egipte, Imperi Selèucida, Turquia, antiga Roma i Rodes | |||
| Història | ||||
| Creació | segle VIII aC | |||
| Data de dissolució o abolició | segle XIII | |||
| Període | Imperi Romà | |||
| Lloc web | pataraexcavations.org | |||
Segons la tradició la va fundar Pàtar, fill d'Apol·lo, i tenia un oracle dedicat a aquest déu, el segon més famós després del de Delfos. Segons Estrabó, Ovidi i altres, l'oracle s'anomenava d'Apol·lo Patareu. Heròdot diu que l'oracle era interpretat per una sacerdotessa i es podia consultar només en uns períodes determinats de l'any. Segons els antics, havia estat un establiment fenici que posteriorment havia estat colonitzat per doris de Creta.[1]
No va ser una ciutat important fins a l'època hel·lenística. Al segle iii aC, segons Estrabó, Ptolemeu II Filadelf (284-246 aC) la va engrandir i li va donar el nom d'Arsínoe per la seva esposa Arsínoe II, però va recuperar més tard el de Pàtara. Sota els romans va ser una de les principals ciutats de Lícia, i és esmentada per diversos autors. A la caiguda de l'Imperi era seu de bisbes, que apareixen a les actes d'alguns concilis.[1]
De les seves ruïnes (en turc anomenades Patera) destaca el teatre, construït en temps d'Antoní Pius.[1]
Referències
modifica