Peenemünde

Peenemünde és un poble al nord-est de la part alemanya de l'illa d'Usedom a prop de la desembocadura del riu Peene, a la riba occidental d'un ast de sorra llarg a la costa de la mar Bàltica alemanya. L'àrea inclou l'Heeresversuchsanstalt Peenemünde, a la Ruta Europea d'Herència Industrial. Les peces de demostració especials són reproduccions de la Bomba volant V-1 i el coet V-2, que es produïa i es provava en l'àrea durant La Segona Guerra Mundial.

Peenemünde

Tipus	municipi no-urbà d'Alemanya
Localització
54° 08′ 06″ N, 13° 46′ 30″ E
Estat	Alemanya
Estat federat	Mecklenburg - Pomerània Occidental
Districte rural	districte de Pomerània Occidental-Greifswald
Amt	Usedom-Nord (en)
Població humana
Població	370 (2023) (14,37 hab./km²)
Geografia
Superfície	25,74 km²
Altitud	3 m
Organització política
Membre de	Städte- und Gemeindetag Mecklenburg-Vorpommern (en)
Identificador descriptiu
Codi postal	17449
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Prefix telefònic	038371
Lloc web	amtusedomnord.de

Centre d'Investigació de l'Exèrcit de Peenemünde

Fotografia de reconeixement de foto RAF Peenemünde Test Stand VII

Després d'experiments anteriors a Kummersdorf, el Centre d'Investigació de l'Exèrcit de Peenemünde (alemany: Heeresversuchsanstalt Peenemünde, (Hvp) es va fundar el 1937 com un dels cinc camps que provaven armes per l'Exèrcit alemany.

El 2 d'abril, de 1936, el Reichsluftfahrtministerium pagà 750.000 marcs a la ciutat de Wolgast per la part nord de la peninsula d'Usedom. A mitjans de 1938, les instal·lacions de Pennemunde estaven pràcticament acabades. El Heeresversuchsanstalt Peenemünde (Peenemünde Ost) consistia en Werk Ost i Werk Süd, mentre Werk West era el lloc de proves de la Luftwaffe (alemany: Erprobungsstelle der Luftwaffe).

Després de la Guerra Mundial II

L'últim llançament d'un V-2 a Peenemünde fou el febrer de 1945, i el 5 de maig el 2n Front de Belarús comandat pel general Konstantín Rokossovski capturava el port de Swinemünde i illa d'Usedom. La infanteria soviètica sota comandada per Anatoli Vavílov va assaltar-lo, trobant que s'havien demolit els edificis d'investigació i llocs de prova.

Més destrucció de les instal·lacions tècniques de Peenemünde tingué lloc entre 1948 i 1961. Només la central elèctrica, l'aeroport, i l'enllaç de ferrocarril a Zinnowitz romanien funcionals. La planta per a la producció d'oxigen líquid és en ruïnes en l'entrada a Peenemünde. Molt poc resta de la majoria dels altres edificis i instal·lacions.

Peenemünde serví com a base naval i aèria soviètica fins a 1952 quan es lliurà a la República Democràtica Alemanya. Les instal·lacions portuàries eren inicialment utilitzades per la Policia de Mar i després es crea infraestructura naval. L'1 de desembre, de 1956, la 1a Flota (Flotilla) de la Volksmarine s'establia a Peenemünde i la pista de proves Peenemünde West es convertia en un aeròdrom utilitzat per la força aèria alemanya Oriental el 1958. Fins a la Reunificació alemanya el 1990 l'àrea del nord de l'illa d'Usedom a Karlshagen era una àrea restringida.

L'Historisch-technisches Informationszentrum Peenemünde fou obert el 1992 en l'espai de control de refugi i l'àrea de l'anterior central elèctrica.

Bibliografia

• Dornberger, Walter. V2--Der Schuss ins Weltall. Esslingan: Bechtle Verlag, 1952. 
• Irving, David. The Mare's Nest (en anglès). Londres: William Kimber and Co, 1964. 
• Neufeld, Michael J. The Rocket and the Reich: Peenemünde and the Coming of the Ballistic Missile Era (en anglès). Nova York: The Free Press, 1995. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Peenemünde

• lloc web Oficial del Museu Tècnic Històric de Peenemünde (anglès)
• Coet V2