Pi ponderosa
El pi ponderosa[1] (Pinus ponderosa), anomenat també en anglès: Ponderosa Pine, Bull Pine, Blackjack Pine,[2] o Western Yellow Pine, és una espècie de pi molt estesa i variable nativa de l'oest d'Amèrica del nord. Va ser descrita per David Douglas el 1826. Pinus arizonica hi està estretament relacionat.
Pinus ponderosa | |
---|---|
Pinus ponderosa subsp. ponderosa | |
Dades | |
Font de | ponderosa pine (en) |
Longevitat màxima | 929 anys |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 42401 |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Classe | Pinopsida |
Ordre | Pinales |
Família | Pinaceae |
Gènere | Pinus |
Espècie | Pinus ponderosa P.Lawson i C.Lawson, 1836 |
Subespècies | |
Distribució | |
El Pinus ponderosa és l'arbre dominant en l'associació botànica d'A. W. Kuchler, el bosc arbustiu de Ponderosa. Està associat a les muntanyes, es troba a les muntanyes Rocoses i també a les Muntanyes Cascades, la Sierra Nevada dels Estats Units, i la serralada marítima de bosc de pi ponderosa de la costa del Pacífic.
Té una escorça molt diferenciada d'altres pins, ja que és de color taronja. Les fulles són aciculars molt llargues que creixen en grups de tres. Hi ha registrat oficialment un exemplar de pi Ponderosa de 69 m d'alt.[3]
Galeria
modifica-
P. ponderosa subsp. ponderosa, Wenas Wildlife Area, Estat de Washington
-
Fulles i pinyes
-
P. benthamiana, Parc Nacional de Yosemite
Notes
modifica- ↑ «Pi ponderosa». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ Moore, Gerry; Kershner, Bruce; Craig Tufts; Daniel Mathews; Gil Nelson; Spellenberg, Richard; Thieret, John W.; Terry Purinton; Block, Andrew. National Wildlife Federation Field Guide to Trees of North America. Nova York: Sterling, 2008, p. 89. ISBN 1-4027-3875-7.
- ↑ «American Forests: National Register of Big Trees». Arxivat de l'original el 2009-07-03. [Consulta: 9 desembre 2010].
Referències
modifica- Conifer Specialist Group (1998). Pinus ponderosa. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 12 maig 2006 (en anglès).
- Baumgartner, D. M. & Lotan, J. E. (editors) (1988). Ponderosa Pine the species and its management. Symposium proceedings. Cooperative Extension, Washington State University.
- Conkle, M. T. & Critchfield, W. B. (1988). Genetic Variation and Hybridization of Ponderosa Pine. Pp. 27–44 in Baumgartner, D. M. & Lotan, J. E. (editors).
- Critchfield, W. B. (1984). Crossability and relationships of Washoe Pine. Madroño 31: 144-170.
- Farjon, A. (2nd ed., 2005). Pines. Brill, Leiden & Boston. ISBN 90-04-13916-8.
- Haller, J. R. (1961). Some recent observations on Ponderosa, Jeffrey and Washoe Pines in Northeastern California. Madroño 16: 126-132.
- Haller, J. R. (1965). Pinus washoensis in Oregon: taxonomic and evolutionary implications. Amer. J. Bot. 52: 646.
- Haller, J. R. (1965). The role of 2-needle fascicles in the adaptation and evolution of Ponderosa Pine. Brittonia 17: 354-382.
- Lauria, F. (1991). Taxonomy, systematics, and phylogeny of Pinus subsection Ponderosae Loudon (Pinaceae). Alternative concepts. Linzer Biol. Beitr. 23 (1): 129-202.
- Lauria, F. (1996). The identity of Pinus ponderosae Douglas ex C.Lawson (Pinaceae). Linzer Biol. Beitr. 28 (2): 99-1052.
- Lauria, F. (1996). Typification of Pinus benthamiana Hartw. (Pinaceae), a taxon deserving renewed botanical examination. Ann. Naturhist. Mus. Wien 98 (B Suppl.): 427-446.
- Smith, R. H. (1977). Monoterpenes of Ponderosa Pine xylem resin. USDA Tech. Bull. 1532.
- Smith, R. H. (1981). Variation in Immature Cone Color of Ponderosa Pine (Pinaceae) inNorthern California and Southern Oregon. Madroño 28: 272-274.
- Van Haverbeke, D. F. (1986). Genetic Variation in Ponderosa Pine: A 15-Year Test of Provenances in the Great Plains. USDA Forest Service Research Paper RM-265.
- Wagener, W. W. (1960). A comment on cold susceptibility of Ponderosa and Jeffrey Pines. Madroño 15: 217-219.
Enllaços externs
modifica- Gymnosperm Database: Pinus ponderosa
- Jepson Manual treatment - Pinus ponderosa
- Pinus ponderosa - Photo Gallery