Philip K. Dick
Philip Kindred Dick (Chicago, 16 de desembre de 1928 - Santa Ana, Califòrnia, 2 de març de 1982) era un escriptor de ciència-ficció americà. A més a més de quaranta-quatre llibres actualment en impressió, Dick produí un cert nombre de contes i obres menors que es publicaven en revistes pulp. Diverses de les seves històries s'han adaptat a pel·lícules i sèries de televisió com Blade Runner, Minority Report o Desafiament total.[1][2][3][4]
Encara que durant la seva vida va ser reconegut per iguals com Stanisław Lem, Robert A. Heinlein o Robert Silverberg, Dick va rebre poc reconeixement públic fins després de la seva mort.
Biografia
modificaDick i la seva germana bessona, Jane Charlotte Dick, van néixer sis setmanes abans d'hora el 16 de desembre de 1928 a Chicago, Illinois, fills de Dorothy (de soltera Kindred; 1900-1978) i Joseph Edgar Dick (1899-1985), que van treballar per a la Departament d'Agricultura dels Estats Units.[5][6] Els seus avis paterns eren irlandesos. La mort de Jane el 26 de gener de 1929, sis setmanes després del seu naixement, va afectar profundament la vida de Philip, donant lloc al motiu recurrent del bessó fantasma als seus llibres.[5]
La família de Dick es va traslladar més tard a l’àrea de la badia de San Francisco. Quan tenia cinc anys, el seu pare va ser traslladat a Reno, Nevada, i quan Dorothy es va negar a traslladar-se, ella i Joseph es van divorciar. Tots dos van lluitar per la custòdia de Philip, que va ser concedida a Dorothy. Decidida a criar en Philip sola, va agafar una feina a Washington, DC, i s'hi va traslladar amb el seu fill. Philip es va matricular a l'escola elemental John Eaton (1936–1938), completant el segon al quart grau. La seva nota més baixa va ser una C en composició escrita, tot i que un professor va dir que «mostra interès i habilitat per explicar històries». Va ser educat a escoles quàqueres.[7] El juny de 1938, Dorothy i Philip van tornar a Califòrnia, i va ser per aquesta època quan es va interessar per la ciència-ficció. Dick va declarar que va llegir la seva primera revista de ciència-ficció, Stirring Science Stories, el 1940.
Dick va anar a la Berkeley High School a Berkeley, Califòrnia. Ell i la també autora de ciència-ficció Ursula K. Le Guin anaven a la mateixa classe de 1947, però no es coneixien en aquell moment. Va afirmar haver presentat un programa de música clàssica a KSMO Radio el 1947. De 1948 a 1952, va treballar a Art Music Company, una botiga de discos a Telegraph Avenue.
Va anar a la Universitat de Califòrnia, Berkeley des de setembre de 1949 fins a l'11 de novembre de 1949, i finalment va rebre un acomiadament honorífic de l'1 de gener de 1950. No el van declarar llicenciat i va fer classes d'història, psicologia, filosofia i zoologia. Dick va abandonar a causa dels problemes d'ansietat, segons les memòries de la seva tercera dona, Anne. També diu que no li agradava la formació obligatòria del ROTC. A Berkeley, es va fer amic del poeta Robert Duncan i del poeta i lingüista Jack Spicer, que va donar idees a Dick per a una llengua marciana.
A través dels seus estudis de filosofia, creia que l'existència es basa en la percepció humana interna, que no es correspon necessàriament amb la realitat externa. Es va descriure a si mateix com un panenteista acòsmic, cosa que va explicar en el sentit que «no crec que l'univers existeixi. Crec que l'únic que existeix és Déu i ell és més que l'univers. L'univers és una extensió de Déu en l'espai i en el temps, aquesta és la premissa de la qual parteixo en el meu treball, que l'anomenada realitat és una il·lusió massiva que a tots hem de creure per raons totalment obscures». Després de llegir les obres de Plató i reflexionar sobre les possibilitats dels regnes metafísics, va arribar a la conclusió que, en cert sentit, el món no és del tot real i no hi ha manera de confirmar si hi és realment. Aquesta pregunta va ser un tema en moltes de les seves novel·les.
Estil literari
modificaPresagiant el subgènere cyberpunk, Dick portà el món corrupte de Califòrnia a molts dels seus treballs, que exploraven temes sociològics i polítics a les seves primeres novel·les i històries mentre que el seu treball posterior tractava les drogues i la teologia, dibuixant les seves pròpies experiències de vida en novel·les com A Scanner Darkly ('un escàner foscament') i VALIS. Els universos alternatius i els simulacres eren mecanismes de trama comuns, amb mons ficticis habitats per gent treballadora comuna, més que les elits galàctiques. «No hi ha cap heroïcitat als llibres de Dick», escrivia Ursula K. Le Guin, «però hi ha herois. Ens recorda a Charles Dickens: el que compta és l'honradesa, constància, bondat i paciència de la gent corrent».
La seva novel·la The Man in the High Castle ('L'home al castell alt') salvava els gèneres d'història alternativa i ciència-ficció, aconseguint el 1963 un Premi Hugo a la millor novel·la.[8] Flow My Tears, The Policeman Said ('Flueixen les meves llàgrimes, deia el policia'), una novel·la sobre una celebritat que desperta en un univers paral·lel on és completament desconegut, va guanyar el 1975 el Premi John W. Campbell Memorial per a la millor novel·la.[8] En aquestes històries, Dick escrivia sobre gent que estimava, posant-los en mons ficticis on es qüestionava la realitat d'idees i institucions. Dick escrivia: «En la meva escriptura fins i tot qüestiono l'univers; em pregunto fins i tot si és real, i em pregunto si tots nosaltres som reals».
Les històries de Dick sovint baixen al nivell de fantasies surrealistes, amb personatges que descobreixen que el seu món diari és una il·lusió, que emanen o d'entitats externes o de les vicissituds d'un narrador de poca confiança. Charles Platt escriu: «Tot el seu treball comença amb la suposició bàsica que no hi pugui haver una realitat objectiva, senzilla i única. Tot és una qüestió de percepció. La realitat està subjecta a canviar sota els seus peus. Un protagonista es pot trobar realitzant el somni d'una altra persona, o pot ingressar a un estat provocat per la droga que de fet té més sentit que el món real, o pot creuar a un univers completament diferent».[9]
Aquests temes característics d'atmosfera de paranoia que generen es descriuen a vegades com 'Dickians' o 'Phildickians'.
Obres
modificaConfessions of a Crap Artist (1959) (traducció catalana: Confessions d'un artista de merda, ISBN 978-84-16804-80-1)
Influència i llegat
modificaLawrence Sutin va escriure una biografia de Dick el 1989, titulada Divine Invasions: A Life of Philip K. Dick.
El 1993, l'escriptor francès Emmanuel Carrère va publicar Je suis vivant et vous êtes morts, que l'autor descriu en el seu prefaci d'aquesta manera:
| « | El llibre que tens a les mans és un llibre molt peculiar. He intentat representar la vida de Philip K. Dick des de dins, és a dir, amb la mateixa llibertat i empatia, de fet amb la mateixa veritat, amb què va representar els seus propis personatges.[10] | » |
El llibre omet la verificació de fets, l'origen, les notes i l'índex.[11][12][13] Es pot considerar una novel·la de no-ficció sobre la seva vida.
Dick ha influït en molts escriptors, inclòs Jonathan Lethem[14] i Ursula K. Le Guin. El destacat crític literari Fredric Jameson va proclamar Dick el Shakespeare de la ciència-ficció, i va elogiar la seva obra com una de les expressions més poderoses de la societat de l'espectacle i el pseudo-esdeveniment. L'autor Roberto Bolaño també va elogiar Dick, descrivint-lo com Thoreau més la mort del somni americà.[15] Dick també ha influït en cineastes, comparant el seu treball amb pel·lícules com Germanes Wachowski, Matrix,[16] Videodrome, de David Cronenberg[17] eXistenZ,[16] i Spider,[17] Being John Malkovich de Spike Jonze,[17] adaptació: el lladre d'orquídies,[17] Oblida't de mi de Michel Gondry,[18][19] Dark City de Alex Proyas,[16] The Truman Show de Peter Weir,[16] Gattaca de Andrew Niccol,[17] In Time,[20] 12 Monkeys de Terry Gilliam,[17] Abre los ojos de Alejandro Amenábar,[21] Fight Club de David Fincher,[17] Vanilla Sky de Cameron Crowe,[16] Pi de Darren Aronofsky, Donnie Darko de Richard Kelly[22] i Southland Tales,[23] Looper de Rian Johnson,[24] Duncan Jones' Codi font, Memento de Christopher Nolan i Inception,[25] i Owen Dennis' Infinity Train.[26]
La Philip K. Dick Society era una organització dedicada a la promoció de les obres literàries de Dick i estava dirigida per l'amic i periodista musical de molt de temps de Dick, Paul Williams. Williams també va exercir com a marmessor literari de Dick[27] durant uns quants anys després de la mort de Dick i va escriure una de les primeres biografies de Dick, titulada Only Apparently Real: The World of Philip K. Dick.[28]
La finca de Philip K. Dick posseeix i opera la productora Electric Shepherd Productions[29] que ha produït la pel·lícula The Adjustment Bureau (2011), la sèrie de televisió The Man in the High Castle[30] i també un Marvel Comics 5- adaptació del tema de Electric Ant.[31]
Dick va ser recreat pels seus fans en forma de simulacre o androide controlat a distància dissenyat a la seva semblança.[32][33] Aquests simulacres havien estat temes de moltes de les obres de Dick. El simulacre de Philip K. Dick es va incloure en un panell de discussió en una presentació de la San Diego Comic Con sobre l'adaptació cinematogràfica de la novel·la, A Scanner Darkly. El febrer de 2006, un empleat d'America West Airlines va extraviar el cap de l'androide i encara no s'ha trobat.[34] El gener de 2011, es va anunciar que Hanson Robotics havia construït un reemplaçament.[35]
K. Dick a la cultura
modificaEmmanuel Carrère feu un biopic sobre Philip K. Dick.
Referències
modifica- ↑ Barnett, David. «The endless adaptability of Philip K Dick» (en anglès). The Guardian. [Consulta: 3 novembre 2018].
- ↑ Stoffman, Judy "A milestone in literary heritage" Toronto Star (10 de febrer de 2007) Arxivat 2012-10-06 a Wayback Machine.
- ↑ Library of America Philip K. Dick: Four Novels of the 1960s Arxivat 2008-04-15 a Wayback Machine.
- ↑ Associated Press "Library of America to issue volume of Philip K. Dick" Arxivat 2012-01-13 a Wayback Machine. USA Today (28 de novembre de 2006)
- ↑ 5,0 5,1 Kucukalic, Lejla. Philip K. Dick: canonical writer of the digital age. Taylor and Francis, 2008, p. 27. ISBN 978-0-415-96242-1.
- ↑ Sutin, Lawrence. «Philip K. Dick». Author – Official Biography. Philip K. Dick Trust. Arxivat de l'original el 10 d’abril de 2008. [Consulta: 14 d’abril 2008].
- ↑ Vitale, Joe. «Interview with Philip K. Dick». Philip K. Dick – Official Site. Arxivat de l'original el 8 d’abril de 2012. [Consulta: 6 maig 2012].
- ↑ 8,0 8,1 «Philip K. Dick, Won Awards For Science-Fiction Works» (en anglès). NY Times, 03-03-1982 [Consulta: 3 novembre 2018].
- ↑ Platt, Charles. (1980). Dream Makers: The Uncommon People Who Write Science Fiction. Berkley Publishing. ISBN 0-425-04668-0
- ↑ Carrère, Emmanuel. I Am Alive and You Are Dead: A Journey Into the Mind of Philp K. Dick. Nova York: Metropolitan Books, 2004. ISBN 0-8050-5464-2.
- ↑ «What a clever Dick». The Guardian [UK], 12-06-2005. Arxivat de l'original el 22 de maig de 2008 [Consulta: 15 d’abril 2008].
- ↑ «Just Imagine Philip K. Dick». The New York Times, 20-06-2004. Arxivat de l'original el 24 de maig de 2008 [Consulta: 15 d’abril 2008].
- ↑ «The dead no longer lie in grave silence». SFgate, 04-07-2004. Arxivat de l'original el 22 de maig de 2008 [Consulta: 15 d’abril 2008].
- ↑ You Don't Know Dick by Jonathan Lethem, Bookforum «Bookforum | summer 2002». Arxivat de l'original el 16 de gener de 2013. [Consulta: 23 d’agost 2023]. (Summer 2002)
- ↑ Biography and Memoir Reviews The Daily Telegraph. Arxivat de l'original el 30 de desembre de 2013 [Consulta: 12 novembre 2013].
- ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 «Scriptorium – Philip K. Dick». Themodernword.com. Arxivat de l'original el 12 d’abril de 2008. [Consulta: 28 juliol 2008].
- ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 17,4 17,5 17,6 How Hollywood woke up to a dark genius[Enllaç no actiu], The Daily Telegraph «Culture, Arts and Entertainment - Telegraph». Arxivat de l'original el 11 de novembre de 2014. [Consulta: 26 juliol 2017].
- ↑ Sal Cinquemani. «Eternal Sunshine of the Spotless Mind». Slant Magazine, 25-09-2004. Arxivat de l'original el 4 de juliol de 2018. [Consulta: 17 d’abril 2020].
- ↑ Peter Bradshaw. «Eternal Sunshine of the Spotless Mind». The Guardian, 30 d’abril 2004. Arxivat de l'original el March 1, 2017. [Consulta: 12 desembre 2016].
- ↑ «SDCC TRAILER: Timberlake and Seyfried on the run in IN TIME». Arxivat de l'original el 5 d’abril de 2012. [Consulta: 22 juliol 2011].
- ↑ «Alejandro Amenábar Fernando Cantos». Arxivat de l'original el 6 de març de 2012. [Consulta: 9 gener 2011].
- ↑ Donnie Darko, Salon Arxivat 2009-07-03 a Wayback Machine.
- ↑ Richard Kelly's Revelations: Defending Southland Tales., Cinema Scope Arxivat 2011-09-10 a Wayback Machine.
- ↑ Bryan Bishop. «Noir to near-future: 'Looper' director Rian Johnson talks sci-fi, Twitter, and the fate of film». The Verge, 30 d’agost 2012. Arxivat de l'original el 31 de juliol de 2017. [Consulta: 8 setembre 2017].
- ↑ Could Inception trigger a new wave of sci-fi cinema? Arxivat 2012-05-04 a Wayback Machine., Den of Geek
- ↑ Not_A_Ferret. «What are some of you…». r/InfinityTrain, 9 d’agost 2019. Arxivat de l'original el 22 d’octubre de 2022. [Consulta: 19 d’octubre 2022].
- ↑ «R.I.P. Paul Williams, pioneering music journalist and Philip K. Dick's literary executor». io9, 28-03-2013. Arxivat de l'original el 6 d’abril de 2020. [Consulta: 6 d’abril 2020].
- ↑ Wallace Harris, James. «The Biographies of Philip K. Dick», 15 d’abril 2016. Arxivat de l'original el 6 de maig de 2021. [Consulta: 6 maig 2021].
- ↑ «Boom! to Collect 'Do Androids Dream of Electric Sheep?'». Publishers Weekly, 07-07-2015. Arxivat de l'original el 27 de novembre de 2015 [Consulta: 28 novembre 2015].
- ↑ «Amazon's 'Man in the High Castle' TV series has made Philip K. Dick's original book a bestseller». Business Insider, 20-11-2015. Arxivat de l'original el 23 de novembre de 2015 [Consulta: 28 novembre 2015].
- ↑ «Dee Rees To Adapt Philip K. Dick's 'Martian Time-Slip'». Deadline, 17 d’octubre 2013. Arxivat de l'original el 8 de desembre de 2015 [Consulta: 28 novembre 2015].
- ↑ Javier Zaraul. «Freaky AI robot», 13-12-2011. Arxivat de l'original el 2015-06-10. [Consulta: 5 desembre 2024].
- ↑ «PKD Android». Arxivat de l'original el October 1, 2009. [Consulta: 11 juny 2014].
- ↑ The New York Times, 24-06-2006. Arxivat de l'original el 5 de juny de 2012 [Consulta: 14 d’abril 2008].
- ↑ io9.com, 12-01-2011. Arxivat de l'original el 14 de gener de 2011 [Consulta: 12 gener 2011].
Vegeu també
modifica- Ubik.
Enllaços externs
modifica
- Robots, androides i replicats
- Un androide dona vida al desaparegut autor de Blade Runner Arxivat 2006-03-09 a Wayback Machine.
- Pàgina oficial Arxivat 2004-10-30 a Wayback Machine. (anglès)
- Web de A Scanner Darkly. (anglès)
- The Philip K. Dick Bookshelf, Bibliografia. (anglès)