Perclorat de sodi

Perclorat de sodi
Substància química	tipus d'entitat química
Massa molecular	121,938 Da
Estructura química
Fórmula química	NaClO₄
SMILES canònic	Model 2D; [O-]Cl(=O)(=O)=O.[Na+]
Identificador InChI	Model 3D
	NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response ()

El perclorat de sodi és un compost inorgànic, una sal, format per anions perclorat ${\ce {ClO4-}}$ i cations sodi ${\ce {Na+}}$ , la qual fórmula química és ${\ce {NaClO4}}$ .

Propietats

El perclorat de sodi es presenta com un sòlid cristal·lí blanc. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic amb una densitat de 2,52 g/cm³. És soluble en aigua i molt soluble en aigua calenta, a 25 °C la solubilitat és de 209,6 g/100 g d'aigua. És deliqüescent i forma l'hidrat ${\ce {NaClO4*H2O}}$ . El seu índex de refracció val 1,4606-1,4731.^[1] A 480 °C descompon en clorur de sodi i dioxigen:^[2]

${\ce {NaClO4(s) -> NaCl(s) + 2 O2(g)}}$

No és combustible, però accelerarà la crema de materials combustibles. Si hi ha una gran quantitat en un incendi o si el material combustible es divideix finament, pot produir-se una explosió. L'exposició prolongada al foc o a la calor pot provocar una explosió. S'utilitza en anàlisi químic i en explosius.^[1]

Obtenció

Malgrat es pot trobar perclorat de sodi a la naturalesa, per exemple al desert d'Atacama mesclat amb dipòsits de nitrats, la seva concentració és baixa i no permet el seu aprofitament industrial. Per la qual cosa s'han patentat diversos processos per a la producció de perclorats. En general, el perclorat de sodi es fabrica electrolíticament mitjançant l'oxidació del clorat de sodi ${\ce {NaClO3}}$ .^[3] La semireacció és:

${\ce {ClO3- + H2O -> ClO4- + 2H+ + 2e-}}$

Usos

El perclorat de sodi és un potent oxidant que s'utilitza en la producció d'àcid perclòric i altres perclorats (perclorat d'amoni, perclorat de potassi…) i en química analítica i cromatografia. També s'empra en la composició d'alguns tipus d'explosius.^[3]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 PubChem. «Sodium perchlorate» (en anglès). [Consulta: 9 octubre 2019].
↑ Marvin, George G.; Woolaver, Lawrence B. «Thermal Decomposition of Perchlorates» (en anglès). Industrial & Engineering Chemistry Analytical Edition, 17, 8, 8-1945, pàg. 474–476. DOI: 10.1021/i560144a004. ISSN: 0096-4484.
↑ ^3,0 ^3,1 Trumpolt, Clayton W.; Crain, Michael; Cullison, Geoffrey D.; Flanagan, Susan J. P.; Siegel, Lenny «Perchlorate: Sources, uses, and occurrences in the environment». Remediation Journal, 16, 1, 2005, pàg. 65–89. DOI: 10.1002/rem.20071. ISSN: 1051-5658.

[:0-1] 1,0 ^1,1 PubChem. «Sodium perchlorate» (en anglès). [Consulta: 9 octubre 2019].

[2] Marvin, George G.; Woolaver, Lawrence B. «Thermal Decomposition of Perchlorates» (en anglès). Industrial & Engineering Chemistry Analytical Edition, 17, 8, 8-1945, pàg. 474–476. DOI: 10.1021/i560144a004. ISSN: 0096-4484.

[:1-3] 3,0 ^3,1 Trumpolt, Clayton W.; Crain, Michael; Cullison, Geoffrey D.; Flanagan, Susan J. P.; Siegel, Lenny «Perchlorate: Sources, uses, and occurrences in the environment». Remediation Journal, 16, 1, 2005, pàg. 65–89. DOI: 10.1002/rem.20071. ISSN: 1051-5658.

[1]

[2]

[3]