Pierre Louÿs

	En altres projectes de Wikimedia:
<img alt="Commons" src="https//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/17px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="23" class="mw-file-element" data-file-width="1024" data-file-height="1376"> Commons	Commons (Galeria) <img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="https//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" data-file-width="600" data-file-height="600">
<img alt="Commons" src="https//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/17px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="23" class="mw-file-element" data-file-width="1024" data-file-height="1376"> Commons	Commons (Categoria) <img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="https//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" data-file-width="600" data-file-height="600">

Pierre Louÿs
Biografia
Naixement	(fr) Pierre Félix Louis ; 10 desembre 1870 ; Gant (Bèlgica)
Mort	4 juny 1925 (54 anys); París
Sepultura	Cementiri de Montparnasse
Formació	École alsacienne
Activitat
Camp de treball	Literatura, poesia i fotografia
Ocupació	poeta, novel·lista, traductor, fotògraf
Activitat	1891 -
Membre de	Lliga de la Pàtria Francesa
Gènere	Parnassianisme i simbolisme
Nom de ploma	Pierre Louÿs
Obra
Obres destacables	Obres destacables (1894) The Songs of Bilitis (en) ;
Localització dels arxius	Arxius departamentals d'Yvelines → carta [ 166J, Ms 7377] ;
Família
Cònjuge	Louise de Heredia (1899–1913)
Germans	Georges Louis
Premis
	(14 gener 1922) Oficial de la Legió d'Honor ;
	Signatura

Pierre Louis, més conegut com a Pierre Louÿs (Gant, Bèlgica, 10 de desembre de 1870 - París, 6 de juny de 1925), va ser un escriptor i poeta francès.^[1]

Biografia

Pierre Louÿs va nàixer com a Pierre Félix Louis el 10 de desembre de 1870 a Gant, Bèlgica, però aviat es va traslladar a França, on va viure la resta de la seua vida.

Va cursar estudis en una escola alsaciana, on va desenvolupar una gran amistat amb el futur Premi Nobel i defensor dels drets homosexuals, André Gide. Louÿs va començar a escriure els seus primers textos eròtics amb 18 anys, alhora que desenvolupava interés en el parnassianisme i el simbolisme.

L'any 1891, Louÿs va ajudar a fundar una revista literària, La Conque, en què es publicaven obres d'autors parnassians i simbolistes: Gide, Mallarmé, Moréas, Valéry i Verlaine. Louÿs va publicar Astarte, que és una col·lecció primerenca de versos eròtics ja marcats pel seu estil elegant i refinat. El 1894, publica una col·lecció eròtica de 143 cançons titulada Les cançons de Bilitis (Les Chansons de Bilitis), aquesta vegada amb temes lèsbics (un dels distintius de la seua literatura eròtica). L'obra es divideix en tres seccions, cada una representativa d'una fase de la vida de Bilitis: Bucòliques a Pamphylia, Elegies a Mytilene, i Epigrames en l'illa de Xipre; dedicats a ella, a més d'una biografia breu de Bilitis i tres epitafis en la tomba de Bilitis. L'obra va guanyar una gran anomenada perquè Louÿs la va publicar com si fóra la traducció de l'obra d'un cortesà de la Grècia antiga, contemporani de Safo i Bilitis. L'engany no va durar gaire i el traductor Louÿs ben aviat va ser desemmascarat com l'autor. Això no va desmerèixer l'obra, que va ser elogiada com a font d'elegant sensualitat i estil refinat, àdhuc més extraordinari per la representació compassiva de la sexualitat lesbiana (i femenina en general). Alguns dels poemes van ser adaptats com a cançons per a veu i piano i, l'any 1897, el seu amic íntim Claude Debussy va compondre'n una adaptació musical. L'any 1955, una de les primeres organitzacions lesbianes a Amèrica va prendre el nom de Les Filles de Bilitis, i des d'aquest dia les Cançons romanen una obra important per a les lesbianes.

L'any 1896, Louÿs va publicar la seua primera novel·la, Afrodita (Aphrodite (mœurs antiques)), un retrat de la vida cortesana d'Alexandria. Es considera una mescla d'excessos literaris i refinament. Amb 350.000 exemplars venuts, va esdevenir l'autor vivent amb més èxit del seu temps.

L'any 1901, va publicar Les aventures del rei Pausole (Les Aventures du roi Pausole), el 1916 L'anvantsala de la mort (Pervigilium Mortis), ambdues composicions llibertines, i el 1917 Manual d'urbanitat per a jovenetes (Manuel de civilité pour les petites filles à l'usage des maisons d'éducation), una paròdia d'una obscenitat quasi sense comparança, fins i tot en la llarga història de publicacions clandestines franceses.

En el seu llit de mort i tot, Pierre Louÿs va continuar escrivint versos obscens.

Petits poemes de Bilitis de Pierre Louys, en la traducció catalana de Josep Ma. Fabra, dins la col·lecció Biblioteca Univers

Il·lustradors

Molts artistes eròtics han il·lustrat les obres de Louÿs. Alguns dels més anomenats han estat Louis Icart, Pascal Pia, Marcel Vertès, Rojan, Pierre Leroy, Alméry Lobel Riche, Louis-André Berthommé, Suzanne Ballivet, Édouard Zier, Joseph Kuhn-Régnier, Pierre Lissac, Paul-Emile Bécat, Renée Ringel, Monique Rouver, Génia Minache, Mariette Lydis, Lucio Milandre, J. A. Bresval, Antoine Calbet, Milo Manara, Beresford Egan i Georges Pichard. Les il·lustracions més famoses de Les cançons de Bilitis es deuen a Willy Pogany en estil art déco per a una publicació privada que va fer circular privadament Macy-Masius, a Nova York, l'any 1926.

Obres

1891: Astarte
1894: Les chansons de Bilitis
- 1929: edició incloent-hi els poemes suprimits
- 1930: Véritables chansons de Bilitis ('Vertaderes cançons de Bilitis', probablement no de Pierre Louÿs)
1896: Aphrodite: mœurs antiques
- 1928: edició incloent-hi fragments suprimits
1898: La femme et le pantin^[2]
1901: Les Aventures du roi Pausole
1903: Sanguines
1906: Archipel
1916: Pervigilium mortis
1925: Le crépuscule des nymphes
1925: Quatorze images
1926: Manuel de civilité pour les petites filles, à l'usage des maisons d'éducation
1926: Trois Filles de Leur Mére
1927: Psyché
1927: Pages (textos selectes)
1927: Douze douzains de dialogues
1927: Histoire du roi Gonzalve et des douze princesses
1927: Poésies érotiques
1927: Pybrac
1927: Trente-deux quatrains
1933: Au temps des Juges: chants bibliques
1933: Contes choisis (Contes selectes)
1938: La femme
1945: Stances et derniers vers
1948: Le trophée de vulves légendaires
1949: Cydalise
1988: L'île aux dames

Traduccions al català

"Cançons de Bilitis, de Pierre Louys", a Lectura: literatura, ciència, arts, núm 3. (1910), pàg. 43-44. Traducció de Xavier Monsalvatje.
Petits poemes de Bilitis, traducció de Josep M. Fabra. Biblioteca "Univers", vol. 37. Llibreria Catalonia, Barcelona.

Adaptacions cinematogràfiques

1920: La Femme et le Pantin (The Woman and the Puppet) de Reginald Barker
1929: La Femme et le Pantin de Jacques de Baroncelli
1933: Les Aventures du roi Pausole d'Alexis Granowsky
1935: La Femme et le Pantin (The Devil is a Woman) de Joseph von Sternberg, amb Marlene Dietrich
1946: La Femme et le Pantin (Laabet el sitt), de Wali Eddine Sameh
1959: La Femme et le Pantin de Julien Duvivier, amb Brigitte Bardot
1976: Bilitis de David Hamilton, a partir de Les Chansons de Bilitis
1977: Cet obscur objet du désir de Luis Buñuel, basada en La Femme et le Pantin, amb Carole Bouquet i Ángela Molina
1982: Aphrodite de Robert Fuest

Referències

↑ «Pierre Louÿs». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Wm, Whipmaster. «La mujer y el muñeco, de Pierre Louÿs | BdeWM. Blog de WM sobre cultura BDSM». La mujer y el muñeco, de Pierre Louÿs | BdeWM. Blog de WM sobre cultura BDSM. [Consulta: 11 setembre 2016].

Enllaços externs

Author Pierre Louÿs, the Oldpoetry Poetry Arxive (anglès).
a Catàleg de les obres eròtiques de Pierre Louÿs Arxivat 2006-09-17 a Wayback Machine. (anglès).
Portal complet sobre Pierre Louÿs Arxivat 2007-02-16 a Wayback Machine. (francès).

[1] «Pierre Louÿs». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[2] Wm, Whipmaster. «La mujer y el muñeco, de Pierre Louÿs | BdeWM. Blog de WM sobre cultura BDSM». La mujer y el muñeco, de Pierre Louÿs | BdeWM. Blog de WM sobre cultura BDSM. [Consulta: 11 setembre 2016].

[1]

[2]

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)