Paul-Henri Spaak

Paul-Henri Charles Spaak (Schaarbeek, Bèlgica 1899 - Braine-l'Alleud 1972) fou un polític belga, tres vegades Primer Ministre de Bèlgica, que fou President de l'Assemblea Comuna de la Comunitat Europea del Carbó i l'Acer (CECA) i Secretari General de l'OTAN.

Paul-Henri Spaak

Nom original	(nl) Paul Henri Spaak
Biografia
Naixement	(nl) Paul Henri Charles Spaak 25 gener 1899 Schaerbeek (Bèlgica)
Mort	31 juliol 1972 (73 anys) Braine-l'Alleud (Bèlgica)
Sepultura	Braine-l'Alleud
30è Primer Ministre de Bèlgica
15 de març de 1938 – 22 de febrer de 1939 13 de març de 1946 – 31 de març de 1946 20 de març de 1947 – 11 d'agost de 1949
← vegeu càrrecs polítics vegeu càrrecs polítics →
President de l'Assemblea Comuna
1952 – 1954
← — Alcide De Gasperi →
2n Secretari General de l'OTAN
16 de maig de 1957 – 21 d'abril de 1961
← Hastings Lionel Ismay Dirk Stikker →
Activitat
Lloc de treball	Estrasburg Brussel·les
Ocupació	polític, diplomàtic, tennista
Partit	Partit Socialista Belga Partit Socialista
Membre de	Académie royale de langue et de littérature françaises de Belgique (1945–1972) Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Carrera militar
Conflicte	Primera Guerra Mundial
Nacionalitat esportiva	Bèlgica
Esport	tennis
Modalitat Partit de tennis Rècord personal
Família
Fills	Fernand Spaak, Antoinette Spaak
Pares	Paul Spaak   i Marie Janson
Germans	Charles Spaak Claude Spaak
Premis
(21 agost 1963)  Cavaller de la Gran Creu de l'Orde del Falcó (14 maig 1963)  Company d'Honor (1961)  Medalla de la Llibertat Conferit per John Fitzgerald Kennedy (30 maig 1957)  Premi Internacional Carlemany (5 maig 1956)  Cavaller de la Gran Creu de l'Orde al Mèrit de la República Italiana (1956)  Gran Creu 1a classe de l'Orde al Mèrit de la República Federal Alemanya (10 agost 1955)  Gran Creu de l'Orde de Crist (1937)  Cavaller Gran Creu de l'orde de sant Miquel i sant Jordi  Gran creu de l'Orde de la Creu del Sud  Gran Creu de l'orde de la Corona  Gran Cordó de l'Orde de Leopold
Llista Minister of Development Cooperation (en) 15 abril 1965 – 28 juliol 1965 ← Maurice Brasseur – Ernest Adam → Membre del gabinet: Lefèvre government (en) Ministre d'afers exteriors de Bèlgica 25 abril 1961 – 19 març 1966 Membre de la Cambra de Representants de Bèlgica 26 març 1961 – 20 juliol 1966 2n Secretari General de l'OTAN 16 maig 1957 – 21 abril 1961 ← Hastings Lionel Ismay – Dirk Stikker → Ministre d'afers exteriors de Bèlgica 23 abril 1954 – 13 maig 1957 Mayor of Saint-Gilles - Sint-Gillis (en) 1953 – 1957 – Jacques Franck → Representant de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa Representa: Bèlgica 13 agost 1949 – 20 maig 1954 President de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa Representa: Bèlgica 11 agost 1949 – 11 desembre 1951 Primer ministre de Bèlgica 20 març 1947 – 11 agost 1949 ← Camille Huysmans – Gaston Eyskens → President de l'Assemblea General de les Nacions Unides 31 març 1946 – 20 març 1947 – Oswaldo Aranha → Primer ministre de Bèlgica 13 març 1946 – 31 març 1946 ← Achille Van Acker – Achille Van Acker → Ministre de Mobilitat 12 octubre 1942 – 1r maig 1943 ← Camille Gutt – August Balthazar → Membre del gabinet: Pierlot V government (en) Ministre d'afers exteriors de Bèlgica 3 setembre 1939 – 11 agost 1949 Primer ministre de Bèlgica 15 maig 1938 – 22 febrer 1939 ← Paul-Émile Janson – Hubert Pierlot → Belgian Minister of Foreign Trade (en) 13 juny 1936 – 21 gener 1939 ← Paul Van Zeeland – Paul-Émile Janson → Membre del gabinet: Van Zeeland II government (en) , Janson government (en) , Spaak I government (en) Ministre d'afers exteriors de Bèlgica 13 juny 1936 – 21 gener 1939 Ministre de Mobilitat 25 març 1935 – 13 març 1936 ← Charles du Bus de Warnaffe – Marcel-Henri Jaspar → Membre del gabinet: Van Zeeland I government (en) Membre de la Cambra de Representants de Bèlgica 27 novembre 1932 – 11 maig 1957 Ambaixador Diputat al Parlament Europeu

Juntament amb Konrad Adenauer, Jean Monnet, Robert Schuman i Alcide De Gasperi és considerat un dels "Pares fundadors" de l'actual Unió Europea.

Biografia

Va néixer el 25 de gener de 1899 a la ciutat de Schaerbeek, població situada a la regió de Brussel·les-Capital, sent nebot del polític Paul-Émile Janson i fill de Marie Janson, la primera dona que aconseguí ser nomenada senadora al seu país. Sense tenir l'edat per participar en la Primera Guerra Mundial va mentir sobre la seva edat per poder enrolar-se a l'exèrcit, cosa que el dugué posteriorment a ser presoner de guerra de l'exèrcit alemany durant dos anys. El 1945 va ser escollit membre de l'Académie royale de langue et de littérature françaises de Belgique.

Morí el 31 de juliol de 1972 a la ciutat de Braine-l'Alleud, població propera a Brussel·les.

Activitat política

Va estudiar dret a la Universitat de Brussel·les però el 1920 es convertí en membre del Partit Socialista. L'any 1932 fou escollit diputat al Parlament belga i el 1935 entrà a formar part del govern presidit per Paul Van Zeeland com a Ministre de Transports. L'any següent fou nomenat Ministre d'Afers Exteriors, càrrec que ocupà sota el mandat del mateix Van Zeeland, Hubert Pierlot, Achille Van Acker, Camille Huysmans, Théo Lefèvre i Pierre Harmel.

El maig de 1938 fou nomenat per primer cop Primer Ministre de Bèlgica, càrrec que ocupà fins al febrer de 1939. El març de 1946 ocupà novament el càrrec, ocupant la cartera de Primer Ministre i d'Afers exteriors durant 19 dies, el mandat més curt en la història política de Bèlgica. El març de 1947 aconseguí un tercer mandat, que finalitzà el 1949.

Política europeista

Després de la Segona Guerra Mundial Spaak es convertí en un ferm partidari de la cooperació regional i de la seguretat col·lectiva. Així durant l'exili del govern belga a Londres durant la guerra inicià els primers passos per la unió duanera entre Bèlgica, Luxemburg i els Països Baixos, creant el que s'anomenà Benelux.

L'agost de 1946 fou nomenat president de la primera sessió de l'assemblea consultiva del Consell d'Europa, i entre 1952 i 1954 fou president de l'Assemblea Comuna de la Comunitat Europea del Carbó i l'Acer (CECA).

L'any 1955 fou nomenat responsable per part dels líders europeus en una conferència realitzada a Messina president del comitè encarregat de preparar un informe per la creació d'un mercat comú europeu. Els seus esforços veieren la seva llum el 25 de març de 1957 a Roma mitjançant la signatura del Tractat de Roma i la creació de la Comunitat Econòmica Europea (CEE). Aquell mateix any rebé el Premi Internacional Carlemany, concedit per la ciutat d'Aquisgrà, en reconeixement dels seus esforços en favor de la unitat europea.

Política exterior

L'any 1945 Spaak fou nomenat President de la Primera sessió de l'Assemblea General de les Nacions Unides. Posteriorment l'any 1956 fou nomenat Secretari General de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN), càrrec que ocupà fins al 1961, aconseguint durant el seu mandat l'establiment de la ciutat de Brussel·les com a quarter general de l'organització militar.

Enllaços externs

• (francès) Fundació Paul-Henri Spaak
• (anglès) Premi Internacional Carlemany

Càrrecs públics
Precedit per: Paul-Émile Janson	Primer Ministre de Bèlgica 1938-1939	Succeït per: Hubert Pierlot
Precedit per: Achille Van Acker	Primer Ministre de Bèlgica 1946	Succeït per: Achille Van Acker
Precedit per: —	President de l'Assemblea General de les Nacions Unides 1946-1947	Succeït per: Oswaldo Aranha
Precedit per: Camille Huysmans	Primer Ministre de Bèlgica 1947-1949	Succeït per: Gaston Eyskens
Precedit per: —	President de l'Assemblea Comuna 1952-1954	Succeït per: Alcide De Gasperi
Precedit per: Hastings Lionel Ismay	Secretari General de l'OTAN 1957-1961	Succeït per: Dirk Stikker