Pierre Louis Moreau de Maupertuis
Pierre Louis Moreau de Maupertuis (Sant-Maloù, 28 de setembre de 1698 - Basilea, 27 de juliol de 1759) va ser un matemàtic i físic francès del segle xviii, conegut per haver estat el primer a formular el principi de mínima acció.
Vida
modificaMaupertuis era fill de René Moreau, senyor de Maupertuis,[1] i va rebre d'infant una educació adequada al seu estatus, amb preceptors particulars i bones escoles.[2] El 1714 va ser enviat a estudiar al Collège de la Marche de París, on tindrà com a mestres Le Blond i Guisnée.[3] Retornat a Saint Malo, comença a estudiar música el 1717, malgrat el seu interès per les matemàtiques. Fruit d'aquestes dues aficions, publicarà un article sobre les formes dels instruments musicals.[4][5]
El 1718, el seu pare li aconsegueix un lloc de tinent en els mosqueters grisos i s'incorpora al seu regiment a Lilla.[6][7] Tot i que aquest lloc en la cavalleria hauria estat un somni per a molts joves francesos, Maupertuis el deixa i se'n va a París, on comença a construir-se una reputació com a matemàtic en els cercles literaris, freqüentant els cafès Procope i Gradot, els escriptors Marivaux i La Motte, i els matemàtics Joseph Saurin, François Nicole i Thomas Fantet de Lagny. Finalment, el 1723 és nomenat adjunt de l'Acadèmie Royale des Sciences,[8] i el 1725 membre de ple dret.
El 1728 viatja a Londres, on es relacionarà amb els deixebles de Newton, i el 1729 a Basilea, on prendrà classes de Johann Bernoulli i farà amistat amb Johann Bernoulli II.[9][10] En els anys següents, es convertirà en el més ferm defensor del newtonisme a França, cosa que li valdrà l'irònic malnom de sir Isaac Maupertuis.[11]
El 1735, és comissionat per dirigir la missió Geodèsica Francesa a Lapònia, juntament amb Anders Celsius, per mesurar un grau de meridià terrestre. Els resultats de la missió van confirmar les teories de Newton en contra de les de l'astrònom francès Jacques Cassini, cosa que mai no li va ser perdonada.[12]
Quan Frederic II de Prússia arriba al tron (1740) ja coneixia Maupertuis perquè Voltaire n'hi havia parlat el 1738,[13] i li ofereix la possibilitat de dirigir l'Acadèmia de Ciències de Berlín. Maupertuis, que el 1745 es casa amb una alemanya, mademoiselle de Borck, filla del ministre d'estat prussià, accepta el càrrec el 1746.[14] A partir d'aquest moment, comencen els símptomes d'una llarga i penosa malaltia pulmonar que, barrejada amb les seves polèmiques, tant amb francesos com amb alemanys, el portaran a ser odiat per gairebé tothom. El mateix Voltaire en farà un retrat demolidor en el seu escrit satíric Micromegas (1752).[15][16]
La seva malaltia s'agreuja i retorna a París; però, malgrat ser readmès a l'Acadèmie del Sciences, ja no és el mateix: el seu amic Montesquieu ha mort el 1752, Voltaire és el seu enemic més furibund. Tor i així, pren contacte amb Condorcet i altres autors de l'Encyclopédie i col·labora amb Lalande. Morirà en el seu viatge de retorn a Berlín, a la ciutat de Basilea, el 1758.[17]
Obra
modificaEl primer treball que va publicar, i que va provocar gran impacte a França, va ser el Discours sur les différentes figures des astres (París, 1732).[18] Hi prenia partit per la idea newtoniana de l'aplanament de la Terra en els pols, en lloc de l'aplatament en l'equador que havien defensat els científics francesos cartesians com Jean Picard i els Cassini, pare i fill, després de les mesures geodèsiques per al plànol de França.[19] Voltaire li va fer costat, però Johann Bernoulli es va posar de costat dels cartesians. Aquesta discrepància no es va solucionar fins que es va dur a terme la missió Geodèsica Francesa a Lapònia i al Perú per a mesurar un grau de meridià terrestre. Aquestes mesures van acabar donant la raó finalment a Newton. Vegeu l'obra de Alexis Claude Clairaut.[20]
El 1745, amb la publicació de Vénus physique,[21] va tornar a aixecar grans polèmiques en oposar-se a les teories de la preformació embrionària, que fan que se l'hagi considerat un precursor de Mendel.[22] En aquesta obra planteja, després d'algunes observacions de diverses generacions d'animals, la teoria de l'herència genètica, que anys després seria defensada per Jean-Baptiste Lamarck.[23]
En un breu article de 1746, poc de temps després d'haver ocupat la presidència de l'Acadèmia de Ciències de Berlín, Les lois du mouvement et du repos és on explica el principi pel qual és més conegut: el principi de mínima acció.[24] Amb aquest, pretén acabar amb la metafísica que envoltava la ciència física del seu temps, proveint-la d'un principi purament matemàtic que es pogués aplicar a la descripció, l'explicació i la previsió dels fenòmens de la natura.[25] La paternitat d'aquest principi va ser posada en dubte per Johann Samuel König, un deixeble de Johann Bernoulli, que va afirmar que el principi estava plagiat de Leibniz en un article publicat el 1751 en Acta Eruditorum.[26] Això va provocar un fort rebombori científic (i l'enemistat de Voltaire) en què va participar Euler defensant Maupertuis, i que es va resoldre amb una declaració institucional de l'Acadèmia de Ciències en contra de König.[27]
L'any 1756, el mateix Maupertuis va fer un recull de les seves obres més importants i les va fer publicar en quatre volums a Lyon.
Referències
modifica- ↑ Cunat, C. Saint-Malo illustré par ses marins: précédé d'une notice historique sur cette ville depuis sa fondation jusqu'à nos jours (en francès). F. Péalat, 1857, p. 120. Arxivat 2024-05-01 a Wayback Machine.
- ↑ Lafuente i Peset, 1985, p. 9.
- ↑ Caddeo, R.; Papadopoulos, A. Mathematical Geography in the Eighteenth Century: Euler, Lagrange and Lambert. Springer International Publishing, 2022, p. 49. ISBN 978-3-031-09570-2. Arxivat 2024-05-02 a Wayback Machine.
- ↑ Terrall, 2002, p. 33-34.
- ↑ Bachelet, T.; Dezobry, C. Dictionnaire général des lettres, des beaux-arts et des sciences morales et politiques ... (en francès). Ch. Delagrave, 1886, p. 1089 (Dictionnaire général des lettres, des beaux-arts et des sciences morales et politiques).
- ↑ Terrall, 2002, p. 23.
- ↑ Charbonneau, F. L'art d'écrire la science: anthologie de textes savants du XVIIIe siècle français (en francès). Presses de l'Université Laval, 2005, p. 53. ISBN 978-2-7637-8208-9. Arxivat 2024-05-01 a Wayback Machine.
- ↑ Terrall, 2002, p. 22-23.
- ↑ Lafuente i Peset, 1985, p. 9-10.
- ↑ Bernoulli, J.; Sylla, E.D.. The Art of Conjecturing, Together with Letter to a Friend on Sets in Court Tennis. Johns Hopkins University Press, 2006, p. 8. ISBN 978-0-8018-8235-7. Arxivat 2024-05-02 a Wayback Machine.
- ↑ Domínguez, M. Voltaire: La vida del filósofo que nos enseñó el camino de la libertad (en castellà). Arpa, 2023, p. 69. ISBN 978-84-19558-10-7. Arxivat 2024-05-02 a Wayback Machine.
- ↑ Lafuente i Peset, 1985, p. 10.
- ↑ Lafuente i Peset, 1985, p. 10-11.
- ↑ Lafuente i Peset, 1985, p. 11-12.
- ↑ Terrall, 2002, p. 302-309.
- ↑ Micromegas: A Comic Romance. Being a Severe Satire Upon the Philosophy, Ignorance, and Self-conceit of Mankind. Together with a Detail of the Crusades, and a New Plan for the History of the Human Mind. Translated from the French. D. Wilson and T. Durham, 1753 (Eighteenth century collections online).
- ↑ Lafuente i Peset, 1985, p. 16.
- ↑ de Maupertuis, P.L.M.. Discours sur les differentes figures des astres,...avec une Exposition abbrégée des systèmes de M. Descartes et de M. Newton, par M. de Maupertuis,... (en francès). De L'Imprimerie Royale, 1732. Arxivat 2024-05-02 a Wayback Machine.
- ↑ Lafuente i Peset, 1985, p. 16-24.
- ↑ Clairaut, A.C.. Théorie de la figure de la terre (en francès). J.B. Coignard, 1743. Arxivat 2024-05-02 a Wayback Machine.
- ↑ de Maupertuis, P.L.M.. Venus physique ... (en francès), 1751. Arxivat 2024-05-02 a Wayback Machine.
- ↑ Emery, 1988, p. 562.
- ↑ Lafuente i Peset, 1985, p. 41.
- ↑ De Maupertuis, P.L.M.; Editions, F.B.F.B.. Les Loix du Mouvement et du Repos (en francès). CreateSpace Independent Publishing Platform, 2015. ISBN 978-1-5118-1349-5. Arxivat 2024-05-02 a Wayback Machine.
- ↑ Panza, 1995, p. 454.
- ↑ Carlyle, T. History of Friedrich the Second Called Frederick the Great: Second Silesian war, important episode in the general European one, 1744. Harper & Bros., 1864, p. 336 (History of Friedrich the Second Called Frederick the Great). Arxivat 2024-05-02 a Wayback Machine.
- ↑ Lafuente i Peset, 1985, p. 30-33.
Bibliografia
modifica- Beeson, David. Maupertuis: an intellectual biography (en anglès). Voltaire Foundation at the Taylor Institution, 1992. ISBN 978-0-7294-0438-9.
- Brunet, Pierre. Maupertuis (en francès). A. Blanchard, 1929.
- Emery, Alan E.H «Pierre Louis Moreau de Maupertuis (1698-1759)» (en anglès). Journal of Medical Genetics, Vol. 25, 1988, pàg. 561-564. DOI: 10.1136/jmg.25.8.561. ISSN: 0022-2593.
- Lafuente, Antonio; Peset, José Luís (Introd.Trad. y Notas). P.L. Moreau de Maupertuis. El orden verosímil del cosmos (en castellà). Alianza Editorial, 1985. ISBN 84-206-0088-1.
- Panza, Marco «De la nature épargnante aux forces généreuses : le principe de moindre action entre mathématiques et métaphysique. Maupertuis et Euler, 1740-1751» (en francès). Revue d'histoire des sciences, Vol. 48, Num. 4, 1995, pàg. 435-520. DOI: 10.3406/rhs.1995.1240. ISSN: 1969-6582.
- Terrall, Mary. The Man Who Flattened the Earth: Maupertuis and the Sciences in the Enlightenment (en anglès). University of Chicago Press, 2002. ISBN 0-226-79360-5.
Enllaços externs
modifica
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Pierre Louis Moreau de Maupertuis» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Glass, Bentley. «Maupertuis, Pierre Louis Moreau De» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 26 desembre 2014].
- «Pierre-Louis MOREAU de MAUPERTUIS». Académie Française. [Consulta: 26 desembre 2014].