Pierre Billon

Pierre Abel Billon (Sent Ipolit, Gard, 7 de febrer de 1901, 16è districte de París, 31 d'agost de 1981) és un guionista i director de cinema francès.

Pierre Billon

Biografia
Naixement	(fr) Pierre Abel Billon 7 febrer 1901 Sent Ipolit (França)
Mort	31 agost 1981 (80 anys) 16è districte de París (França)
Activitat
Lloc de treball	França
Ocupació	guionista, director de cinema, realitzador

Biografia

Billon, que va ser considerat un artesà sòlid durant tota la seva vida sense ambicions artístiques, va començar la seva carrera durant l'era del cinema mut a finals dels anys vint com a ajudant de direcció del veterà del cinema Gaston Ravel. En els albors de l'era del cinema sonor, Billon va anar a Berlín per rodar les versions franceses d'algunes pel·lícules alemanyes. Va debutar a la tardor de 1930 al costat de Robert Wiene com a codirector de la versió en francès ("Nuits de Vénise") de la seva producció "Der Liebesexpreß". Billon va dirigir llavors les versions franceses de les versions originals alemanyes, principalment com a codirector de Carl Lamac.

De tornada a París com a conseqüència de la presa del poder de Hitler, Pierre Billion va continuar la seva carrera com a director en solitari i es va fer un nom amb una sèrie d'adaptacions literàries (incloses les basades en Émile Zola, Honoré de Balzac i Colette). En particular, la seva adaptació de L'etern marit de Fiodor Dostoievski amb l'estrella francesa Raimu en el seu darrer paper cinematogràfic va causar força enrenou el 1946. Jean Cocteau va portar a Billon per adaptar el seu guió per a l'adaptació cinematogràfica de la novel·la de Victor Hugo Ruy Blas. Tanmateix, el resultat cinematogràfic va rebre un reconeixement molt limitat, i Billon es va haver d'acontentar amb la direcció de pel·lícules purament comercials sense alts i baixos en els anys que li quedaven de feina.

El 1952, Perre Billon va ser membre del jurat del 5è Festival Internacional de Cinema de Canes.

Filmografia

Com a director

• 1931 : Nuits de Venise
• 1932 : La Chauve-souris
• 1932 : Une nuit au paradis (également producteur)
• 1932 : Faut-il les marier?
• 1933 : Baby / Kiki
• 1933 : La Fille du régiment
• 1933 : Une femme au volant
• 1934 : Le Fakir du Grand Hôtel
• 1934 : La Maison dans la dune
• 1935 : Bourrasque
• 1935 : Deuxième Bureau
• 1936 : L'Argent
• 1936 : Au service du tsar
• 1937 : Courrier sud
• 1937 : La Bataille silencieuse
• 1938 : La Piste du sud
• 1943 : Le soleil a toujours raison
• 1943 : L'Inévitable Monsieur Dubois
• 1943 : Vautrin
• 1945 : Mademoiselle X
• 1946 : L'Homme au chapeau rond
• 1948 : Ruy Blas
• 1949 : Du Guesclin (superviseur)
• 1950 : Au revoir Monsieur Grock
• 1950 : Agnès de rien
• 1950 : Chéri
• 1951 : Mon phoque et elles
• 1953 : Le Marchand de Venise
• 1954 : Delirio, (codirigida amb Giorgio Capitani)
• 1956 : Soupçons
• 1957 : Jusqu'au dernier
• 1964 : Contes pour grands et petits (curtmetratge)

Com ajudant de direcció

• 1928 : Madame Récamier de Gaston Ravel i Tony Lekain
• 1929 : Le Collier de la reine de Gaston Ravel i Tony Lekain
• 1957 : L'Auberge en folie de Pierre Chevalier

Com a guionista

• 1932 : La Chauve-souris
• 1932 : Une nuit au paradis
• 1937 : Courrier sud
• 1937 : La Bataille silencieuse
• 1938 : La Piste du sud
• 1943 : Le soleil a toujours raison
• 1943 : L'Inévitable Monsieur Dubois
• 1943 : Vautrin
• 1945 : Mademoiselle X
• 1950 : Agnès de rien
• 1951 : Mon phoque et elles
• 1953 : Le Marchand de Venise
• 1954 : Orage
• 1956 : Soupçons
• 1957 : Jusqu'au dernier
• 1964 : Contes pour grands et petits

Apreciació

«	La majoria de les pel·lícules d'aquest artesà honest han estat èxits comercials. A més de La Maison dans la dune, el bon espectador recorda L'Inévitable Monsieur Dubois, [...] Agnès de rien, Ruy Blas transposat de Hugo per Jean Cocteau, i sobretot L'Homme au chapeau rond, una tragèdia còmica adaptada, sense pas en fals, 'de 'L'etern marit de Fiodor Dostoievski, darrera pel·lícula de Raimu.	»
— Roger Boussinot, L'Encyclopédie du cinéma, Bordas, 1980